El balandreig del pèndol

Un relat de: Aleix de Ferrater

Un cop més, un matí més, gràcies a Déu sento el teu plor un dia més. La veu petita, els sons que només entenem tu i jo em dibuixen el somriure que m’alimenta aquestes darreres setmanes. El tacte de les galtes, el cargolament dels teus dits menudíssims al voltant del meu índex, les paraules que aprecio darrere els monosíl•labs, són la força que m’empeny a llevar-me, un dia més, un altre dia més sense tu, estimada Bet. Fa dos mesos que ens vas deixar, aquell maleït vespre de l’accident, quan tornaves de la lluita a l’hospital. Lluita contra aquest virus desconegut i monstruós, amb nom de lletres i números, per no anomenar-lo fill de puta. I avui, el mateix dia 14 de l’accident, avui, la nostra petita Lluïsa fa sis mesos, mig any. Sóc matemàtic i són coincidències matemàtiques, ja ho sé, però són coincidències que no em puc treure del cap. El 14 d’abril, la República, fantàstic. El 14 de juliol, la Marsellesa, magnífic. El 14 de maig, l’aniversari, el primer mig aniversari de la Lluïsa, l’esperança. I el 14 de març, el dia del teu adéu sense comiat, l’horror. I ara, què? Doncs el què del tacte de la Lluïsa, els petons que esmorzo cada matí, el creuament de mirades disperses que no ho haurien de ser. Perdona’m, petita Lluïsa, per no dedicar-te la mirada sense llàgrimes. Pensaràs que mirar-te vol dir plorar. I no és això, o potser sí, no ho sé. Quantes coses no sé ni puc saber, perquè no tinc cap per distingir-les! És el teu primer mig any de vida, l’únic primer mig any de vida de la teva vida i et mereixes que sigui el primer i únic mig aniversari del teu primer mig any de vida. No sé ben bé què dic, però tu ja m’entens, oi que sí? Esmorzarem plegats, llàgrimes amb llet, ballarem una estona la dansa del rotet, cantarem, cantarem de nou i dormirem junts la digestió d’aquests mesos de bestial pèndol d’emocions bestials. Però mira, tan sols queden sis mesos més per a celebrar el teu primer aniversari. Tinc feina per endavant, tu m’ajudaràs, oi que sí?

Comentaris

  • Quanta tristor![Ofensiu]
    Pallars | 25-05-2020

    Un relat realment trist que et deixa el cor encongit. La vida et porta per uns camins inesperats que et poden deixar ben tocat. Sort que sempre ens podem aferrar a aquests punts de llum i d'esperança que són els que ens fan tirar endavant.
    Una abraçada.

  • Colpidor[Ofensiu]
    Lluís Pagès | 24-05-2020 | Valoració: 10

    La descripció d'un cas que fa mal al cor a cada paraula. La pandèmia actual hi va com anell al dit per posar-te en situació, però podria ser qualsevol altra motiu. Hi valoro l'encertat monòleg d'un pare que ha d'afrontar un futur incert, però un futur tan gran com el que té un fill menut per endavant. Paraules de plor barrejades amb paraules d'esperança, un còctel que pot ser explosiu si no se sap manipular bé. Sort que l'Aleix és un experimentat escriptor "anti-mines" i manté l'equilibri fins al final. Bona feina, Aleix!

  • Vida i mort[Ofensiu]
    Montseblanc | 22-05-2020

    La vida és això, anar sumant aniversaris a la memòria, esgarrinxades a l’ànima. Els primers anys d’existència, si tenim sort, només anirem sumant aniversaris feliços, però amb el pas del temps, ja adults, ens adonarem que la realitat és una fórmula matemàtica de sumes i restes. I totes les dates, com es veu al teu impressionant relat, les portarem al damunt, cada vegada amb més pes. Llei de vida.
    M’alegra molt llegir-te recuperat, encara que aquest relat que ens regales esgarrapa el cor a cada frase. Sembla que anem tots plegats amb una ala penjant.

  • Quin títol[Ofensiu]
    Pat-Rut | 22-05-2020

    El relat ja és prou valuós, ben narrat, ben mesurat, com et diuen més avall.
    Però ara em quedo amb el títol, m'encanta la paraula "balandreig", si et pares a pensar, fins et pot venir un petit mareig en pronunciar-la.

    Bon final de curs i fins a una nova vida literària.



    Patrick, qui tu ja saps.

  • Gràcies... Aleix de Ferrater[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 20-05-2020

    Gràcies Aleix de Ferrater, pel teu amable i bon comentari, és "tacte" i és "sensació i que és molt reeixit! M'alegre de que t'haja agradat. Ara estic repassant un altre poema, que prompte editaré... A veure què tal m'ixirà...
    Saluts.
    PERLA DE VELLUT

  • L’alegria d’un plor[Ofensiu]
    rautortor | 20-05-2020


    Comences amb una feliç paradoxa. Coses dels temps que ens ha tocat viure, sobretot durant aquests darrers mesos. Després vas desgranant la magrana de la tragèdia. Aquesta situació ens ha deixat moltíssimes realitats difícils de comprendre i que corprenen només de pensar-hi. Morir-se sol, morir-se intentant viure i fer viure, morir-se quan no toca... La Bet et fa plorar, però el seu plançó et trasllada cap al futur. Incert, això sí, després de viure aquest malson que no acaba de cloure’s i que ens amenaça amb tornar. Com és possible?
    El joc de dates que ens planteges m’ha portat a la ment la meua realitat familiar. En aquest cas és la xifra 1. La meva germana gran va néixer l’onze de novembre, la petita, el dia u, jo l’onze de setembre, ma mare va morir el 21 de febrer i el pare, l’onze d’octubre.
    Tornant al teu relat, m’ha entendrit el cor el diàleg final amb la petita Lluïsa. Pensaràs que mirar-te vol dir plorar; tu ja m’entens, oi que sí?; esmorzarem llàgrimes amb llet, la dansa del rotet...Tu m’ajudaràs, oi que sí? Tendre, però tràgic, com entre els clàssics, amic.
    M’alegro de retrobar-te per RC. Nosaltres estem bé.
    Ah, gràcies pel teu amable comentari.

  • Commogut.[Ofensiu]
    SrGarcia | 20-05-2020

    Sembla que hagis avocat tota la tristesa en aquest relat, al que amb prou feines n'hi cap una mica més. El dramatisme no pot ser més gran, és difícil llegir-lo sense sentir-se commogut.

  • Gracies[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 20-05-2020 | Valoració: 10

    Gracies per llegir i valorar el relat que es part fe la meva vida

  • Etern...[Ofensiu]
    Nil | 19-05-2020 | Valoració: 10

    Aquest relat sigui o no real, a banda d'estar super ben escrit, en fa encongir el cor pel seu dramatisme. Però..., la vida continua i al amb del temps tot acaba acceptant-se per més contradictori que pugui semblar l'esdeveniment. I és que el nostre ésser interior sap que la vida és un teatre, una il·lusió de la nostra ment, una irrealitat, un canvi d'escenari ...Perquè hi ha quelcom en nosaltres que jo juraria que és etern i precisament és en aquesta eternitat on ens trobem tots els actors de la pel·lícula, que és com dir els nostres éssers estimats. Salut i que també jo he estat fotutdet com tu. Nil

  • Covid19 i tristesa.[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 19-05-2020 | Valoració: 10

    Ho he llegit... i m'ha impressionat com ho relates, Aleix. Vaja!, m'ha semblat tan real, que m'ha encogit el cor... El Covid19, maleït, està fent de les seues en tot el món.
    Segon he vist, has estat malalt un temps, per això no t'he vist per les meues lletres. A pesar d'haver-te enviat un gmail.
    Salut i cuida't. PERLA DE VELLUT

  • Que fort![Ofensiu]
    Jam Malson | 18-05-2020 | Valoració: 10

    El covid-19, l'accident mortal, la nena de sis mesos, el llagrimeig diari... El teu relat, Aleix, no és un drama... és un super-hiper-megadrama. Has creat un ambient d'un dramatisme que m'ha fet caure l'ànima als peus. I encara bo que m'has deixat respirar amb la remuntada del desenllaç. I és que no hi ha res com un bon cop d'optimisme, i sobretot si ve d'un mateix.

    Per altra banda, i aprofitant l'avinentesa, també et comento que he sabut que has estat malalt, però que a hores d'ara ja estàs en plena forma. Doncs, sàpigues que me n'alegro, tant de la teva plena recuperació com de poder llegir-te de nou.

    Salut i força! (+_+

  • Colpidor[Ofensiu]
    Neus Marín Cupull | 15-05-2020 | Valoració: 10

    Quants aniversaris es celebraran , mentre es viu un dol?
    És trist , real , però hem de seguir ,
    Colpidor,
    Neus Marín

  • Aniversaris[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 15-05-2020

    Les celebracions humanes sempre han d'anar acompanyades de cert dol. Sembla que no acceptem el nostre destí, però celebrem la vida i la mort, en els seus aniversaris, com cal.

    És aquest un relat molt mesurat, que es llegeix amb un ritme mesurat, lent, tot un prodigi de mesura.
    I per celebrar un aniversari, i un mig aniversari, qui ens ha de dir què celebrar i com (parafrasejant aquell borratxot que va ser president).

    Espero que estiguis bé de les molèsties i m'alegra veure que segueixes escrivint.

    Una abraçada Aleix!

    homefosc

  • M'ha encongit el cor[Ofensiu]
    MariaG | 14-05-2020 | Valoració: 10

    Hola Aleix, realment el teu escrit m'ha encongit el cor. Com diu la companya, desitjo que no sigui biogràfic, perquè ho expliques d'una manera tan real, que sembla que descriguis una situació viscuda. Una abraçada

  • Ben retrobat...[Ofensiu]
    Joan Gausachs i Marí | 14-05-2020 | Valoració: 10

    Ben retrobat, Aleix, ben retrobat. Després d’un silenci de tres mesos et torno a llegir... malgrat el tema que descrius m’agrada com ho dius...
    —Joan—

  • Trist i preciós![Ofensiu]
    E. VILADOMS | 14-05-2020

    Oh, Aleix, el teu relat d'aquest mes m'ha arribat al cor!
    Tan delicat, tan tendre, tan trist!
    Desitjo de tot cor que només sigui un relat, que ve pot haver passat, però que no t'hagi colpit en primera persona.
    Jo en aquests moments sóc incapaç d'escriure sobre la pandèmia, ja ho has vist, el meu escrit de maig és "d'abans de". Gràcies per comentar-lo!

  • Lluita contra aquest virus desconegut i monstruós[Ofensiu]
    Sol_ixent | 14-05-2020

    Gràcies pel teu comentari :))

    Que bonic i trist aquest teu! La mort i la vida sempre de la mà... preciós.

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Aleix de Ferrater

Aleix de Ferrater

112 Relats

2209 Comentaris

138991 Lectures

Valoració de l'autor: 9.97

Biografia:
Vaig néixer a Barcelona el 12 de setembre de 1959. Sóc llicenciat en Ciències de la Informació, encara que actualment no treballo com a periodista.

Literàriament, he guanyat els Premis de Poesia Sant Joan 1995, organitzat per l'ONCE de Catalunya, el Premi de Poesia Jo Escric 2007, el Premi de Poesia Roc Boronat 2007 i el Premi de Poesia Guillem Colom i Ferrà, Vall de Sóller 2015. També he quedat finalista dels XXI Jocs Florals de Ribes de Freser 2017 en la categoria de narrativa.

He publicat els llibres "Escoltant la sal" (Fundació Cabana, Jo Escric 2007), "Arrels d'escuma" (Editorial Omicron 2008), "Flaix que enlluerna" (Editorial Omicron 2010), "Absolutament d'ànim" (Documenta Balear, 2016) i "L'excés" (Ediciones Oblicuas, 2019). .

Aiximateix, tinc publicats relats i poemes en llibres editats conjuntament amb diversos autors i editats per l'Associació de Relataires en Català, com "Tensant el vers" (2011), "Temps era temps" (2012), "Llibertat" (2012), "Traços de desig" (2014), "Somnis tricentenaris" (2014), "Mitjans de transport" (2017) i "Virtuts" (2018).

Finalment, he escrit el pròleg del llibre "Malos hábitos" (Rúbrica Editorial 2010), de la poetessa Aurora Garrido.