Cercador
El noi antic
Un relat de: jacobè- Compartir:
Porta un abric de pana, velles xiruques i una bossa saquera creuada al pit. Fa olor a casa l'àvia. Acostuma a portar un cigarret a la boca, per distreure els pensaments. I acompanya els àpats amb més d'un got de vi, per endolcir el neguit. És el meu noi antic.
Encara fa comptes amb duros i sempre porta algunes pessetes a la butxaca. No entén com podem estar cosits a la mala companyia del telèfon mòbil. Ell, intima mirant-te els ulls. M'escriu cartes a mà que no rebré mai. No li parlis en sigles ni del xat. Xerra-hi al bar de la cantonada o troba'l passejant descalç amb les onades. És el meu noi antic.
M'atura pel carrer i em pregunta per mi. Mai amb pressa, no té urgències. Camina pels carrers oblidats, recordant el poble d'abans. Es conforma amb el que té i s'enamora de tot, mai passa pel mateix lloc. Enyora quan el passeig no era asfalt, quan els infants jugaven al sorral i els nens grans pagaven penyora amagats a l'arena. Quan la nit era nit i la platja només la il·luminava la lluna.
L'inquieta baixar a ciutat. Quan en torna, m'explica les seves vivències urbanes amb divertides descripcions surrealistes. Són les històries de cada dia pels naturals de la metròpolis, però una gran faula per al meu noi antic.
Té la casa plena de malenconiosos vinils i llibres arnats. No recicla, però se li encenen els ulls quan fa reviure relíquies que els altres rebutgen. A cada racó, flaira antigues olors. Pinta belles dames amb rovell d'ou. Escriu en un bloc esgrogueït, amb llapis de carbó.
A l'estiu no va a banyar. S'endinsa al bosc, s'asseu a terra i escolta els sons. Així es refugia dels estiuejadors que l'engavanyen com la xafogor.
S'ha comprat la casa més vella i humida del poble, al costat de les escales de l'església on un dia va estimar, per sentir el repic de campanes que el va acompanyar el primer dia que la va besar. La porta de la seva llar sempre és oberta a un Déu vos guard. Els dies de tramuntana, els porticons de les seves finestres em saluden amb remor marinera.
Condueix una ferralla que no supera les revisions. Lent com una tartana, enerva els estiuejants quan els toca anar al seu darrere pel carrer major. Es lliura de pagar els impostos d'aquesta antigalla a canvi de lluir-la pels carrers de tots. Per a ell, no és més que el seu utilitari.
El meu noi no és un senyor gran, el meu noi té trenta anys. Va viure una història d'amor de les antigues. D'aquelles que no s'expliquen, però es recorden tota la vida.
Desitjava fer-ho tot, anar a la capital, menjar-se el món, tanmateix li va fer por. No hauria estat més feliç. Aquí, viu en el seu món antic. Compra a l'última adrogueria que és a punt d'abaixar les persianes i té dona i un fill. Un fill amb cara de porcellana i tirabuixons. El meu noi fa fila de no saber on és, però és la viva bella imatge del nostre vell món perdut i oblidat. L'última memòria d'aquest univers desaparegut, tan sols fa quinze anys.
Comentaris
-
"Va viure una història d'amor de les antigues. D'aquelles que no s'expliquen, però es recorden tota la vida."[Ofensiu]Jofre | 05-12-2006 | Valoració: 10
El relat del «noi antic», segons el meu parer, és un bon exemple de com s'ha de descriure una persona: fas servir un vocabulari ric i adient al context, ets detallista i amb vel poètic suau (sí, hi estic d'acord), que no cansa, fidel a la memòria i sense fils que voleïn. Realment és un gran mèrit escriure amb aquesta claredat i coherència, aquesta senzillesa; jo diria una normalitat sempre necessària per fer comprensible qualsevol història. És bonic, sí; hi estic d'acord, però sobretot molt ben redactat.
Ben cordial Cançó-Jacobè,
Jofre.
: - )
-
nostàlgia...[Ofensiu]
Serà repetir el que ja s'ha dit, però de totes maneres la repetició ajudar a refermar les idees:
El regust poètic del relat m'ha encisat, és del tot majestuós i elegant. A més, al llegir-lo, la nostàlgia del noi antic s'ha escolat per la pantalla i se m'ha ben impregnat. Que m'ha arribat, vaja.
Tinc l'esperança que el futur tendeixi a aprendre del passat, però això, si és així en algun dels aspectes del món, de ben segur que no ho és en tots, i aquest és un fort motiu per la nostàlgia, l'enyorança. Crec que això és el que a mi em representa 'el noi antic'.
Bon estiu!
Dan
-
Caram...[Ofensiu]brideshead | 04-08-2006
No et trobava... per què aquest canvi de nom... si és que es pot saber, és clar... ;-)
Ho sento, no he pogut comentar-lo abans. Et sembla bé si ens el mirem a finals de mes?
Besets cançonaires! -
Relat madurat[Ofensiu]angie | 21-06-2006
M'ha agradat per moltes coses, sobretot m'ha semblat un contrapunt a les teves darreres publicacions sobre la ciutat... En llegir semblava com si el relat acariciés la vista i la pell...
Molt bo!
angie -
Amb encís...[Ofensiu]Unaquimera | 29-05-2006 | Valoració: 10
Un text deliciós, que m'ha encisat.
Bon domini del llenguatge, prosa clara que arriba a esdevenir poètica en certs moments, d'altres descriptiva amb poques paraules, sempre traspuant sentiments ben sincers.
Bon relat amb ritme pausat que permet avançar amorosament al personatge central a qui va guarnint d'atributs amb paràgrafs amb aire d'estrofes.
L'autor o autora (perdona'm, però no et sé encara, encara que m'agradaria molt saber alguna cosa de tu, si no et sap greu: estaré en espera per si ho desitges... ) ) s'apropa i s'allunya de les coses, contrastant-la amb la mirada d'ell, el noi antic que ens enamora des d'aquestes línees ben escrites.
T'envio una abraçada nova,
Una quimera
-
mirada clara[Ofensiu]SenyorTu | 25-05-2006
Tens una mirada literària molt clara. M'encantes. En el primer paràgraf, el teu noi antic ja queda molt definit. En els demés, vas matisant, t'hi recrees. I de nou escrius de poble i ciutat. El proper dia que trobis el teu noi antic, digues-li que ciutat i poble són amors que es poden compartir.
-
Molt maco[Ofensiu]copernic | 22-05-2006
O vaig errat o en varis dels paràgrafs d'aquest relat hi he vist un ritme poètic. Has fet una recreació entranyable de les coses d'abans, de tants oficis que s'han perdut, dels costums obsolets, d'una vida que encara enyorem. Has fet en aquest relat de la senzillesa, bellesa.
Petons. -
Mai m'havia trobat una cosa així [Ofensiu]PAULR | 22-05-2006 | Valoració: 10
Això se'n diu tenir classe, o més ben dit posseir talent. Per què ? Una afirmació així s'ha de demostrar. O sinó em diran pilota i que faig comentaris massa llagoters.
Però quan una cosa és, és. I aquesta descripció d'una persona que s'ha reclòs en el món de fa tan sols 15 anys és la descripció també de l'abanç que ha tingut lloc al nostre entorn en 15 anys. Va a comprar a la darrera drogueria. Així com aquell que res d'una manera senszilla i curta l'autora descriu en un paral.lelisme tendre i justificat el perquè una vida s'aferra a unes coses que encara perduren però ja pertanyen al passat. La capacitat d'observació és la principal virtut d'una escriptora que fa pocs relats però bons.
Valoració mitja: 10
