Acaricia'm la pell

Un relat de: Gemma34

He arribat a casa molt acalorada. Tenia ganes de remullar-me una llarga estona amb aigua perfumada. He omplert la banyera abocant-hi unes gotes d’oli aromatitzat, la sal marina i el sabó. Aviat s’ha format un dit d’escuma tenyida per la sal de color blau turquesa.
Un cop plena, he tancat l’aixeta. Em descalço. I, mentre em miro detingudament al mirall, m’he descordat sense presses un a un els botons de la camisa. La peça de roba ha quedat oberta pel mig deixant entreveure l’escot fins al melic, enretiro la camisa amb suavitat, com si estigués descobrint el meu propi cos per primer cop.
Aquesta nit ens hem de veure. No li he dit que estic més impacient que ell. Les hores es fan llargues, i tot i que he intentat de tenir-les ocupades per tal que el rellotge anés més de pressa, res del que he fet ha pogut evitar que pensés en ell.
El mirall reflecteix un cos que és el meu, que he vist créixer dia rera dia, però aquesta nit me’l miro com si ho fes a través dels seus ulls. Deixo caure la camisa pel seu propi pes, sentint-la relliscar cames avall fins que ha quedat rebregada a terra. Amb la mà m’acaricio el braç, pujant lentament fins a l’espatlla, olorant-me la pell. Mentre ho faig, sostinc la mirada serena. Estic segura que els seus ulls estaran plens d’emocions pel desig de tenir-me.
Amb la punta dels dits dibuixo dolçament fins arribar als pits, molt tendra. Tal com voldria que ho fes ell.
Les mans han topat amb les petites calces blanques transparents. Les he agafat pels costats, enretirant-les amb suavitat per descobrir a poc a poc el que s’hi amaga a dins. Un cop nua em miro una llarga estona, contemplo amb admiració el meu propi cos de corbes suaus.
Em submergeixo dins la banyera intentant no fer vessar l’aigua. Està molt plena. M’hi estic una llarga estona. Penso només en ell. De tant en tant somric. Aquesta nit deixaré que em sedueixi. Desitjaria que m’acariciés la pell, que es perdés dins meu sense deixar de mirar-nos als ulls.
Surto de l’aigua i m’he embolicat amb una esponjosa tovallola. Tan sols m’he posat unes calces negres, petites, transparents i de tacte suau. No em vull vestir. Estic asseguda davant del tocador, obro el calaix i agafo una capseta per contemplar el que em va regalar fa dies: un collar de petites perles blanques que m’encerclen el coll dues vegades. Me’l poso mirant-me al mirall. La blancor destaca de la meva pell. Obro el pot del perfum abocant-ne només unes gotes al coll i al canell. Deia que l’embogia la meva olor. Aquesta nit no hi pot faltar.
M’he amagat darrera d’una aparença tranquil·la, sense mostrar el que s’agita dins meu. He retingut expressament els meus sentiments fins a aquesta nit, tot per assegurar-me que de debò és sincer. No volia cometre una altra vegada l’error de caure en mans d’un home que em desitja molt, però sense cap mena de sentiments. Necessito ser estimada amb molta força. I ell és tot tendresa.
Les paraules que sol xiuxiuejar-me a cau d’orella són carregades d’amor. M’estova el cor acceleradament. I cada dia que passa se’m fa més difícil l’espera de tornar-lo a veure. Jo callava. No el trucava, quan en realitat era el que més volia. No exterioritzava la meva debilitat davant seu, i en canvi ell es va mostrar des del primer dia tal com era: dolç i apassionat.
Aquesta nit es mereix el que ha esperat amb tant d’anhel. L’abraçaré sense por, el cobriré de petons, li mossegaré els llavis. Deixaré que em rebregui la roba per tocar-me, i no l’aturaré, li permetré que vagi descobrint el camí sense posar-li obstacles. Els nostres cossos es fondran enllaçats en un de sol. I sense deixar de mirar-lo als ulls, li xiuxiuejaré: T’estimo!.
És una paraula que encara no l’hi he dit, tot i que ell me la diu cada vegada que el cor li ho demana.
Mentre somio desperta jugo amb les petites perles del collaret, i de tant en tant em miro al mirall com si ell estigués davant meu. Tinc pressa per veure’l, i el rellotge ha estat arrossegant les hores lentament fins ara. Sona el timbre de la porta. Sé que és ell. En alçar-me del tocador vaig tancant els llums. Camino descalça a poc a poc i, mentre m’apropo vaig encenent petites espelmes aconseguint una càlida intensitat de llums. No em cobreixo la nuesa. Damunt la pell només duc les calcetes negres de seda transparent i el collaret que ell em va regalar.



Gemma34.

Comentaris

  • Invitació[Ofensiu]
    NAZGUL | 22-03-2006

    Hola altre cop jo, com sóc, avui vaig de dret a tu.
    Comentaris:
    Li falta una bona reescriptura, em dona la sensació de que no l'has treballat.
    Com saps que estàs més impacient que ell si més avall el descrius boig per tu?
    Quina olor fa la teva pell? Si arribes acalorada no crec que facis molt bona olor.
    Què és el que dibuixes fins arribar a les sines i com és que les teves mans topen amb les calces si estan als pits?
    Si les calces són blanques o del color que siguin no són transparents.
    A dins les calces no hi ha res, però sí que tapen o cobreixen o amaguen o ...
    La blancor (de que, de qui) destaca de la meva pell (serà sobre la teva pell o destaca la meva pell bruna o ...)
    Has de mostrar més passió, més coqueteria, més sensualitat a l'hora de despullar-te, segur que ho pots fer. Crec que solament el final està suficientment tensat com si ho revisquessis.

    No m'odiïs.

    Un petó per arreglar-ho si és que es pot.

    Leonci

  • Airbec | 01-01-2006 | Valoració: 10

  • genial!![Ofensiu]
    Sergi_Casals | 08-12-2005 | Valoració: 10

    M'agrada l'erotisme que fas servir. Tendre, i a l'hora hi ha desig. Per què no fas un segon relat on expliquis amb aquesta mateixa tonalitat el que ara ens toca imaginar, un cop obri la porta?

  • Estimat lector[Ofensiu]
    Gemma34 | 11-11-2005

    vols saber per què tinc tans comentaris d'abeixa, mira en el fòrum dia 11-11-2005 a les 18:45h explico un acudit, que al Sr. Norfeu l'alquimista no li sent gens bé, i com a càstic em comença a posar en diferents relats la puntuació més baixa "1". No només a mi, sinó també a qui gosa dir que l'acudit és bo. jajajaja

    Hi ha gent sense sentit de l'humor.

    Gràcies abeixa, màs fet riure molt, quan he vist que el meu correu electrònic es tornava boig.

    Gemma34

  • abeixa | 11-11-2005 | Valoració: 10

    .

  • abeixa | 11-11-2005 | Valoració: 10

    .

  • abeixa | 11-11-2005 | Valoració: 10

    .

  • abeixa | 11-11-2005 | Valoració: 10

    .

  • erotisme i elegància [Ofensiu]
    M.Victòria Lovaina Ruiz | 29-10-2005 | Valoració: 10

    M'ha agradat aquest erotisme refinat, aquest to narratiu elegant, lent, que s'arrossega amb les hores que passen. Una abraçada.

  • T'he descobert![Ofensiu]
    Eva_Moreno | 29-10-2005 | Valoració: 10

    Potser un estil senzill, però molt encertat. Sense grans accions fas que la lectura enganxi. I això no ho sap fer tothom.

  • Elegància[Ofensiu]
    Cursiva | 11-10-2005

    Descrius una situació sense que transcorrin accions però mantens el lector seduït.

  • Genial!![Ofensiu]
    torrents | 02-10-2005

    Molt bo Gemma. M'has fet disfrutar llegint i m'has fet sentir moltes coses. A mi no m'agrada aixo de puntuar aixi que nomes et dire que si el teu objectiu era trasmnetre emocions i disfrutar molt escrivint, pel que gfa a mi has assolit l'objectiu plenament. Un peto i moltes felicitats!!


    Albert

  • Bona feina![Ofensiu]
    cbover | 21-09-2005

    Veig que has progressat molt! Sobretot en la redacció i en el ventall de vocabulari ampli i precís. Es nota que fas una feina que t'agrada.
    Petonets!
    Carles.

  • El que més m'agrada[Ofensiu]

    El que més m'agrada de llegir un relat així és que sigui d'una dona.
    Perquè puc aprendre a fixar-me amb detalls i formes de percebre els fets que com a home se'm passarien completament.
    Ho trobo molt sensible i alliçonador del que espera una dona.

  • QUE BO!![Ofensiu]
    titina | 16-09-2005 | Valoració: 10

    amb les teves paraules fas que ens sigui molt facil imaginar-nos la situació, utilitzes unes paraules i una manera d'expressar-te que se'm fa molt curt de llegir i m'agradaria continuar, aquet també magrada moltiiiissssimmmmmmm!!!!!!!!!!!
    mmmmmmmmm.................

  • Acaricia´m la pell[Ofensiu]
    Espigol | 16-09-2005 | Valoració: 10

    Gemma34 es meravellos que sápigues transmetre lo que tu tens a dintre.
    Que sigui per fer feliços els que et lleguexin i per tu també.
    Segueix escribin, encara tens molt per donar...
    tot just estas comensant.
    Una abraçada de
    Espigol

  • preciós[Ofensiu]
    foster | 15-09-2005

    un relat que descriu imatges i sensacions del tot suggerents i evocadores. Un ritmé perfecte, deliciós, que esgrana sense presses els preparatius de la tan desitjada trobada.
    L'escuma de la banyera, l'aigua, la brusa, les calcetes de seda transparents i mínimes, la tovallola esponjosa, el collaret de perles, el perfum, les espelmes... matisos i referents coneguts, quasi tòpics, als quals aconsegueixes donar-los un sentit global, creant una atmosfera de tensa calma.
    I, per sobre de tot, una manera molt tendre de veure i escriure l'amor.
    Moltes felicitats!
    Només un però, els temps verbals et fallen en alguns paràgrafs. Per ex. el segon. Fixa't com queda tot en present, quin ritme!
    "Un cop plena, tanco l'aixeta. Em descalço. I mentre em miro detingudament al mirall, em descordo sense presses un a un els botons de la camisa. La peça de roba queda oberta pel mig deixant entreveure l'escot fins al malic, enretiro la camisa amb suavitat, com si estigués descobrint el meu propi cos per primer cop."
    Genial, no?

    foster

  • Sense estridencies[Ofensiu]
    David Gómez Simó | 13-09-2005 | Valoració: 10

    sense paraules malsonants, vas carregant l'atmosfera que ens omple de desig. Amb l'ajut de la roba que hi és, però no hi és, de les caricies suaus, de la tendressa del gest i del fet, aconsegueixés el millor relat erótic que he llegit per aquí, plé de sensualitat femenina. D'aquells que no es poden llegir sense sentir alguna que altre esgarrifança.

    Encara que li busqui "pegues", errors o coses que no encaixen no les trovo, doncs has escrit el relat que m'agradaria escriure a mí.

    Felicitats, molt sinceres, de debó.

  • pròleg a, sense a.[Ofensiu]
    quetzcoatl | 13-09-2005 | Valoració: 10

    Oh, molt bé.

    De moment crec que és el més bo dels relats que t'he llegit (potser per la temàtica; l'erotisme m'apassiona).
    Sensualitat i erotisme al 100%, i en cap moment hi ha sexe explícit.
    Tota la narració té un ritme exquisit que convida a pintar cada imatge amb l'imaginació.

    Felicitats!

    (i ja vaig veure el missatge de que no ets del Cabrerès!)

    m

  • molt ben treballat...[Ofensiu]
    ROSASP | 12-09-2005

    D'una sensualitat intensa, pensaments que es van evocant lentament submergits en l'aigua que acarona i en les emocions que neixen de la barreja de tots els sentits.
    Un preparatiu per uns moments sublims i especials, un rictus de bellesa i erotisme a flor de pell, embolcallat al mateix temps de carícies molt tendres.
    No es pot demanar més...

    Una abraçada!

  • Suggerent[Ofensiu]
    Biel Martí | 12-09-2005

    Un relat suggerent, d'un erotisme només insinuat que és, en el fons, el vertader erotisme. Està escrit amb senzillesa com si fos un pensament, que et permet veure l'escena (o imaginar-te-la). Com a molt hauria retocat (jo) una mica la construcció, però en general val molt la pena. Fa poc, al fòrum, referent a un comentari sobre el reptes que vaig posar, vas dir: "que els que no escrivim tant bé us estem veient... ", o una cosa aíxí. Ara dubto de si vas posar-ho per modèstia o perquè comprovessim que no era cert...

    Biel.

  • El millor que t'he llegit[Ofensiu]
    pivotatomic | 12-09-2005

    Tendre, suggerent, evocador, sensual, eròtic. Ple de sentiment i de les paraules adequades per expressar-lo. No es pot demanar massa més, oi?

    A ben segur que l'home a qui ella espera és un tipus afortunat.

  • Un privilegi dels humans[Ofensiu]
    brumari | 12-09-2005 | Valoració: 10

    Sempre he pensat que l'erotisme és la intel·lectualització del sexe. Per això -fins allà on sabem- és privatiu de l'ésser humà.

    L'escena que descrius és d'un erotisme intens perquè glosa l'espera, el desig, l'amor, la nuesa calculada, el fetitxisme, la complicitat de tots els sentits: vista (l'escuma blau turquesa, el mirall), oïda (els t'estimo), olfacte (el perfum del bany, la teva pell), tacte (la roba suau, les carícies), gust (els seus llavis); la imaginació del plaer; en definitiva, intel·lecte pur al servei del sexe, erotisme sublimat.

    I tot això, servit amb una harmònica mescla de delicadesa i passió.

    Un 10, sí senyor!

    Petons

  • Somnis fet paraules[Ofensiu]
    joudl | 12-09-2005 | Valoració: 9

    Els mags treuen conills d'un barret de copa alta, tu treus màgia amb les teves paraules.
    Felicitats...

  • genial![Ofensiu]
    blaumar | 11-09-2005

    per fi un relat carregat de sensualitat i erotisme, pero sense sexe.

  • L'erotisme de la Naturalitat.[Ofensiu]
    Jofre | 11-09-2005 | Valoració: 10

    En aquest relat ens trasllades a un ambient d'una tendresa natural i eròtica molt hàbilment.
    Sense subterfugis i absoluta serenitat: rosegant el rellotge del temps i les presses.

    Les descripcions, certament, acaricien la pell.
    El collaret és un element fonamental en tot el relat.

    Però també una sèrie de peces quotidianes immergides en un bany (de color del mar! Preciós) de calidesa humana.

    Un mirall, les espelmes, les peces de roba i sobretot la descripció on apareixen els botons insinuen molt bé un pell de sensualitat viva.

    És certament un relat eròtic en majúscules.
    No t'has excedit ni en una paraula i tot el relat està perfectament trenat per revaloritzar, per damunt de tot, l'amor, la comprensió i el desig.

    Tu ho has fet compatible. Enhorabona.

    Una abraçada!
    :-)

  • Sensacions molt familiars[Ofensiu]
    somriure | 11-09-2005 | Valoració: 10

    M'ha encantat el teu relat, hi ha sensualitat, desig i tendresa a la vegada, m'agrada aquesta combinació de sentiments pero saps potser necessitem sentir-nos estimats perque volem deixar sortir totes aquestes sensacions que portem dins. Petons.

  • Hi veig un despullar-se interior [Ofensiu]
    T. Cargol | 11-09-2005

    O be que surt de l'interior profund i que et descriu personalment deixant bones sensacions. Dones un sentit actiu a l'aparent passivitat femenina.
    Som nosaltres els que fabriquem allò que tenim o és quelcom que ens cau des de l'exterior?
    Felicitats,
    Desprès de tota la nit de descansar tinc cinc minuts en que em puc concentrar.

Valoració mitja: 9.94

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Gemma34

Gemma34

43 Relats

564 Comentaris

98912 Lectures

Valoració de l'autor: 9.34

Biografia:
"...qui s'asseu en el fons d'un pou per contemplar el cel el trobarà sempre petit..."





gemma34-@hotmail.com