DESVARI

un comentari tan positiu i a sobre venint d'una gran poeta com tu ja és massa !!!
una abraçadeta
joan

Gran Moebius, inefable Moebius! Posar paraules al seu mon màgic i poetic es un repte de gran altura.
Llegint - escoltant - les teves paraules he recordat l'atmosfera dels comics del mestre que llegia quan ere jove. Per darrere dels dialegs, quan n'hi havia, jo intuia quelcom mes que no sabia com expresar, ni tan sols ho comentava, en no saber com fer-ho. Nomes em sentia fascinat per aquell mon sensible i eteri que ell dibuixava destrement amb linies sobries, i on jo em submergia sense desti conegut deixat-me portar per l'encis de les imatges. Fa molts anys d'allò, i va quedar en l'oblit. Ara, fer fi, intueixo de que anava tot plegat. Gracies al teu poema, que me n'ha ensenyat la profunditat amb paraules entenedores. Felicitats.
Quina troballa aquest cau de relataires on m'acabo de ficar. Em sembla que m'hi quedo!
Jordi Baucells

aquest sublim poema perquè no trobava les paraules més adients per a fer-ho.
Segueixo sense trobar-les. M'agradaria saber dir les coses com els que m'han precedit comentant-te. Solament et puc dir que t'admiro profundament per escriure tan bonic.
Molt bon estiu estimada Núria !
Abraçades.

Em sento especialment orgullós d’haver participat al Repte Poètic Visual 212, proposat per l’Allan Lee sobre Moebius. Penso que el nivell d’inspiració que ens va aportar el mestre del còmic modern supera per molt la mitjana. I la perla és aquest poema delicadíssim, preciosista, intimista, perfecte.

Els mortals sovint perseguim fites pètries, immunes i inabastables, però persistim i persistim, no hi ha altra sortida si volem que la nostra vida tingui algun sentit. No n’hi ha prou amb quedar-se mirant i remirant com estaquirots.
La teva dama o deessa, segons com es miri, n’és l’exemple fefaent. Malgrat que es manifesti quieta, impertèrrita, ígnota fins i tot, segur que escolta, vanitosa, les súpliques del seu enamorat que, pel que dius, mai no es donarà per vençut. Ni molt menys!

Un bell poema, si senyora, digne de la imatge exquisida que l’Allan Lee va escollir per retre homenatge al gran Moebius. Repte que vaig compartir amb tu i del qual et vull fer arribar només els dos primers versos del meu poema, per enaltir una mica més, si és possible, el teu.

Blava, dorm a flor d’aigua la filla de l’escuma,
indolent, completament nua, satisfeta [...]

L’enhorabona, des de Lleida.

Raül

M'he quedat sense paraules, i això que només he fet una ullada als elogis que t'han dedicat els lectors.
Estic d'acord amb l'Aleix en que utilitzes adjectius de primera classe, ajustats al tema i a la imatge, amb connotacions de pedra i aigua. És un poema magnífic perquè no hi ha ni una sola paraula que no tingui contingut i significat.
M'ha encantat, poetessa de Lleida! Tu, nena, vals molt.

Hola Núria,
el teu poema és preciós, m'ha encantat rellegir-lo. Recordo que va ser un repte clàssic molt bell, de grans aportacions que va provocar aquesta imatge fantàstica.
Gràcies per recordar-lo.
Un somriure,
Anaïs

núria, li fas honor a aquest gran dibuixant moebius amb aquets versos tan bells i plens de significat i força

sempre és un plaer llegir-te

una abraçadeta
joan

aquest que va participar a Venise Celeste. Té una melodia interior, trasbalsada per cops forts de bateria atronadora., aquest desesper de cercar i encara més desolació al trobar la pètria figura, aliena i muda a l'amor. Plàstica, apassionada, la poesia fa honor a la pintura. Una abraçada molt forta

a

...que he llegit i rellegit i m’ha deixat sense paraules. Encara que el tema sigui trist, no deixa mal regust, tot el contrari, t’envaeix una sensació de pau. Interpreto com una mena de resignació, de qui encara que desvariegi i és deixi dur pel sentiment que sent, sap molt bé que ja no tornarà. L’acompanyes d’una pintura molt adient .
Una forta abraçada

també es llegir meravelles com aquest poema.
Salutacions
Josep

Una mostra de la teva gran categoria de poetessa, de poesia madura i ben treballada. Uns adjectius de primera, utilitzats en el seu punt just de cocció, dibuixant el cel i la seva llum màgica. Una meravella més de la poetessa de Lleida! Unes paraules magnífiques i un gran regust abans d'anar a dormir. Bona nit i una abraçada.

aleix