Homo sapiens sapiens varonilis masculinis (homes, homes de veritat)

Un relat de: Eloi Miró
Una càlida olor a ranci i a femta fumeja per les cledes de formigó que sostenen les truges d'una de les tantes granges de la comarca. Les parets escumegen humitats i els fongs juguen les seves partides. Des de fora se senten uns crits i uns xiscles d’eufòria desesperada. Les porques, hipnotitzades per la olor de les feromones del mascle, testimonien la seva etapa de zel (mascle, mascle, mascle... tradueixen aquells qui les entenen).

A l’altre banda de la granja, al menjador dels treballadors...

- Però pensa que fotia goig
- Sí, sí! Carda unes metes...
- Amb aquesta ens podríem endur la palma

(rialles exagerades dignes de mascles en un ambient de confiança)

- Però si era de les grosses xaval!
- Ui, pensa que disfrutava com un nen.
- Ja t’ho dic... aquella tia va amb sis mil euros a sobre. Tres mil a cada pit!!! (riure forçat gens fora de lloc en aquell espai)

Com xoriguers en-zelats buscaven desorientats la truja matrona, escaixada de tant muntada i pàl•lida de tanta virginitat. I és que si alguna cosa de coherent tenia aquell lloc i aquella gent era la seva imaginació i les vivències impossibles inventades sobre la marxa en el moment de la conversa, els seus temes universals i exclusius, sense possibilitat ni probabilitat de canvi: esport (futbol), dones (sexe) i cotxes.
El Joan, amb les cames obertes per accés de confiança, es gratava les seves intimitats com un gos empussat, sense cap tipus de vergonya. Eren mascles, en conclusió: una autèntica obra d’art, un quadre exquisit del renaixement, un orgull. (El responsable, la viva imatge de la Mona-Lisa, amb una dolça mirada perduda en un fons atemporal, l'altre, un gos porcí incapaç d’escapar de qualsevol context relacionat amb els genitals, el seu amic-germà, un aturat descafeïnat reposat en la culta imatge del futbol i l’últim, amb els ulls enfonsats, nas emportat i riure de hiena, aquell que amb mirada de serp els observava a tots per trobar els seus punts dèbils i aprofitar-se’n quan li fos necessari i convenient.

- Buff, pensa que la Paula... diuen que és petita, però cadra unes metes!! Quines metes tio!! (mentre parla amb les mans dóna forma a els atributs)
- Però si tu ja tens la Carme...
- Bueno, però jo sóc un home i ella és una dona... ho diu tot no? A més les dones haurien de ser púbiques. Per exemple l’Anna, la secretària, aquella hauria de ser del món i no del seu marit.
- Li has fotut mai el salt a la Carme?
- No i perquè no vull... de possibilitats en tinc moltes (es posa riure). No sap la sort que té de tenir-me a mi i que no li vull fer mal.
- Quants anys te la Carme?
- trenta, dotze més que jo...
- Buah!! Tio, t’agraden madures eh?
- Clar tio, aprens coses noves, et poden ensenyar molt... ja m’enteneu
- Ets un bon semental sagal, ets un fiera!!
(tots esclaten a riure)

De sobte un d’ells, es posa a cantar el can-can, saltar i picar amb les mans i al marc de la porta.
- Papa rararara-ta lalapapa piarirarairau
Els altres repeteixen el ritme amb les mans i els peus, com un simis embogits per una última pela de plàtan.

Els que homes són homes es queden, però aquests i la resta de semblants, no arribaran mai a ser la descripció de dita paraula, ja que no renunciaran mai als seus instints primaris sempre que es trobin en públic i menys encara, sempre que es trobin amb individus de la mateixa espècie.

És trist, però és així!

Comentaris

  • No sé qué dir...[Ofensiu]
    Annalls | 31-08-2014 | Valoració: 10


    Quina descripció !!! Renoi !! Els las vist en escena més d'un cop...

    Diré que estem al món en diferents mons, o com dic jo dintre del món hi ha molts mons. El que has descrit n'es un, no et pensis que m'hes gaire llunyá, amb els rajols has de tractat molts paletes, que no es que tots ... no tots no, però deu n'hi do... i dones Marteta i Eloi d'aquesta mena o món, també hi ha, potser no miren futból però veuen Salvame, llegeixen revistes del cor, parlen de lo bons que estan els tios, el primer que es pregunten l'una a l'altre, quan han conegut algú nou es si es guapo, com si fos el més important que hi ha per demanar d'una persona, fins i tot amb el tema d'emular els tios, tenen llibretes on anotar els que cauen cada cap de setmana... que trist !!! Ara aquestes persones no coneixen res més... per ells està be viure a ras de terra i quina culpa tenen si la natiralessa no els ha donat més inquietuts?? L'escrit de fabula. Records a tots dos, que quasi ja no sou adolescents !!! Ara estic en unes quantes pagines de poesia, la >Marteta ja m'ha vist... sortira un poemari en el que col.laboro i he reunit a un grup de poetes per fer-ne un de plegats, continuó treballant en el primer i vull treure la pols del segon de tall psicologic... Petonets i estudieu molt Eh???

  • Que gran![Ofensiu]
    Marteta | 27-08-2014 | Valoració: 10

    Que gran aquest relat! Una crítica total als convencionals i maxistes comportaments de segons quins ''homes''. L'has bordat a la perfecció, són ells els porcs.

    M'ha agradat molt tornar-te a llegir, sempre un plaer!

    Una abraçada i esper que estiguis passant un bon estiu :)

    Marta

  • molt bona Eloi ![Ofensiu]
    joandemataro | 24-08-2014 | Valoració: 10

    sempre una crítica tan bona com aquesta venint d'un homo sapiens de debò és el doble d'efectiva i té el doble de força
    estic amb tu

    una abraçada company !
    joan

  • M'agrada[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 20-08-2014

    la teva crítica a aquests homes que tan sols saben veure en la dona un cos ben dotat.
    I m'agrada poder tornar a llegir-te
    I m'agrada també la foto que has penjat.
    Una abraçada, benvolgut Eloi.

  • Retrat calderià[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 19-08-2014 | Valoració: 10

    Ostres Eloi, m'has recordat molt en Pere Calders i la seva prosa meravellosa i creativa! Ahir vaig passar per Borgonyà i crec que és on es situa l'acció, m'equivoco? M'has fet passar una bona estona i m'has fet plorar alhora, veient el que és tan real i evident. Una forta abraçada.

    Aleix

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: