Claus de contacte

És aquella que explica que la tinença d'un cotxe dóna molta indepèndència. Em fa pensar que sí dóna independència de mobilitat, però dóna també molta dependència precisament de l'assegurança, mecànic, itv, financiació. I també una dependència més global i col.lectiva del sistema energètic imperant que per mantenir-se "depèn" (mai millor dit), de la violència i explotació.
Estem atrapats en un laberint i la sortida requereix actes valents i radicals. Jo, però, segueixo "depenent" de meu cotxe
per tenir "independència". Ja veus!
Bon relat i bon tema! Gràcies.

Lavínia (G.) i Maragda (N.),
Primer, qui em coneix bé sap que sóc un defensor del transport públic digne i millorar les infrastructures del nostre país al respecte. Entenc les posició que exposeu totes dues.

Segon, Glòria hi ha fets tan evidents com que tu o els companys i companyes que duus a la feina mai perdreu punts del carnet. O que, Nausica, tu perds les claus de contacte ni has abandonat ningú.
Pels relats i comentaris que he llegit, m'he fet una imatge excel·lent de vosaltres i molts/es altres relataires -potser més del que us penseu.

Tercer, jo no perdo el decòrum, ni aquí ni enlloc; és cert que no es pot dir mai, però sóc una persona oberta a qualsevol matisació clara i honesta (com les vostres). És probable que a algunes coses haguem de dir que no, però hi ha uns motius i ho faig sempre des de la màxima educació.

Per damunt de tot Lavínia i Margada, gràcies; i que ningú llegeixi aquest incís amb un to transcendent perquè no el té, tot el contrari: els vostres comentaris sempre són benvinguts. Són d'una sensatesa i prudència lloables.
De tot cor.
Jofre

per desgràcia, una d'aquelles persones que agafo el cotxe diàriament per anar a la feina, perquè el tren em deixa a vint minuts d'on treballo i hi ha cap mitjà més transport.

Vaig amb cotxe i solc dur-hi companys o companyes que renoven el carnet i mai no perdran punts... Què hi anem a fer!

No he perdut encara, però, la compostura i l'educació al volant i espero no fer-ho, encara que això no es pot dir mai...

Bona tarda, Jofre! M'alegro de tornar-te a llegir!

Lavínia

Quan he començat a llegir el teu relat m'he sentit plenament identificada -i un pèl avergonyida, només un pèl!- amb el cas d'aquests conductors passius que renoven el seu carnet quan toca i fa anys que no condueixen cap vehicle. Sento dir que pertanyo a aquest grup, conformista i cofoi, i m'aprofito de la bona voluntat d'altri a l'hora de desplaçar-me on sigui.
Ara bé, confessat el meu capteniment barrut pel que fa a la conducció he de dir, no obstant, que en quant a la vida en general em comporto de manera ben diferent i no abandono, de cap manera, les claus de contacte. Com molt bé dius cal fer camí i seguir endavant.
Gràcies per donar-me la benvinguda després d'aquest temps de silenci.