Acaricia'm la pell

Hola altre cop jo, com sóc, avui vaig de dret a tu.
Comentaris:
Li falta una bona reescriptura, em dona la sensació de que no l'has treballat.
Com saps que estàs més impacient que ell si més avall el descrius boig per tu?
Quina olor fa la teva pell? Si arribes acalorada no crec que facis molt bona olor.
Què és el que dibuixes fins arribar a les sines i com és que les teves mans topen amb les calces si estan als pits?
Si les calces són blanques o del color que siguin no són transparents.
A dins les calces no hi ha res, però sí que tapen o cobreixen o amaguen o ...
La blancor (de que, de qui) destaca de la meva pell (serà sobre la teva pell o destaca la meva pell bruna o ...)
Has de mostrar més passió, més coqueteria, més sensualitat a l'hora de despullar-te, segur que ho pots fer. Crec que solament el final està suficientment tensat com si ho revisquessis.

No m'odiïs.

Un petó per arreglar-ho si és que es pot.

Leonci

M'agrada l'erotisme que fas servir. Tendre, i a l'hora hi ha desig. Per què no fas un segon relat on expliquis amb aquesta mateixa tonalitat el que ara ens toca imaginar, un cop obri la porta?

vols saber per què tinc tans comentaris d'abeixa, mira en el fòrum dia 11-11-2005 a les 18:45h explico un acudit, que al Sr. Norfeu l'alquimista no li sent gens bé, i com a càstic em comença a posar en diferents relats la puntuació més baixa "1". No només a mi, sinó també a qui gosa dir que l'acudit és bo. jajajaja

Hi ha gent sense sentit de l'humor.

Gràcies abeixa, màs fet riure molt, quan he vist que el meu correu electrònic es tornava boig.

Gemma34

.

.

.

.

M'ha agradat aquest erotisme refinat, aquest to narratiu elegant, lent, que s'arrossega amb les hores que passen. Una abraçada.

Potser un estil senzill, però molt encertat. Sense grans accions fas que la lectura enganxi. I això no ho sap fer tothom.

Descrius una situació sense que transcorrin accions però mantens el lector seduït.

Molt bo Gemma. M'has fet disfrutar llegint i m'has fet sentir moltes coses. A mi no m'agrada aixo de puntuar aixi que nomes et dire que si el teu objectiu era trasmnetre emocions i disfrutar molt escrivint, pel que gfa a mi has assolit l'objectiu plenament. Un peto i moltes felicitats!!


Albert

Veig que has progressat molt! Sobretot en la redacció i en el ventall de vocabulari ampli i precís. Es nota que fas una feina que t'agrada.
Petonets!
Carles.

El que més m'agrada de llegir un relat així és que sigui d'una dona.
Perquè puc aprendre a fixar-me amb detalls i formes de percebre els fets que com a home se'm passarien completament.
Ho trobo molt sensible i alliçonador del que espera una dona.

amb les teves paraules fas que ens sigui molt facil imaginar-nos la situació, utilitzes unes paraules i una manera d'expressar-te que se'm fa molt curt de llegir i m'agradaria continuar, aquet també magrada moltiiiissssimmmmmmm!!!!!!!!!!!
mmmmmmmmm.................

Gemma34 es meravellos que sápigues transmetre lo que tu tens a dintre.
Que sigui per fer feliços els que et lleguexin i per tu també.
Segueix escribin, encara tens molt per donar...
tot just estas comensant.
Una abraçada de
Espigol

un relat que descriu imatges i sensacions del tot suggerents i evocadores. Un ritmé perfecte, deliciós, que esgrana sense presses els preparatius de la tan desitjada trobada.
L'escuma de la banyera, l'aigua, la brusa, les calcetes de seda transparents i mínimes, la tovallola esponjosa, el collaret de perles, el perfum, les espelmes... matisos i referents coneguts, quasi tòpics, als quals aconsegueixes donar-los un sentit global, creant una atmosfera de tensa calma.
I, per sobre de tot, una manera molt tendre de veure i escriure l'amor.
Moltes felicitats!
Només un però, els temps verbals et fallen en alguns paràgrafs. Per ex. el segon. Fixa't com queda tot en present, quin ritme!
"Un cop plena, tanco l'aixeta. Em descalço. I mentre em miro detingudament al mirall, em descordo sense presses un a un els botons de la camisa. La peça de roba queda oberta pel mig deixant entreveure l'escot fins al malic, enretiro la camisa amb suavitat, com si estigués descobrint el meu propi cos per primer cop."
Genial, no?

foster

sense paraules malsonants, vas carregant l'atmosfera que ens omple de desig. Amb l'ajut de la roba que hi és, però no hi és, de les caricies suaus, de la tendressa del gest i del fet, aconsegueixés el millor relat erótic que he llegit per aquí, plé de sensualitat femenina. D'aquells que no es poden llegir sense sentir alguna que altre esgarrifança.

Encara que li busqui "pegues", errors o coses que no encaixen no les trovo, doncs has escrit el relat que m'agradaria escriure a mí.

Felicitats, molt sinceres, de debó.

Oh, molt bé.

De moment crec que és el més bo dels relats que t'he llegit (potser per la temàtica; l'erotisme m'apassiona).
Sensualitat i erotisme al 100%, i en cap moment hi ha sexe explícit.
Tota la narració té un ritme exquisit que convida a pintar cada imatge amb l'imaginació.

Felicitats!

(i ja vaig veure el missatge de que no ets del Cabrerès!)

m

D'una sensualitat intensa, pensaments que es van evocant lentament submergits en l'aigua que acarona i en les emocions que neixen de la barreja de tots els sentits.
Un preparatiu per uns moments sublims i especials, un rictus de bellesa i erotisme a flor de pell, embolcallat al mateix temps de carícies molt tendres.
No es pot demanar més...

Una abraçada!

Un relat suggerent, d'un erotisme només insinuat que és, en el fons, el vertader erotisme. Està escrit amb senzillesa com si fos un pensament, que et permet veure l'escena (o imaginar-te-la). Com a molt hauria retocat (jo) una mica la construcció, però en general val molt la pena. Fa poc, al fòrum, referent a un comentari sobre el reptes que vaig posar, vas dir: "que els que no escrivim tant bé us estem veient... ", o una cosa aíxí. Ara dubto de si vas posar-ho per modèstia o perquè comprovessim que no era cert...

Biel.

Tendre, suggerent, evocador, sensual, eròtic. Ple de sentiment i de les paraules adequades per expressar-lo. No es pot demanar massa més, oi?

A ben segur que l'home a qui ella espera és un tipus afortunat.

Sempre he pensat que l'erotisme és la intel·lectualització del sexe. Per això -fins allà on sabem- és privatiu de l'ésser humà.

L'escena que descrius és d'un erotisme intens perquè glosa l'espera, el desig, l'amor, la nuesa calculada, el fetitxisme, la complicitat de tots els sentits: vista (l'escuma blau turquesa, el mirall), oïda (els t'estimo), olfacte (el perfum del bany, la teva pell), tacte (la roba suau, les carícies), gust (els seus llavis); la imaginació del plaer; en definitiva, intel·lecte pur al servei del sexe, erotisme sublimat.

I tot això, servit amb una harmònica mescla de delicadesa i passió.

Un 10, sí senyor!

Petons

Els mags treuen conills d'un barret de copa alta, tu treus màgia amb les teves paraules.
Felicitats...

per fi un relat carregat de sensualitat i erotisme, pero sense sexe.

En aquest relat ens trasllades a un ambient d'una tendresa natural i eròtica molt hàbilment.
Sense subterfugis i absoluta serenitat: rosegant el rellotge del temps i les presses.

Les descripcions, certament, acaricien la pell.
El collaret és un element fonamental en tot el relat.

Però també una sèrie de peces quotidianes immergides en un bany (de color del mar! Preciós) de calidesa humana.

Un mirall, les espelmes, les peces de roba i sobretot la descripció on apareixen els botons insinuen molt bé un pell de sensualitat viva.

És certament un relat eròtic en majúscules.
No t'has excedit ni en una paraula i tot el relat està perfectament trenat per revaloritzar, per damunt de tot, l'amor, la comprensió i el desig.

Tu ho has fet compatible. Enhorabona.

Una abraçada!
:-)

M'ha encantat el teu relat, hi ha sensualitat, desig i tendresa a la vegada, m'agrada aquesta combinació de sentiments pero saps potser necessitem sentir-nos estimats perque volem deixar sortir totes aquestes sensacions que portem dins. Petons.

O be que surt de l'interior profund i que et descriu personalment deixant bones sensacions. Dones un sentit actiu a l'aparent passivitat femenina.
Som nosaltres els que fabriquem allò que tenim o és quelcom que ens cau des de l'exterior?
Felicitats,
Desprès de tota la nit de descansar tinc cinc minuts en que em puc concentrar.