Memòries d’un bar de cantonada

Un relat de: Eloi Miró
Memòries d’un bar de cantonada

Tremolós s’acostava a la barra per demanar una cervesa, cada tarda exigia el mateix i de la mateixa forma. Quasi no em mirava, de fet quasi no em veia, potser tampoc em sentia. Se solia asseure al tamboret de la punta, amagat entre la barra i la màquina de tabac. Desprenia una olor desagradablement penetrant, però de ben segur que ell no n’era conscient, l’alcohol havia absorbit els seus sentits i no captava res més que l’atracció irracional per l’embriaguesa quotidiana que portava anys essent la seva més fidel amiga.

Comentaris

  • Seguir escrivint és lliurar la més pura essència![Ofensiu]
    Mena Guiga | 05-11-2018

    Re-benvingut a R-C!

    Observar des del cor.

    I tant més. Això és la necessitat de comunicar, d'eixamplar-se. Segons un professor meu de ioga i filòsof, aquest home del bar 'fa el que pot'. Com tot, discrepable.

    Mena

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: