El «Manual per a la Supervivència» o l'Alícia enganyada

Un relat de: Jofre

El professor Brunyola prepara un exercici d'anàlisi i maduresa per als seus alumnes.

És la recreació d'una situació hipotètica, entenedora i pròxima a la realitat, que comença amb un paràgraf on s'explica com una noia anomenada Alícia se sent enganyada, però no com en d'altres episodis de la seva vida en els quals podia culpar una persona en particular, sinó més aviat per un tot que és un mosaic de moltes vivències.

L'Alícia viu una època crítica. Això, passa sovint, pensa en Brunyola, mentre acaba de redactar de manera clara i esquemàtica dotze punts bàsics que els alumnes podran llegir després de posar-se a la pell de la protagonista. Ells, precisament, hauran de reflexionar i valorar quins efectes poden tenir les paraules d'aquest compendi final sobre l'actuació futura de l'Alícia Feliu i Tordera -la noia que se sent enganyada. Si pensen, per exemple, que la lectura del Manual li és positiva per superar la situació, canviar, comprimir llasts antics fins a convertir-los en corpuscles i així continuar lluitant.

El dia a dia l'examina sense treva i és necessari fer un lectura correcta per desxifrar el missatge. El text pretén recordar a l'Alícia que no abaixi la guàrdia, l'esperona, l'anima, l'encoratja, però refusa treure-li pinyols, ossos i espines.

L'exercici del professor Brunyola posa a prova els alumnes i revelarà què han après durant el curs, i quina mena de persones són. L'Alícia enganyada és un plat sobre la taula (cadascú que el cuini i el condimenti), després tothom que el tasti, i decideixi per ell mateix quin gust ha de tenir la vida.

*

Fragment del 2n exercici (El de l'Alícia enganyada),

[...]

el MANUAL PER A LA SUPERVIVÈNCIA


1r Confia en la capacitat de superació i mira endavant. Creu en tu.

2n Anticipa't. Estigues a l'aguait, però de manera subtil. Sense escàndols ni estridències. Sigues viu.

3r Mostra't ferm i decidit. Aprèn a convèncer. Els arguments hi són, raona.

4t Planteja't objectius de futur. Busca estratègies per fer possible les teves ambicions.

No renunciïs a res. No permetis que t'enganyin. Tens dret al que et pertoca, que és més del que t'imagines.

6è Escolta i deixa parlar. Després tria. Sense presses. Tu decideixes el que et convé. Parla amb criteri. Tu manes.

Reclama, exigeix, no tinguis mai pors. De manera honrada i decorosa ho pots aconseguir tot.

Fes-te respectar. No toleris humiliacions, escarnis i rumors que et perjudiquin. Actua a favor d'una imatge digna i correcta. La que et mereixes.

9è Davant del dubte, valora la situació i actua. Mou-te. Reacciona. No acceptis ambigüitats. Demana claredat.

10è Toca de peus a terra. Ningú t'ha regalat res. T'ho has guanyat. Fes-te valer.

11è Tingues sempre l'autoritat i la força per decidir amb total llibertat i independència.
Marca el rumb.

12è Reforça i enriqueix els recursos materials i emocionals. És el patrimoni que garanteix la Supervivència.

... i recorda, viure no és el mateix que sobreviure.
Interpreta bé el Manual per a la Supervivència; t'hi jugues la Vida.


Professor Daniel Brunyola.
Catalunya. Maig de 2006.

Comentaris

  • Sense enganys[Ofensiu]
    Unaquimera | 26-05-2006 | Valoració: 10


    Un relat que parteix d'una situació molt real: m'he sentit realment transportada a l'aula i gaire bé he sentit el posat del professor Brunyola.

    Molt interessant l'exercici pràctic, amb reflexions que arrenquen de vivències comuns per a qualsevol: espero que, realment, la opinió majoritària sigui que la lectura és positiva... per què, veritablement, encoratja, fa aixecar les espatlles i eixorivir el cap.

    Evidentment, les paraules en negreta del Manual són bàsiques, però jo destacaria algunes que no ho estan i m'han tocat la fibra:
    "Escolta i deixa parlar. Després tria. Sense presses.
    Estigues a l'aguait, però Sense escàndols ni estridències."
    Això s'agraeix tant!

    No em sento gens enganyada en aquest moment, ans encantada d'haver-te descobert.

    Et faig arribar una abraçada sense ambigüitats, franca i ferma,

    Una quimera

  • No és el mateix viure que sobreviure...[Ofensiu]
    ROSASP | 15-05-2006

    Però això costa més de comprendre del que sembla i fins i tot n'hi ha que moren sense veure la diferència.

    Qui no s'ha sentit enganyat per la vida alguna vegada?
    Estem acostumats a mirar cap a fora, a culpabilitzar a les persones i a les situacions que ens envolten del nostres problemes.
    Mirar cap a dins fa massa por, podria canviar la percepció de massa coses i obrir espais inexplorats on cadascú té a les mans el timó de la seva pròpia vida, amb la llibertat i la responsabilitat que això comporta.

    És fàcil i coherent agafar la idea d'aquest manual; aplicar-lo ja s'omple de matisos i significats més ambigus. On són els límits i les fites de cadascú, la percepció del seu entorn i d'ell mateix. De ben segur hi hauria nombroses interpretacions; però valorar-se i respectar-se a un mateix és permetre que els demés també ho facin amb ells mateixos i amb nosaltres.

    Potser els manuals més pràctics són els que es comprenen amb les pròpies vivències de cada dia i amb el cor atent als missatges fugissers que xiuxiuegen a cau d'orella tantes petites coses...

    Un relat aparentment senzill, amb un estudi experimental com a base. M'ha donat la sensació de que amb frases resumides has escampat preguntes i respostes als quatre vents.

    Una abraçada Jofre!