Guanyadors d'un joc perdut

Un relat de: Eloi Miró
Les estrelles han marxat i la lluna s’ha amagat, tot just ara surt el sol, comença el joc.
Així és cada matí dins el cap de la Marta, una nena de sis anys que busca quelcom que li doni forces cada dia. Ja fa dues nits que no sent trons quan és clar i que no s’ha d’amagar quan sona una sirena que li eixorda les orelles. De tant en tant se senten espetecs, crits i corredisses i això l’espanta. Mentre mira els esquerdills d’uns rajols pensa amb la por que ha passat aquells dies. Ara, davant seu, s’aixeca un gran mur que quasi tapa els edificis del davant i la seva ombra arriba més enllà de la cantonada. Sap que el pot travessar per uns forats on només hi caben nens petits com ella i les rates que infesten la ciutat. Li fa por trobar-se’n una, l’atemoreix la foscor i l’estretor del petit túnel, però a la vegada ho sent com un aventura, la possibilitat de trobar un tresor com els que l’avi li havia explicat setmanes abans que esclatés la guerra. Entra i sent la olor d’humitat, fa fred i els genolls li espeteguen amb els trossets de rajol trencat que hi ha escampat per tot arreu, nota com es talla, però continua endavant. El recorregut és curt, finalment és fora, s’aixeca i s’espolsa amb la boca mig oberta pel lleu dolor que li produeix la sacsejada. Mira endavant i abans de continuar el seu camí veu un home vestit de verd, se sent avergonyida de ser descoberta i l’aventura acaba en aquell moment. Mira a terra sense saber què fer, pensa, però continua quieta. L’home, d’ulls blaus, es posa dret, mentre ella s’adona que te un pal que trona. Pensa en tornar enrere i recular pel forat d’on ha vingut, però la por la paralitza, tot i això tremolosa es gira. Quan és d’esquena sent un tro, un impacte i un mal de cap, després ho veu tot fosc i només li queda el record d’aquells ulls blaus, freds com el gel, que es fonen dins una negror que tot ho aclapara. Tot per voler guanyar un joc, el de la vida.

Comentaris

  • Contrastos..[Ofensiu]
    Marteta | 01-04-2014 | Valoració: 10

    El joc de la nena (que es diu Marta^^ jajaja) i la crueltat de la guerra...
    Quina pena que la dignitat d'aquell soldat no impedís la mort d'aquella nena, innocent de tot incident menys el d'obrir-se pas a la vida del joc i l'aventura. I qui juga pot perdre o guanyar, això és cert.

    A mi també m'ha agradat tornar-te a llegir després de feia temps! Gràcies pel comentari, també t'animo a que continuis amb la força literària.
    Una besada

    Marta

  • moltes gràcies eloi...[Ofensiu]
    joandemataro | 29-03-2014 | Valoració: 10

    no mereixo tants elogis però te'ls agraeixo moltíssim de debò ! Celebro molt que t'hagi agradat el meu poemari i no pateixis pel temps, jo sempre he pensat que un llibre de poesia s'ha de llegir i rellegir molt a poc a poc... i és com escoltar música... necessita el seu moment adient

    rep la meva abraçada plena d'agraíment
    joan ;-)

    pd.- bon inici de primavera !

  • Bon relat![Ofensiu]

    Un molt bon contrast entre la innocència de la nena i la cruesa de la guerra. M'ha encantat que utilitzis la paraula tro per referir-te als trets li dóna més profunditat i poesia al relat. Felicitats pel relat! M'encantaria que tant tu com jo quedèssim finalistes i així poder coincidir (o almenys saber el teu nom verdader jejeje).
    Edgar

  • un relat que corprèn, Eloi[Ofensiu]
    joandemataro | 20-03-2014 | Valoració: 10

    realment és la cruesa de les vergonyes humanes davant la innocència... hi ha coses que no tenen perdó. Molt ben escrit, per cert !

    records company ! ;-)

    pd.- espero que t'arribés bé el meu poemari i que l'hagis pogut llegir

  • Bestial![Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 20-03-2014 | Valoració: 10

    Hola Eloi, company de barri. Saps que aquest relat és bestial? Mira que és bèstia, però així i tot li trobo un punt de poètic en la teva escriptura. Un món infantil dins un món tan violent, on es parla de pals de foc enlloc d'escopetes. M'has deixat glaçat, terriblement i positivament glaçat. Una abraçada.

    Aleix

  • L'innocencia cara a cara ...[Ofensiu]
    Annalls | 20-03-2014 | Valoració: 10

    ... amb la foscor. El dia i la nit. El controvertit bé i el mal. El principito al planeta Terra.

    Aquest prototip de ser humà ha fracasat prou, que en treguin un de nou o mai arreglarem res.
    Que hi pot haver de més covard que la força contra un indefens?
    Que hi pot haver de més pervers?
    Res
    Se'ls en fot, els encanta creure que són el que no son: "Valents", un valent haguès tingut cura de la nena ... Ara, sols, en front un igual és mostren com el que són uns merdes. I ara no entrerem a psicoanalitzar-los que no tinc el dia. Cal salvar la nena.
    Ells ja s'ho faran !
    Un molt bon relat... hi ha una web que és diu "jovenes talentos", o quelcom així , fan constantment concursos, m'han seleccionat un microrelat per incloure'l en un llibre. En castellà.
    Que ha passat amb el Cesc??? Em teniu mig marejada amb els doble o triples o quatriples perfils !!!
    Encantada de reveure't !!!
    Anna

  • Hola Eloi-Cesc![Ofensiu]
    Nonna_Carme | 20-03-2014

    Colpidor en extrem aquest relat.
    Quina culpa tenen els menuts si els grans (inhumans) volen fer la guerra?
    Una abraçada, amic!!!

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: