DIRECTE AL COR - (Arc a la radio - comuniquem-nos! - Novembre - Per telègraf o telèfon)

Un relat de: Eloi Miró
Tremolen les parets cada vegada que s’engega l’aigua de la dutxa. La casa de la senyora Margalida quasi té tants anys com ella i malgrat viure en un poble, està lluny de la seva filla. Fa dies que no surt, potser mesos, pensa ella. Tot se li ha fet gran, pesat i massa refinat per una dona que sempre l’havien etiquetat de basta – Ai vès! sóc dona de camp! – deia tot arremangant-se la faldilla. No l’hi agradava veure que s’havia fet vella i que el món era ja massa ingent. Ajaguda a la seva butaca, recorda que aquella nit no ha dormit i que tot és degut a que l’Enric ja no hi és. L’ha de trucar, el vol trucar. – He de tornar a parlar amb ell, encara l’estimo... - Pensa commocionada. Com pot, s’aixeca i s’acosta al telèfon, seu a la cadira que hi té just al costat i es lamenta dels barrots de fusta, malgrat tot està decidida. Marca un número i espera, ningú l’agafa, tot d’una salta el contestador i es queda en silenci. Respira i quan vol treure la veu, una punxada al braç la fa estremir, no pot dir res, només gemegar de dolor. El braç li fa mal, la ment se l’hi envà i un cruixit de dents trenca el silenci desesperat que havia començat amb un cert neguit. Mica en mica es va asseient al terra, l’hi venen calors i el dolor segueix, però ho vol intentar, vol parlar amb l’home amb qui havia compartit tants anys. La llum del sol, en traspassar les diminutes escletxes de les persianes, fa aixecar cortines de pols, i ella continua allí ajaguda, amb la respiració forçada i amb el cor que flaqueja. Una llàgrima encén l’esperança, l’anell de casada que mai s’havia venut. Encara el té al dit i quan la trobin morta, està segura que tothom veurà que encara l’estimava.

La mort de l’Enric l’havia colpejat tant fort que la demència l’hi havia fet creure que ell l’havia deixat perquè ja no l’estimava. Vivia dins el trist record d’un home baixet i esgrogueït que marxava dins un cotxe de color blau tot deixant-la oblidada en un llit de plomes blanques.

Pobre Margalida.

Comentaris

  • Preciós [Ofensiu]
    Neus Marín Cupull | 12-12-2018 | Valoració: 10

    Se que ja fa tenps el vas escriure , però fent una ullada l'he descobert i no em puc estar sense dir-te que és ""preciós""".
    Anima't escriure més perquè val la pena seguir-te.

    salutacions
    I fins aviat
    Neus Marín

  • Si la mort sempre és trista[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 20-03-2016

    en el cas de la Margalida, tan sola, encara ho és més.

    He estat uns mesos sense entrar a Relats. Quan ho he tornat a fer passo pel teu raconet i he trobat aquest relat colpidor i tendre. Jo també dic: Pobra Margalida!
    Una abraçada, Eloi.

  • Quan perdem el món de vista[Ofensiu]
    David Gómez Simó | 18-11-2015

    i la realitat es confon amb la imaginació tot és possible.

    Un relat interessant, que es llegeix amb fluïdesa.

  • bona lírica[Ofensiu]
    Jaume Dargó | 18-11-2015

    Tot el primer paràgraf està genial, una narració lineal ben estructurada i un relat colpidor i fàcil de seguir, comprensible i entenedor. Per contra, en el segon paràgraf canvies de registre radicalment, malgrat ser el teu estil, evidentment. Penso que jo hauria barrejat el segon paràgraf dins del primer, i el final també, és colpidora aquesta frase de "pobre Margalida", però dins del relat (en mig) encara hauria estat més dura, més efectiva. Al final no sé si la trobo encertada, però no dic que sigui sobrera la frase.
    Però clar, aquest és un punt de vista personal.
    M'ha agradat molt llegir-te i espero que puguem compartir tot el curs del concurs.

    Bona feina!

    F.d'AG

  • Molt bonic![Ofensiu]
    Marteta | 15-11-2015 | Valoració: 10

    Hola Francesc, estic molt contenta jo també de tornar a llegir-te. I veig que tampoc has deixat la teva força i tendra potència literària. Aquest relat és molt bonic i trist alhora, humà, preciós.

    Ens seguim llegint! Un plaer
    Marta

  • Precios!!![Ofensiu]
    Nonna_Carme | 11-11-2015

    Un relat tendre, humà, entranyable i molt ben escrit.

    És possible que sigui el darrer comentari que et faci. Si no t'és molèstia i tens temps d'entrar al fòrum del dia 4 d'aquest mes, veuràs que ,dirigit a" vosaltres amigues i amics relataires" em vaig acomiadar de Relats. Ja no pensava fer cap més comentari però tu sempre has estat molt amable amb mi i no podia deixar de fer-ho. Sempre et recordaré amb molt de carinyo, Eloi.
    Una forta abraçada.

  • Un relat tendre i humà[Ofensiu]
    brins | 09-11-2015 | Valoració: 10

    Un text commovedor, F-Eloi; ens parles d'una protagonista, la Margalida, que viu sola dins d'un entorn que se li ha fet massa gran a causa de l'edat i de la pèrdua del seu estimat, i no sabria dir-te quin d'aquests aspectes ha pogut agreujar més la seva malaltia. Quan perdem la persona que sempre hem estimat, també perdem una mica el contacte amb aquest món...

    Et felicito per haver sabut expressar tan bé la dissort de la Margalida, company. Et continuaré llegint.

    Cordialment,

    Pilar

  • Un llàstima[Ofensiu]

    El meu padrí també va sofrir una demència d'aquestes de la pobra Margalida i el relat m'ha fet recordar-lo. Espero que al cap d'uns anys el teu relat, només es tracti de simple ficció. Felicitats per l'estrena al concurs i benvingut de nou a RC! Ens anem llegint!
    Edgar

  • Els reunirà la mort[Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 05-11-2015 | Valoració: 10

    És terrible la vellesa i més quan s'han perdut les facultats mentals i es comença a desvariar. Quan veig un/a vellet/a a qui li costa caminar i va mirant al terra perquè ja no es pot adreçar, se'm trenca el cor. Especialment perquè ja no sóc tan lluny de ser jo la protagonista de la història. Tots/es serem Margalides i Enrics.

    Bé, no em facis cas. La qüestió és que has escrit un relat molt entranyable i que mereixes la meva felicitació. És veritat que feia temps que no ens manteníem en comunicació i això s'ha de resoldre. Fins una altra.

  • molt bo[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 04-11-2015 | Valoració: 10

    Et llegire, sempre que passi per alla, pensare en la Margalida
    Montse

  • Retrat psicològic[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 04-11-2015 | Valoració: 10

    Caram, aquest relat és una meravella, una meravella de retrat psicològic. La protagonista és humanitat, la humanitat que desprèn aquest gran relat teu. Cada vegada que passo amb el tren per Borgonyà,veuré la Margalida en una d'aquelles cases properes a l'estació. M'alegra molt llegir-te de nou, sàpigues que ja no treballo i que visc ara a Ribes de Freser. Una abraçada, Eloi.

    Aleix

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: