Esclat al port

Saps que quan vaig viure a Cornualla, entre altres feines, vaig treballar de pescaire a alta mar, tota la setmana! Llegint el teu mariner poema m'hi has fet recordar.... Llegir paraules com blau, gavina, xiscle, xarxa m'han fet recular a aquells vells i bells temps. Un poema molt ben trenat amb gust a aigua dear. Enhorabona Nil.

M'encanten els ports,
m'encanta este poema!!!!

Després de llegir els teus mots, sento els xiscles de les gavines i contemplo el seu vol, aquella dansa que captiva la mirada de tal manera que el cel, les cases, el telefèric, l’hotel i els vaixells no són més que teló de fons.
Blanc que es mou sobre blaus i sobre vida, has aconseguit la plasticitat que emplena els sentits, tots i cadascú.
Ha estat un goig assaborir-la.

Ah! Gràcies per la teva felicitació DOBLE, que m’ha fet il•lusió, la veritat.

Espero que als teus amics italians els hi agradin els haikús sobre la pólvora i La Tronada. Ara que hi penso, després de llegir els teus versos mariners i de parlar de haikús, no puc per menys d’oferir-te aquests altres: 41 Haikús a recer ( ja saps que , si cliques damunt les lletres en colors, els trobaràs de seguida! )

T’envio una abraçada marinera,
Unaquimera

la cançó masovera, que també té uns coneixements guardats!

Dibuixada en la tela de la vida on els objectes tenen moviment i colors
dibuixats per uns pinzells que es tornen mots.
Gracies per deixar nos gaudir dels teus escrits.

Abraçades

Josep

i images personalíssimes són les que ens obsequies en cadascun dels teus poemes, que és el que més m'agrada llegir.
"Falta un peix en el recompte" és una frase sensacional i "les restes del tiberi no saben nedar" acaba amb un poema preciós.
L'enhorabona

i veu poètica d'un entorn que notem molt pròxim en llegir-te!

Salut i rebolica!

passen tantes coses... Això de ser de secà no em va bé per donar-te opinions salades, però ja saps que m'agrada molt com escrius.
Una abraçada.

els capitans desposseïts
llencen les engrunes de l'amargura
a les àvides rates del port,
mai en calma, ara i adès
al remolí de totes les disbauxes,
mentre alguna llum de l'aigua estant
s'esberla, s'allunya, per sempre.


Estimat Aleix, fa dies que el vaig llegir i no el vaig entendre, ja m'entens. Després, m'ha anat tornant a la memòria, amb ganes de tornar-lo a llegir. Magnífic. Ets un gran poeta.

a

però si fins i tot es nota la salinitat de l'aigua!; tant és la intensitat de la descripció

Es nota que t'tagrada el mar, i que ets molt observador i saps transmetre les sensacions...

Des del far salut.
onatge

Donant vida a l'entorn ens gloses un lloc atemporal i ens en fas gaudir amb un poema que és un cant a la vida que hi ha en tot el que ens envolta i que sovint no valorem.

M'agrada com saps fer poesia de lo quotidià, el poema solament al llegir-lo ja és agradable per la seva musicalitat i rellegint-lo és pot viure'l.

Una abraçada i molt bon estiu!
Núria

moltes gràcies de debò el teu últim missatge el guardo en una capseta ben a l'abast, realment ets molt i molt amable
gràcies
joan

Ençà que van canviar l'aplicatiu d'RC mai havia premut el botó de m'agrada.

Avui l'estreno amb bona ocasió:
La de contemplar el mar amb la teva mirada.
Es pot separar la poesia de la pintura?
i aquestes dues, de la música?
Com de la teva veu:
"més enllà del gran vaixell.
Rendició, bandera blanca, fugida."

També la rendició, la bandera blanca, la fugida
Tenen quelcom de valerós....

Tots d'alguna manera "restes d'un tiberi" pot ser per això sempre estem aprenent a nedar...pot ser.

Agraint de molt la teva veu
en el meu desert.

escrit amb enginy i sensibilitat...
Molt bon poema.
Gràcies pels teus mots,
fan seguir endavant!!!!
Bona descripció,
mig poema, mig cançó...
Que tinguis un estiu ben bo o millor!!!

Esclat al port
per entremig del pont
i mans
i aigua
i peus
i tot.
Esclat de paraules teves, de versos al mediterrani,
a l'olor del trànsit entre ferros vells
amb d'altres un xic més nous...
però tot, altra volta
per entremig del pont.

Pel que fa al color, fixa't que al relat Química D'Oceans no se'n respira. El que dius del corall sí que és fantàstic, però no el món de somni i demés.

Fet i fet és un comentari. No t'estic criticant, només intento validar la crítica i consciència amb que vaig escriure el relat. Jo, pot ser que interpreti malament quelcom. Si és així, perdona. Ara he vist que saps molt de sobra que la mar s'ha convertit en un joc vell on tirar-hi la porqueria. Si, la mar, els oceans, la natura, tan fràgil. Pel que fa al Poblenou barceloní, t'acabo d'entendre, no t'ho prenguis malament, t'he malinterpretat. Sé que ets molt conscient del que passa, del que ens passa.


Passo a ESCLAT AL PORT.

És evident que falta un peix, després d'un desig d'un animal, admirable fixació. El triangle me l'imagino destruït. La xarxa no manca als pescadors, bona gent en general, a qui li toca li toca, en realitat a tots.

Nemo mai va ser un bon capità.

Merci per aquest relat compromès, per poder llegir-lo.


Sergi
20-07-2011

ben diferents se junten en aquest poema : l'au de ferro i la mar. M'ha agradat molt " les deixalles que no saben nedar".
Felicitats, amic Aleix!

em sembla que en el tema de la mar som ànimes bessones, ja la descric des del maresme i tu des del Barcelonès... és hipnotitzant !

fins aviat
j.