Com anit

Aquest relat teu m’ha recordat el meu “Com un volcà devastador”,
pel moviment de les plaques tectòniques, i altres elements.
Un relat ben trenat, una història amb monstre incorporat, m’ha agradat.
Un secret amb somriure final. Amunt amb els mots!

Benvolgut relataire:
Des de ARC estem treballant per publicar un llibre recull amb els finalistes seleccionats al “Concurs ARC de Microrelats 2010. ARC A LA RÀDIO” (Secrets), i desitgem poder comptar amb el teu relat per la seva inclusió en aquest llibre.

Agrairem que et posis en contacte amb l'Associació per rebre més informació per correu electrònic a: associacio.relataires@gmail.com indicant el tema: “Publicació Secrets”.

Cordialment,
Junta de l'ARC

Benvolgut relataire:

Com a participant en el “Concurs ARC de Microrelats 2010. ARC A LA RÀDIO” (Secrets), i pel fet d’haver estat seleccionat en un dels tancaments mensuals, voldríem recordar-te que el lliurament de premis tindrà lloc el proper dissabte 10 de setembre de 2011, a les 7 de la tarda, a la localitat d’Argentona (Saló de Pedra, carrer Gran 61).

En breu penjarem aquesta informació a la nostra web.

Esperem poder comptar amb la teva assistència en aquest acte i la teva participació en la convocatòria del present curs (temàtica que anunciarem el dia del lliurament de premis).

Cordialment,

ARC (Associació de Relataires en Català)

Toques un tema que, malgrat estar una mica massa explotat, a mi sempre m'ha agradat molt.

( ja de pas, si no l'has llegit i t'agrada el tema t'aconsello “La mujer del viajero en el tiempo”, genial, aprofita a llegir-lo abans que facin la peli, amb el Brat Pitt he sentit dir, i es carreguin la novel·la. Altres molt recomanables : “El año del sol tranquilo” i un classic “Cronopaisaje” ).

Tornat al teu relat, l'he trobat interessant amb ritme i amb un bon final (tot i que no gaire sorprenent, però la sorpresa està sobrevalorada, no? ) Algun punt se m'ha fet difícil d'entendre, però en general m'ha semblat un relat molt bo.

Salutacions .

Vaig comentar el relat en el seu dia, però no volia estar-me'n de tornar a felicitar-te ara que ha sortit escollit en la selecció d'Abril. ^_^
Una abraçada.

Manté l'interés fins a la darrera paraula. Bon títol, bona història i bon final i, sobretot, una cosa molt difícil d'aconseguir: un bon ritme. No m'estranya gens que estigui entre els guanyadors del mes. Felicitats, home fosc!

Enhorabona!

El programa Històries, de Ràdio Argentona, i l’Associació de Relataires en Català (ARC) han triat el teu relat com a microrelat seleccionat del mes d’abril de 2011.

Gràcies per participar,

ARC

Una vegada més m’has atrapat en la lectura, però això sí, una vegada més m’has donat feina, cosa que demostra que sóc un mal lector.
He d’anar practicant, per aquí per RC corren —o correu—, una colla d’autors que hem feu treballar massa.
—Joan—

Aquests tres personatges: Dòrian, Bel·lian, i la màquina del temps atrapen. Un final obert com els que m'agraden. Bon relat, bon relat. Sort al concurs!

Per damunt de les centenars de lectures que ofereix el llibre, la que més em copsa és com la Natura al final imposa les seues normes. Ja siga de manera violenta o de manera apaivagada. Però al final sempre guanya.
Una abraçada.

En aquest relat has conjugat la trama de ciència ficció amb l’al•lusió a un fenomen o catàstrofe molt recent en les nostres ments : aquella “gran ona” que “nega tot el territori” segur que reviscola imatges encara fresques en la nostra memòria a curt termini.
Suposo que aquest fet dota d’una dosis extra de realitat a la narració, per fantàstica que sigui... que ho és, certament.

De la mateixa manera, aquella espurna de desig en les mirades dels protagonistes, fins i tot en una situació extrema, els humanitza i ens els fa propers.

Un relat, doncs, fantàstic i humà, llunyà i proper, de descobriment, viatge i aventura, amb sensualitat i misteri inclosos... què complert t’ha quedat, Ferran!

T’envio una abraçada viatgera,
Unaquimera

i ben trobat, una bona història d'amor, a la fi, espero que el teu viatge sigui més tranquil germà.

E.

Un relat breu de ciència–ficció que t’enxampa des de la primera línia. Una argument ben dissenyat amb un desenllaç que sorprèn al lector.

Coincideixo amb els protagonistes que fer l’amor serà el millor que es pot fer fins i tot trenta mil anys endavant.

Ens seguim llegint,

Núria

amb un final sorprenent i un tema que sempre és atraient com és el viatge a través del temps... Potser en un futur tot això serà real, qui sap
gràcies de nou pel teu contacte tan amble
una abraçada mataronina
joan

...en el temps sempre han estat una de les fantasies del home, però, pot ser realitzable realment? Molts científics creuen que si, però, veure el futur és bó?
Un bon relat que en el fons dona un missatge real com la vida mateixa, fer l'amor és una de les coses millors que hi ha.
Una abraçada.