Em colpegen somnis de meduses

El cèlebre relat De Philip H. Dick que dóna peu a la me´s famosa encara pel·lícula Blade Runner, es pregunta en el seu títol si somnien els androides amb ovelles mecàniques. Pot ser que el somni hagi estat pesent en el mateix moment que sorgia la vida (animal, vegetal... ja sabem ara que la frontera no és definitiva).
Ens acompanyes des de les teories evolucionistes post-darwinistes a una dimensió onírica, una revelació que la narradora atresora i s'imbrica amb els seus desigs nocturns, que ens duen cap als móns absisals tan característics de l'allan lee.
La depredació i l'evolució, la depredació i la vida, la depredació i l'amor.
Novament, com una "espurna fràgil en la foscor del desconegut ", ens aboquem cap a l'abisme, incerts i estranyats, en aquesta "zona de llum més delicada, al fil vibrant del cantó silenciós," on les idees obsessives ens anuncien que no hi ha treva per al qui cerca, per al qui somia.
Una abraçada,
franz

Tot allò que expliques duu sempre, com els regals d’aniversari, embolcalls de colors i llaços ben llampants i a dins una capsa i una altra de més petita tan ben embolicada com l’anterior i després una altra capseta i una altra fins que a la més petita de totes et trobes amb la joia del missatge, abillada amb un estil que constitueix per ell mateix en un regal extraordinari per als sentits. Els teus relats són com matrioixques primoterament pintades... La bellesa és a l’interior, però també el dolor, la tristesa, la solitud, la desesperança i la voluntat d’aixecar-se per continuar la lluita. El que no hi ha mai en les matrioixques que ens regales és indiferència. Estimada allan, vendre milers d’exemplars no converteix un escriptor en bo. Un bon escriptor és aquell que ens fa delir per explorar què hi ha a dins d’una història i a dins nostre. Tal com fas tu.

... era una teoria apassionant. Gràcies per atansar-me a l’actualitat científica i per descobrir-me que l’empatia pot arribar a tenir una força transcendental en les vicissituds del nostre origen. Arribats a aquest punt de l’estratègia evolutiva, em semblen d’una genialitat i d’una delicadesa sublims les expressions “el desig d’ell que em convoca a noces; d’amor per ell m’abruso”, i sobretot, en una demostració sublim d’acceptació, “llenço endintre meu els meus propis dards de verí, per no ferir-lo quan estigui a dintre seu”.

Molt millor així.

Raül

...relat m'ha divetit molt, allan, realment tens unes hipòtesis meravelloses i alhora animalment estridents que diuen molt per parar-se a reflexionar més agafar una revista o bé un llibre per informar-se. Tinc un llibre de ciències que diu molt sobre tot això i m'encanta endinsar-me en els teus relats o prendre aquell llibre i vestir-me'n. Tens un do al.lucinant, t'avances a tot i destries el millor.


Sergi

Anava a penjar un comentari, i he trobat el del Raül, i m’he quedat sense paraules. Quina radiografia!. Quin do teniu alguns per dissecar la vida, la una, i la literatura, l’altre, fins a extreure’n el suc primigeni, el sentit últim, la íntima màgia biològica o literària.
Com sospitar l’increïble poesia de la natura, amagada fins i tot en les formes més anodines, si no hi han ments obertes capaces de trencar els límits i desvetllar-nos la grandesa de les petites coses, més enllà de la raó.
Quin orgull pensar que cada engruna de nosaltres ha necessitat tanta energia, tanta complicitat, tanta generositat, tan amor, tantes proves, tants errors. Mai m’havia commogut tant la biologia.

No sé si mai t’has dedicat a l’ensenyament. Els que sí ho hem fet, recordem somnis similars. Una mena d’il•luminació celestial, a l’estil de les aparicions religioses –els sants, santons o profetes se solien comunicar així amb la divinitat-, o potser millor, una simple i brillant intuïció –maleïda intuïció, ai las!, perquè et trenca el son. A partir d’aquí, tenies dues possibilitats, o et llevaves a escriure la troballa o te la repeties una i mil vegades per tal de no oblidar-la. El nostre cervell sembla que sempre barrina.
Ara bé, en el teu cas la cosa es complica. El somni –o el que sigui- arriba a formar part de la teva existència i et fa sentir protagonista vital de tots el coneixements i misteris que el configuren.
Com sempre, el teu admirable estil narratiu impregna de drama un simple –o no tan simple- raonament sobre l’origen de les espècies, el nostre origen al cap i a la fi.

Gràcies.

Raül