aniversari

Els records formen part de la nostra vida, del nostre present, encara que no ho vulguem. Està molt bé tenir-los present i conviure amb ells. El teu sonet n'ha dibuixat instants, realitats i desitjos. Una forta abraçada.

Aleix

per llegir i comentar el meu poema. Jo també et recordo de fa uns anys. No deixis d'escriure i compartir.
Una abraçada des de Mataró.
Joan

Un bonic sonet , ple de sentiment, i molt ben expresat. Felicitats!

Moltes gràcies també pel teu comentari al meu darrer poema.

Salutacions
Marta

Què difícil és despertar d'un somni on hi apareixia algú que ja no hi és.
Quan el què llegeixes t'arriba dins és quan l'escrit es converteix en art.

És molt dur conviure amb l'absència. Tant, que el nostre cervell ens enganya pietosament, però crec que qui ha partit ho ha fet per sempre més. Molt ben expressat, trist i a la vegada reconfortant.

Records, sentiments, pensaments, sensacions... Entranyables i emocionants!
Quin goig poder posar-ho en vers com ho fas tu!
Amb total cordialitat

Aquest poema atrapa i acompanya.
És un somni que no deixa indiferent, que produeix dolor ("punxa"), però també bressola i consola. I és que retrobar-te amb un ésser estimat és pura energia. Ens convertim en ella quan morim.

M'ha agradat molt.

Una forta abraçada,

Estic convençut del tot de que la vida no s'acaba en el moment que pereix el cos físic, sinó que continua sense limitacions corpòrees en el planell espiritual. Aquí la Terra som actors amb nom, gènere i identitat cultural i racial, però un cop fineix la nostra representació ( existència) i s'abaixa el teló recuperem la nostra identitat espiritual: deixem d'ésser fill, pare, marit, etc...i esdevenim el que eternament som esperit enriquit amb infinituts de rols terrestres i d'altres planetes on hi ha vida humanoide. El que fins que va morir havia estat el teu home, tal vegada en un altra vida pot haver estat el teu germà o algú que t'hagués llevat la vida en un confrontament bèlic. Així com el cos físic va envellint a mida que s'acosta l'hora suprema, també el doble d'aquest, l'astral té una data de caducitat. La vida astral és un doble de la terrenal, vet aquí!, les aparicions o manifestacions d'espirits familiars. Però un cop superada aquesta vivència astral, que és intemporal, l'esperit passa al planell mental on es retroba amb la font , Déu!?. I tal volta allí planeja una nova existència corpórea a fi corregir i perfeccionar-se espiritualment. Apreciada Atlantis, el teu poema reflecteix magistralment aquesta conexió espiritual que mai es trencà, amor teu als teus ulls terrenal és ara company d'evolució espiritual a les altes esferes. Mentre sigui en els teus pensaments continuarà tant viu com ho havia estat fins ara. Això sí! , relacionem-nos amb ells sense pena...ells ens volen veure alegres.... I amb joia i emoció ens retrobarem quan ens arribi l'hora....

Un poema (sonet), molt ben expressar on vas enyorant el sentit del teu amor.

Dius que no t'has oblidat d'ell, perquè t'ha impressionat en el teu ser.

M'ha agradat com ho has descrit, amb bona mètrica i rima.

Enhorabona, Atlantis.

Cordialment.

PERLA DE VELLUT

En poesia no hi entenc de mètriques, tipus ni formes. És el contingut el que em colpeix o no i aquest sentit cant a l’enyor ho ha fet.
Preciós poema!

M'afegeixo als comentaris elogiosos, és un sonet perfecte en la forma i millor en el contingut. Hi ha sensibilitat i patiment expressats a parts iguales. Per treure's el barret, Atlantis!

Un preciós poema expressat bellament on el buit i la mancança de l'amor han deixat una empremta dolorosa i ansiada.

Molt bonic Atlantis.

Salutacions.

Rosa.

Una poesia molt bonica, preciosa.

La forma és exquisida: la mètrica, el ritme, la rima.

Suposo que escriure un sonet ha d'exigir un esforç tècnic molt gran.
En aquest cas la tècnica està molt ben posada al servei de l'expressió.

El contingut també és molt bonic; molt ben expressat aquest sentiment d'enyorança que et persegueix fins i tot en somnis.

Atlantis,

Un sonet on desgranes enyor i tristesa a parts iguals. Jo diria que pateixes, no veig ficció en el poema.

Bona feina!

Salutacions,

Fidel Gangonells