Els homes no fan petons!

Un relat de: Eloi Miró
En Marc, de sis anys, passà uns dies a casa del seu avi a l’espera que els pares el tornessin a recollir. Després de sopar davant de la televisió i d’escoltar una mica de música recolliren les safates on havien sopat, rentaren els plats i s’assegueren al menjador. Durant tota aquesta estona, el nen parlà i parlà, explicant-li lo bé que s’ho passava a l’escola, amb la Mariona, la professora d’Anglès i sobretot a l’hora del pati. L’Avi Joan ja estava cansat, i com podia seguia les explicacions apassionades del nen. Finalment va decidir que ja havia arribat l’hora d’anar a dormir. L’avi es va aixecar amb dificultat i començà a caminar cap a la seva habitació. A mig camí agafà el bastó i es quedà davant del Nen.
- Vinga noi, que es fa tard hi has d’anar a dormir!... fes-me un petó va. – el Nen va obrir els ulls com dues taronges i es va enretirar una mica. – no li vols fer un petó a l’avi? -. El Marc no sabia què dir, i veient com n’estava d’indicis, l’ancià s’hi acostà una mica, però ell encara s’apartà més.
- Avi... és que...
- Què? què passa?
- ... El pare m’ha dit que els homes no fan petons!
- Com? A no? Perquè?
- No ho sé, però em va dir que el homes entre ells no es poden fer petons, que està prohibit!
- I ara, quines coses! No és pas veritat...
- Em va dir que els homes sempre s’havien de donar la mà! I que altres gestos no eren macos i que podien ser molt mal interpretats.
- Més igual això que m’expliques... jo vull que em facis un petó.
- Però no puc, si el pare ho sap em renyarà!
- Ara no et veu pas... i tampoc cal que li diguis
- Però...
- Eh que no els hi has pas dit lo de la tele?
- El què?
- Que dines i sopes davant de la televisió cada dia.
El Nen pensatiu i nerviós a la vegada va respondre de seguida: - No!
- Ho veus, una altre cosa que pots afegir a la llista de coses que amagues als pares, que li has fet un petó a la galta al teu avi -. I esclatà a riure.
El Marc s’hi va acostar amb desconfiança, però amb un somriure als llavis per tal i com els seu avi l’havia fet canviar d’idea. Com va poder es va posar de puntetes, va acostar els llavis a les galtes de l’avi ajupit i li va fer un petó suau i ràpid. L’avi satisfet li va fer un altre petó al front i li va dir:
- Au va, que ara has d’anar a dormir... demà ja veurem què fem.
A l’avi Joan li semblava estrany el fet que el seu fill gran no permetés que el Marc pogués fer petons al seu avi, ni tan sols a ell.

Comentaris

  • El que diran...[Ofensiu]
    AVERROIS | 22-10-2013 | Valoració: 10

    ...com si fos un gran pecat, ens ha portat a l'hipocresia total. A casa meva des de el meu avi, el meu pare, els meus cosins, el meu tiet i els meus fills sempre ens hem donat un petó d'arribada, d'acomiat o perquè no abraçades. L'estimació no te sexes, s'estima o no s'estima i el fet de donar un petó no deixa de ser un acte d'estimació. Perquè buscar-hi un altre sentit, que en el fons tampoc ha de ser repudiat.
    Gràcies pels teus comentaris.
    Una abraçada.

  • Aquest pare[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 08-10-2013

    no es va saber expressar prou bé. De ben segur tenia pressa!I I el pobre nano es quedava sense els dolços petons del avi.

    Gràcies pel teu comentari, Eloi.

    Segueix escrivint que m'encanta la teva forma de fer-ho.
    Una abraçada

  • Sabem educar?[Ofensiu]
    Gemma Matas Gustems | 06-10-2013 | Valoració: 10


    Ostres Eloi, aquest relat és per tenir-l'ho molt en compte!

    Que trist per un avi que acosti la galta esperant una mostra de carinyo i el net, poruc pel que li ha dit el seu progenitor, li negui un petó, tot i que dins del seu cor potser és el que més desitjava en el món, amb un petó poder demostrar a l'avi l'estimació que sentia per ell.

    Com ens podem arribar a equivocar de vegades volent "posar normes" i de passada espifiant-la d'alló més.

    Moltes gràcies pel teu comentari, m'agrada molt tot el que dius i sobretot haver-lo rebut d'una persona com tu!

    Gemma

  • Eloi![Ofensiu]
    Oke | 03-10-2013

    Salut company pecador!

    Ara passo més de tant en tant per Can Relataire. Quina alegria trobar-me el teu comentari. Una vegada més, l'he sentit amb força. Gràcies.

    "Els homes no fan petons", "boys don't cry",... Aquestes bestieses es "curen" escrivint-les, fent-ne cançons, dient ben alt, com em va ensenyar un amic cantautor: "Follarem sobre les ruïnes dels pecats que ens van fer por!".

    Una de ferma, Eloi, i a seguir pecant!

  • Que rar, rar,rar...[Ofensiu]
    Annalls | 30-09-2013

    ... que aquest noi, li digui aquesta bajanada al seu fill... ¿? Que en penses? Perquè serà?Potser alguna mala experiència amb algú del seu sexe quan era jove? Potser amaga una mala relació amb son pare? O es que has fet un viatge al passat ?
    Sigui com sigui, es un relat simpàtic... Anys enrere hages fet un comentari diferent.
    Salutacions moltes!
    Anna

  • Pur convencionalisme..[Ofensiu]
    Marteta | 30-09-2013 | Valoració: 10

    Segur que en Marc quan creixi obrirà els ulls i ho veurà tot d'una altra manera!
    És cert que a segons quins nens se'ls educa així, i no només en quant als petons als homes... amb la típica frase de ''plorar és de nines'' ja ho deixam tot dit..

    Un relat molt crític i real (desgraciadament real)

    Segueix endavant Eloi!
    Una besada!

    Marta

  • No cal demanar...[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 30-09-2013 | Valoració: 10

    Eloi un relat intens i segurament real en moltes situacions.
    Demanar.... petons... i aquest demanar provoca esquemes-normativistes.
    Potser caldrà fer una pedagogia d'avis a nets sobre el sentit del petó.
    De tot cor, sóc avi de 4 netes, enhorabona emocionat, Eloi.

  • Trist sense petons[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 29-09-2013 | Valoració: 10

    que trista la vida sense petons! És igual d'home a home o d'home a dona; sense petons, que trist! Si a més hi afegim aquesta tonteria del pare, de que els homes no es fan petons, quee trist! Ara mateix acabo de tornar de passar el cap de setmana fora. Tinc nebots d'un a quinze anys. M'he fet petons amb tots a l'hora de despedir-nos. Ui si ho sabés el pare de'n Marc! Una abraçada Eloi.

    Aleix

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: