Gemma34 s'acomiada d'RC

Un relat de: Gemma34

No és per necessitat,
Ni per desig.
És per resignació que és més trist.

@--'-,---

Durant un temps, Gemma34 romandrà tancada en una mena de silenci involuntari. Contra qui lluito? Us preguntareu... Segurament, en realitat, són fantasmes que he inventat jo mateixa.

Tinc aquella absurda sensació d'adonar-me'n que estic escollint l'opció equivocada, i tot i així, tiro endavant. Quina és aquesta part d'un mateix que decideix desobeir-te i segueix avançant sense el teu consentiment? Quin interruptor és el que t'anul·la l'orientació i et deixa sense rumb? És això el seny? El sentit comú? La por? Por a què? A ser un mateix? A descobrir qui ets? A adonar-te'n que l'atzar no ha estat escrit amb antelació i has d'escollir?

Els canvis acaben formant part d'una futura metamorfosi. Hi ha persones que no accepten que la gent canviï, volen seguir veient-te tal com et recordaven. Però... li podries dir a una papallona que torni a ser un cuc?



Gemma34


Comentaris

  • no som pedres[Ofensiu]
    colometa | 26-07-2007

    sóc nova en RC , per tant no conec els escrits de Gemma34 però m'ha agradat el teu relat de comiat i no he pogut evitar intervenir-hi.

    Sigui quina sigui la raó de la teva decisió és bo que les persones tinguem la llibertat de poder evolucionar , de poder actuar. Per tant , tota actuació comporta un risc i els resultats són inmprevistos i potser, en alguns casos, esdevenen decebedors., però si creus que has de fer aquest pas, posa-t'hi amb força i amb fermesa i veuràs com etsortirà bé. Endavant i, espero , retrobar-te ben aviat en RC. La facultat de raonar que tenim els humans ens fa diferents de les pedres i, no podem desaprofitar aquesta facultat . Una abraçada. COLOMETA

  • T'ent tenc i et comprenc. La vida dóna moltes voltes, el que avui és rodó demà serà triangular. Jo també he estat he estat "desapareguda" quasi tot un any sensa voler, però ... la vida és aixì.
    Molts petons i fins la tornada. Pilar.

  • VictorEscola | 10-07-2007

    Pots fugir de tothom menys de tu mateixa. La teva passió per l'escriptura et trobarà siguis on siguis.

  • Que tinguis...[Ofensiu]
    Somiadora Emboirada | 09-07-2007 | Valoració: 10

    ...molta sort. M'ha agradat com veus les situacions, mirant-les desde els teus ull és diferent. Segueix aií siguis on siguis! Sort i petons*
    Núria.

  • Bon texte[Ofensiu]
    pellpintada | 05-06-2007

    El teu comiat és potent. M'agrada perquè és realista, dur, un pèl èpic. Acomiada't tantes vegades com vulguis.

  • temps de reflexió ![Ofensiu]
    Avet_blau | 10-05-2007 | Valoració: 9

    aquest temps dins la crisalida
    temps de repos i solitud
    temps de reflexio i silenci
    tambe es vida .

    i valuosa vida !
    la que ens permet revalorar el pasat
    assaborir el present
    i ilusionar-se amb el futur;
    malgrat els canvis,
    els desenganys ,
    i temps foscos, temps de tenebra.

    tot forma part del llibre :
    capitols de passió i desig
    altres de llagrima tendre
    i altres de batec intens.

    nomes mirant-se al mirall de la vida
    i revalorant que nomes passem,
    i que aprenem !
    arribarem a l'altre riba,
    amb mes sabiessa,
    amb llliço apressa
    i potser deixant-hi:
    records que perduren!

    Avet_blau

  • de la lluita[Ofensiu]
    Dagek | 24-04-2007

    una vegada em van dir que no calia sempre estar lluitant contra un mateix, que també hi havia l'opció de parlar i pactar...

  • no pots[Ofensiu]
    Júlia Vic | 19-04-2007 | Valoració: 9

    no pots lluitar contra tu mateixa. tard o d'hora hi tornaràs. Tot torna, tot ens és rebotat, tal com un boomerang que ens retorna a la cara quan menys ho desigem. Amb fúria i a vegades fins i tot amb rancúnia i retrets. I qué faràs llavors? Donar-te de cops contra la paret per tot allò qué ets i no ho vols? T'entenc, però. Et pendràs el temps que calgui, tornaràs, tal punt com la papallona que deixa enrera el capoll, però en essència, hi seràs, hi seràs tu, tota tu, sencera. I cap enrera no miris ni per agafar empenta. El millor sempre està per vindre. En parlem a la tornada. Una abraçada virtualment realista.

  • No es pot[Ofensiu]
    Jordana Yontney | 17-01-2007

    No podràs doncelleta....tira la tovallola si vols...però no podràs...hi tornaràs a les lletres, als mots i les paruales i les tornaràs a organitzar i a enfilar en poesia o prosa.... .

    No podràs pq aquest do és més cruel i formós del que et penses i manté lligada pq ets seva i li pertanys.

    No podràs abandonar.....saps pq? Pq ningú pot abandonar ser un mateix.


    No podràs pq jo ho he intentat....desesperadament ho intentat...ho he maleït...he intentat fugir de tot això,....de la poesia...de la novel·la dels meus guions....i no m´han deixat. Aquesta necesitat d´escriure no m´allibera pq és amb ella que sóc lliure. Segurament tu ets més talentosa que jo...molt més...i si l´art, les lletres i el do de la paraula t´ha estat concedits o t´han escollit....ai fada....no et deixarà pas anar.

    Sigues feliç amb el plaer d´escriure....si vols...descansa....però no li diguis adeu pq sempre t´estará esperant.

    Salut!! Molts ànims i molta sort et desitjo de tot cor!!

    Una abraçada.

  • Amb costa [Ofensiu]
    Airbec | 27-12-2006

    No ni comentat cap ni sóc qui per fer-ho, però aquest cop m'atreveixo i li dic a la Gemma 34 que els teus relats, són d'aquells que moltes vegades són reals i que costa expressar-ho com tu ho fas.
    No n'hi perdut ni un dels teus escrits i els teus motius de deixar-ho per una temporada ( si pot ser no molt llarga ), donen que pensar que has estat molt valenta al fer-ho.
    Se que no pararas d'expresar les teves inquietuts davant de l'ordinador o paper i quan tornis a relatsencatalà, podrem gaudir del que et passa pel cap.

    Afanyat a tornar, Airbec, desembre de 2006.

  • Torna aviat[Ofensiu]
    marco3434 | 23-12-2006

    He tornat a llegir relats teus i crec que no tens dret a deixar-nos, torna aviat!.

    Per cert la nova foto que has possat es genial.

    No si ja sabia jo que les fades e¡xistien!

  • Mmmm...[Ofensiu]
    El follet de la son | 09-12-2006 | Valoració: 10

    Jo, amb tots els respectes cap a la teva decisió, ja em perdonaràs si et dic que no entenc perquè anuncies el teu silenci o un comiat si saps perfectament que no deixaràs d'escriure... Facis el que facis, si la teva necessitat és desconnectar de tot i en tot trobar un recolzament en un moment tan emocionalment intens de la teva vida, com si volguessis que la gent et comprengués efusivament i tothom sentés tristesa pel teu comait o, si més no, algunes de les perones que aquí escriuen i et llegeixen, endavant. Jo, per la mva part, et desitjo tot la sort del món.

  • Obre el teu cor[Ofensiu]
    apeuxvida | 07-12-2006 | Valoració: 10

    Em sap greu que deixis d'escriure, es nota que la paraula està dins teu, com diu Bruce Lee tu ets la paraula...deixes lectors orfes que esperen els teus relats...perquè tens allò que poques persones tenim, i és el do de la paraula.

    Amb aquesta virtut pots intentar canviar el teu món més proper, i qui sap, si en el futur podràs ajudar a d'altres persones ha millorat la seva vida.

    Si el món és una guerra, tu tens la millor de les armes, la paraula; no ho deixis sisuplau, ja que necessitem la teva mirada i que ens descobreixis alguns petits secrets...

  • Molt ben expressat.[Ofensiu]
    Unicorn Gris | 06-12-2006 | Valoració: 10

    Doncs espero que la papallona trobi el seu lloc i que torni amb nosaltres.

    Moltes salutacions.

    Ens veiem!!

    (Ah, per cert, aquest relat-acomiadament està molt ben fet).

  • Sempre al teu costat[Ofensiu]
    cbover | 19-11-2006

    Hi ha una cançò del grup catalá Gossos, que diu així: "Qui sap si mai trobarás, allò que sempre has desitjat, algú que estigui al teu costat...". Doncs bé, nosaltres et volem al nostre costat, tal com ets, tal com eres i tal com serás... Tu ja m'entens!
    Una abraçada!

  • Torna[Ofensiu]
    angi9 | 18-11-2006

    Em resistia a escriure ja que pensava que el teu comiat no era cert... Hi encara em resisteixo a creureu, ja que tu donaves molta vida a relatencatalà, al mateix temps que l'escriptura et donava vida a tu.
    No tothom sap arribar a la gent com ho has fet tu... és un do que tens, sis plau no deixis perdre això i torna, torna a fer-nos gaudir dels teus relats. Fins aviat.

  • Em trec el barret[Ofensiu]
    joudl | 18-11-2006


    Els grans personatges de la història no són recordats pel que van fer, no. Son venerats perque ho van deixar, per un motiu o un altre, en el millor moment de la seva vida.
    Ets gran Gemma, em trec el barret.

  • Jo ho entenc[Ofensiu]
    Kristen Clàudia | 11-11-2006 | Valoració: 10

    els canvis son necessaris.
    Hi ha un perquè a n'aquest canvi?
    Ja m'ho contaràs...jo soc nova, i no se si això teu serà realment definitiu o si és una manera de canviar de nivell de l'artista....com una etapa...esper saber més de tu...m'ha agradat, de veres.
    K.C

  • o ho entenc[Ofensiu]
    Kristen Clàudia | 11-11-2006 | Valoració: 10

    els canvis son necessaris.
    Hi ha un perquè a n'aquest canvi?
    Ja m'ho contaràs...jo soc nova, i no se si això teu serà realment definitiu o si és una manera de canviar de nivell de l'artista....com una etapa...esper saber més de tu...m'ha agradat, de veres.
    K.C

  • i no t'abandones a tu, en aquest adeu?[Ofensiu]
    nina | 11-11-2006

    és la primera vegada que et comento, gemma. ha estat impactant...
    espero que tot plegat sigui un 'intentar-ho' per aodnar-te que t'és tant necessari que hi tornis. O qi ENS ÉS NECESSARI...
    De la mateixa manera que també et desitjaria que de res depengués la teva felicitat i menys d'aquest canal que encamina els nostres somnis.

  • de veritat!![Ofensiu]
    titina | 11-11-2006

    és una llastima que tota aquesta gent que els agrada llegir els teus relats no poguin continuar gaudint, a veure si algun dia tornes i tos plegats podem llegir-los!!
    mua!!

    titina.

  • De vegades[Ofensiu]
    gypsy | 11-11-2006

    no hi ha més remei que marxar, d'aquí, de la vida o d'on sigui.
    Un adéu, potser és reneixer en un altre indret desconegut.

    Sort.

  • Marilyn Monroe[Ofensiu]
    Cursiva | 11-11-2006

    M'has recordat la mort de Marilyn Monroe. Un pot acabar amb la seva vida, però no pas amb la seva ombra. Perquè tu, segueixes creixent en la teva absència.
    Serà ella, la teva ombra, la que et mantindrà vida.

  • Sergi_Casals | 04-11-2006

    És estrany que renunciïs a allò que justament et dona vida. Les persones que t'estimen ho haurien de saber. De la mateixa manera que han permès aquest suïcidi, haurien d'animar-te perquè tornessis a posar-te les ales.
    Esperaré a que aquesta papallona voli de nou.

    Una pregunta: La de la foto ets tu?






  • Ho deia en serio.[Ofensiu]
    MontseS | 01-11-2006

    m'agradaria seguir llegint-te.

    Montse-1969-@hotmail.com

  • titina | 29-10-2006

    potser deixes de penjar els relats aqui, però, siusplau, no deixis d'escriure, ja que ho fas molt bé i no només això, sinó que també et surt de dins teu, cada persona ha nascut per saber fer una cosa diferent, i tu, has nascut per escriure, espero poder gaudir de la lectura de molts relats més teus!!
    apa, que vagi molt be!!! i un petonàs!!

    titina.

  • JordiAG | 21-10-2006

    No deixis d'escriure.

  • "Hi ha persones que no accepten que la gent canviï, volen seguir veient-te tal com et recordaven"...[Ofensiu]
    brideshead | 03-10-2006

    Molt bona frase.

    Només tu saps les teves raons per aquest comiat que, de debò, m'agradaria que fos temporal. Crec que has aportat una dimensió original a RC amb les teves petites, grans, ironies. D'altra banda, t'entenc molt bé: crec que, de vegades, cal allunyar-se de tot allò que et crea, en certa mesura, una addicció que un mateix pot arriba a rebutjar.

    Has fet, amb aquesta petita crònica, una molt bona reflexió sobre el que un és... o espera... o decideix. Jo, personalment, crec que tot està pautat, que tot ho fem seguint uns inpulsos ja determinats, però, en qualsevol cas, el millor de tot plegat és que ningú no els sap. D'aquí la gran meravella d'atrevir-se a viure i experimentar.

    Coneixent-te una miqueta, només, m'atreviria a dir que tens bons plans per al futur immediat, i que això és el que et fa anar-te'n d'aquí... temporalment.

    Una abraçada ben forta, Gemma, tinc tot el convenciment que estàs i estaràs bé. I deixa'm, de pas, que recordi com ho vam passar de bé el novembre passat, quan es va creuar en les nostres vides "Norfeu, l'alquimista"..... ;-) Te'n recordes?

    M'agradaria, si més no, que arrodonissis el nombre dels teus relats... què tal un 44?

    Un petó i una @--'-,---

  • Ara ets una crisàlide!!!!!!.....[Ofensiu]
    Espigol | 29-09-2006 | Valoració: 10

    Estic trista per la teva decisió.
    En el últim comentari et deia que per res ni per ningú deixessis mai descriure....!!!!

    Les persones que fan els seus comentaris d´aquest relsts son veritables amics teus i que t´estimen molt i que esperen de TÜ...SÏ... de tu i els teus relats... que son trossets de tu mateixa...

    Esperaré que aquesta papallona faci el cicle de metamorfòsi i torni amb unes ales noves per volar molt alt... perquè nungú... ningú te les poguí tallar mai... i siguis sempre... tu mateixa...

    Pots reposar sobre el meu cor... amb una abraçada de
    Espígol.

  • et convido a llegir[Ofensiu]
    Lèvingir | 29-09-2006

    Marxes de relats en català? com a homenatge.
    500
    Endavant sempre.

    Lèvingir

  • no, no deixis d'escriure[Ofensiu]
    MontseS | 28-09-2006

    fa temps que et llegeixo i mai t'he comentat. Només voldria dir-te que t'envio el meu correu electronic perquè no voldria deixar de llegir els teus relats si es que en fas més, que segur que sí. No crec que puguis retenir aquesta papallona que portes dins. Escriu, ho portes a la sang.
    T'admiro alhora que t'envejo.
    Montse-1969-@hotmail.com

  • no, no deixis d'escriure[Ofensiu]
    MontseS | 28-09-2006

    fa temps que et llegeixo i mai t'he comentat. Només voldria dir-te que t'envio el meu correu electronic perquè no voldria deixar de llegir els teus relats si es que en fas més, que segur que sí. No crec que puguis retenir aquesta papallona que portes dins. Escriu, ho portes a la sang.
    T'admiro alhora que t'envejo.
    Montse-1969-@hotmail.com


  • Mai una papallona[Ofensiu]
    David Gómez Simó | 27-09-2006

    pot tornar a ser un cuc,

    doncs la vida es un avanç constant dins d'una espiral ascendent. Tot i que de vegades sembla que tornem al punt de sortida, no ho fem, puix qe portem amb nosaltres el vagatge d'una vida més plena del que creiem.

    Sentire de tot cor no llegir més relats teus (encara que no et comenti).

    Et desitjo un bon viatge, vaigis a on vagis ara.

    David.

  • endavant[Ofensiu]
    instants | 25-09-2006

    bonica, ser un mateix no és fàcil, no es fa d'un dia per l'altre, és un procés dinàmic però molt necessari.

    una abraçada i bona sort.

    un petonàs al nas que el tens deliciós.

    T'estima,
    Instants.

  • Gemma:[Ofensiu]
    errebe | 25-09-2006 | Valoració: 10

    Fa molts anys vaig començar a escriure per amor a una noia que, en llegir un parell de "tonteries" meves no va dir res i va deixar escapar una llàgrima. Vaig deixar d'escriure per amor a una altra noia que en llegir el què tinc ara penjat a R.C. amb el títol ‘Un sol mot' va dir, tot rient, "es maco"... em vaig equivocar al deixar d'escriure i he rectificat vint-i-tres anys després. Et prego que no facis com jo, escriu sempre encara que ningú t'ho valori, encara que sigui d'amagat, encara que sigui només per desfogar-te, però no paris d'escriure encara que nosaltres, la colla de R.C., no en puguem gaudir... de moment.

    Els companys gairebé ja t'ho han dit tot per animar-te, però deixa'm dir-te una cosa: No tinguis mai por dels canvis i sempre recorda:
    1) No miris mai enrere si els records no et fan somriure.
    2) Les decisions son sempre de cada ú i mai es prenen saben del cert que son equivocades.
    3) Viu el present amb força i, el primer de tot, sigues tu mateixa, estima't.
    4) Mira el futur sense cap por, i rectifica sempre que creguis que no segueixes el camí correcte.
    5) Val més pensar "potser serà bo que..." abans de "hauria estat mes bé que hagués...".
    6) Quan el futur es transformi en present, torna al punt número 1.

    Si això t'ha animat i t'ha fet somriure, ni que sigui una miqueta, soc feliç.

    Fins dintre de molt, molt poquet, Gemma.

    R.B.

  • simplement, es fa estrany...[Ofensiu]
    Yáiza | 25-09-2006

    potser el que passa és que espero que d'aquí dos dies aparegui el teu pròxim relat que digui: "Gemma34 us ha enredat a tots", i que tot hagi estat una broma de les teves, a veure si picàvem...

    però si he de fer cas al criteri general i a la seriositat del teu escrit, sembla que no és cap broma. La veritat, no crec que te'n vagis i que calguin comiats. De fet, no te'n pots anar del tot, perquè inevitablement deixes un trosset de Gemma34 aquí, exactament 43 trossets. I tu t'endús 440 trossets de relataires (i encara serant més si segueixes llegint els comentaris).

    M'ho prendré com si te n'anessis de vacances relataires, perquè com ja t'han dit no se't tanca cap porta...

    Així que no et dic adéu, sinó fins aviat!!

    petons

    Yáiza

  • Gemma, deixa't guiuar pel cor[Ofensiu]

    Que sigui ell el que et guii. I pensa que no existeixen errors sinó oportunitats. Et desitjo que la teva desició et porti a coneixer-te millor, a un nou camí d'evolució. Endavant i fora por. Procur sempre no emetre cap tipus de judici de valor. Em sembla injust. Per tant intent ser respectuós enfront de qualsevol manera de pensar i actuar. Si necessites res de mi en qualsevol instant, a la meva biografia està el meu mai.
    Una aferrada pel coll plena d'ànims i força
    Josep

  • a vegades[Ofensiu]
    AnNna | 24-09-2006

    s'han de tancar portes...

  • Endavant Gemma[Ofensiu]
    Màndalf | 24-09-2006


    i fins aviat, fins que els capricis del destí vulguin. Durant la vida ens anem creuant amb diferents persones que apareixen i desapareixen. Algunes al final ni les recordem, som si fossin figurants d'una pel·lícula. Però tu sempre tindràs un petit racó aquí a RC per quan vulguis tornar. Qui sap si alguns encara hi serem.

    Endavant, segueix el teu camí i que tinguis molta sort.

    Un petó molt gran.

  • "Mira'm al ulls"[Ofensiu]
    Jofre | 24-09-2006

    Segueix escrivint, Gemma. Tan sols són petits exilis en una metamorfosi, però escriu "sempre" que vulguis i puguis perquè "tu saps quin és el secret": "directe al cor".
    Petons preciosa!
    Jofre.

  • Tornaràs[Ofensiu]
    Naiade | 22-09-2006

    Hola Gema:
    No et conec, ni t'havia llegit mai. Però m'ha arribat molt endins el teu relat de comiat.
    Veig que poca cosa et puc dir que ja no t'hagin dit. Però si et vull comentar que m'entristeix que deixis d'escriure per resignació, no per necessitat ni per desig.
    He fet una miradeta als teus relats i els he trobat maquíssim. Es veu que ets una persona molt sensible i romàntica, i això per experiència pròpia se que fa patir.
    De vegades davant una crisis personal, el millor es allunyar-te del que et fa patir i deixar que el cap i el cor arribin a alguna conclusió, algun pacte, es difícil, però no impossible.
    També et diré que personalment l'escriptura sempre ha estat el meu millor mètode per aclarir-me i també desfogar-me. No deixis de fer-ho, encara que no ho publiquis.
    No deixis que ningú prengui decisions per tu, sigues tu mateixa. Pensa que dins nostra sabem el que tenim que fer, però la por ens bloqueja.
    No tinguis por a equivocar-te, sempre es pot rectificar, i desprès un cop superat et sentiràs millor. No tinguis por a la teva metamorfosi, tothom la fa. I la gent ha d'aprendre a acceptar el teu creixement, els teus canvis.
    Segueix el teu destí, sigues feliç.
    Segur que tornaràs a escriure ho portes dins.
    Si et puc ajudar compte amb mi, estaria encantada de poder-ho fer.
    Una abraçada ben forta
    Naiade

  • Yuna | 22-09-2006

    No és per compliment
    ni per obligació
    És per desig que espero que tornis ben aviat

    Molta sort

    Txell

  • fartdolla | 22-09-2006

    Sort a tu i a tothom. Passi el que passi cada instant en la vida formarà part de la mateixa vida, facis el que facis sumarà en el teu historial que definirà la teva existència.

  • Paraules roges[Ofensiu]
    NAZGUL | 22-09-2006

    Paraules roges

    Ploren els cavalls,
    contra un mur de silenci,
    llàgrimes de plata,
    i a l'ampit del no res
    les lluernes fan guàrdia
    d'una tempesta muda
    de fràgils ales.

    Closa la porta dels somnis,
    la música s'atura ingràvida,
    cercant la teva carena,
    on paraules roges
    trenaran noves albes.

    Poms de llum, a mig tallar,
    esqueixaran les boires
    d'una altra crisàlide,
    i les arestes dels dubtes
    quedaran colgades sota
    una pluja de pètals
    d'un dia de calma.

    Fins aviat
    Nazgul

  • Viure, ...[Ofensiu]
    Carles Malet | 22-09-2006

    com diu la Rosa, és escollir, prendre noves decissions cada dia. I de vegades, equivocar-se. És veritat que no tenim el privilegi de tornar enrere en el temps, però si d'escollir cada dia un nou trencall i anar dibuixant el nostre propi camí, aprenent de les nostres errades i gaudint dels nostres encerts.

    A més, el que acumules a cada pasa ja no t'ho treu ningú. I del teu temps, fins ara, a RC, t'enportes ja quelcom que ningú no et pot manllevar: els teus escrits i el suport dels amics virtuals que han gaudit amb ells.

    Fins la propera cruïlla,

    Carles

  • Només dues paraules[Ofensiu]
    rnbonet | 22-09-2006

    Llàstima! Sort!

  • Hola, Gemma![Ofensiu]
    ROSASP | 20-09-2006

    Escollir és un pas més en el nostre camí. De vegades, algunes decisions no semblen tenir massa sentit, però un instint innat ens impulsa a escoltar aquella veu interior.
    Crec que els canvis gairebé sempre són durs i inquietants, que representen una petita mort d'allò que coneixem, un trencament que va unit a un dol, però tard o d'hora ens acaben obrint nous espais per descobrir.
    A tots ens costa permetre's entendre que tot i tots estem en permanent estat d'evolució; sempre fa por i neguit perdre el fil de la imatge que tenim de nosaltres mateixos i dels demés.
    Jo no crec que estigui tot escrit, cada pas que donen mou un ventall de portes per tancar i obrir.
    Penso com l'Àngel Negre l'instint i el cor solen parlar-nos amb més claredat que no pas la ment.
    Jo en poc temps he viscut molts canvis interns i se m'han bellugat moltes coses per dins, però sento que res ha estat en va, tot al contrari...

    No m'agraden els comiats i de fet crec que això no ho és.
    Espero que tot et vagi molt bé!

    Molts petons!

  • Dante | 20-09-2006 | Valoració: 10

    dante.ajp@hotmail.com

  • Estic per estar[Ofensiu]
    Lèvingir | 20-09-2006 | Valoració: 10

    amb tu pel que vulguis, comemtem un ultim relat i estaré al teu costat, només m'ho has de demanar encara que no et conegui.

    Pren com a referent el relat creure per creure, el que em vas comentar, creu en tu.

    I et torno a dir m'agraden les mans i l'esquena

    Lèvingir

  • Procura equivocar-te tan poc com et sigui possible[Ofensiu]
    T. Cargol | 20-09-2006

    Bona sort

  • Força caminant[Ofensiu]
    Bruna | 20-09-2006


    Entenc les teves paraules,... Les pors i les preguntes són inherents als homes i dones d'ànima. Molta força en la búsqueda del camí!

  • Si pogués et donaria les meves ales !!!![Ofensiu]
    Angel Negre | 20-09-2006

    Hola gemma, avui toca estar seriós, eh!!
    Tu saps perquè d'això ja n'hem parlat algun que altre cop, el que jo penso de determinades coses, però per si cas te les recordaré.

    L'instint o millor dir aquella veueta que portem dins, sempre te la raó, el cor es el que fa que les coses funcionin, amb entrebancs però que funcionin. El cervell, el raonament, la immensa majoria de les vegades s'equivoca. Bé això es la meva forma de pensar, que no vol dir que sigui la correcta. Per posar un exemple, si jo no es fet servir l'instint, tu i jo no ens coneixeríem, per mi haver-te conegut, ha sigut i es una de les coses importants que m'han passat, per tant gràcies Gemma. Sempre estaré allí, pel que et faci falta, "el curiós, es que tu ho saps".
    La millor de les abraçades avui es per tu amiga

    Un PVAGPS

    Josep Mª
    angel negre
    jmgg

  • No deixis[Ofensiu]
    gypsy | 20-09-2006

    que ningú prengui les teves decisions, per important que sigui dins de la teva vida. Per sobre de tot hi ha l'individu i estar bé amb un mateix.

    Espero que esvaneixis tots els teus dubtes, si més no, allunyar-te potser et farà retornar més segura.

    No et conec. M'ha colpit aquest adéu.

    Una forta abraçada, no estàs sola. Aquí hi tens molts amics.

    gypsy

  • Gemma34[Ofensiu]
    XavierVillar | 20-09-2006 | Valoració: 10

    És nota que actues contra la teva voluntat. El que ens dius és trist. Qui o què t'ha fet prendre aquesta decisió? T'estàs sacrificant per alguna cosa. És evident.
    Espero que les persones que s'hagin queixat del teu canvi obrin els ulls i et tornin les ales que t'has deixat prendre.

    Esperaré impacient la teva aparició, perquè sé que tornaràs! Com a la papallona que ets.

  • Trobaràs el camí[Ofensiu]
    Melcior | 19-09-2006

    Ho sé, endavant!

  • No marxis de l'escriptura[Ofensiu]
    Jere Soler G | 19-09-2006

    Marxa de RC, si vols... però no deixis d'escriure, que ningú, ni cap circumstància, no t'ho prohibeixi ni directament ni indirecta. En Reynaldo Arenas , l'escriptor cubà, escrivia fins i tot dins de la cel·la de la presó on estava. Després "La bombón", un travesti que també estava empresonat, s'amagava el manuscrit on et pots imaginar, i el passava a un contacte de l'exterior de la presó que l'enviava a un editor de París, i en treia un llibre.
    Que el teu cor no deixi d'imaginar històries i plasmar-les en un paper. Intueixo que escriure forma part de tu, i si t'estimes a tu mateixa has de seguir escrivint; i qui t'estima t'ha de respectar el teu escriure.
    Ens veiem quan tornis...

  • M'agrada...[Ofensiu]
    ESPIRAL | 19-09-2006 | Valoració: 10

    aquesta valentia que mostres. Penso que tots hem de seguir, (més que el nostre destí)...el nostre instint, aquella veueta del cor que mai no ens enganya. Sí, Gemma, en el teu cas, la papallona que ets, ha sortit de la crisàlida i ara vola lliure...
    Molt bon relat, ple de bons presagis, promeses i esperances, llàstima que potser sigui l'últim, si aquest és el teu comiat. Bona sort i viu la teva vida, d'acord amb els teus ideals. 1petó per sempre. ESPIRAL.

  • * fantasmes que he inventat jo mateixa *[Ofensiu]
    kispar fidu | 19-09-2006

    espero que no sigui un Adèu per sempre, sinó com diuen més avall: tal sols un Fins aviat!

    uau! m'ha encantat aquest escrit, sé que és una despedida, però tot el què hi has dit ho he sentit més o menys alguna vegada...! Trobar-te perduda sense saber del cert si estàs anant pel camí que realment desitges... Dubtant de cada ombra que passa pel teu costat... Qüestionant-ne milers de preguntes sobre tu mateixa i el teu entorn...
    potser creant fantasmes inventats per tu mateixa; però que no deixen d'espantar-te les seves imatges, i davant la por i la confusió prefereixes aturar-te i avançar estant-ne segura de que vols continuar en aquella direcció.

    Desitjar-te sols molts ànims en aquesta autorecerca! Recordar-te que no et deixis enfonsar, doncs tots ens trobem en un moment o altre davant una situació similar, i són aquestes les que realment ens fan créixer personalment i les que ens ajuden a poder somriure sincerament i caminar amb els passos més segurs!

    molts petons!
    i espero que no sigui un "per sempre"!!!

    mua,
    Gemm@

  • Que no és canvi sinó realitat[Ofensiu]
    Gica Casamare | 19-09-2006

    A vegades mostrar paraules, que conformen frases que conformen pensaments, desitjos, realitats subtils... fan que revesteixi la realitat de canvi quan el fet és el de realitzat.
    El cuc sempre és papallona, només que ha d'esperar.
    Fins aviat.

  • No es un adeu sino un fins aviat[Ofensiu]
    marco3434 | 19-09-2006

    Una papallona està feta per volar, es el seu destí.

    No crec que triguis a tornar a aquest vaixell de paper on estem tots els relataries embarcats cap al pais de la imaginació. Ho espero i ho desitjo.

    No et dic "adeu" sino sols un "fins aviat".

  • angie | 19-09-2006

    En Lilian Hellman, un dramaturg nord-americà va dir :
    "Les persones canvien i generalment s'obliden de comunicar-ho a la resta". És una frase que sempre m'ha fet pensar i com veig que això és el que el teu caparró no para de fer, te l'envio amb tot el "carinyu" donant-te les gràcies pels teus escrits i la teva amistat. Quelcom de bo n'hauràs tret de bo del teu pas per RC, si no hagués estat així no ho haguessis comunicat en forma de relat...

    petons (ja saps on sóc)

    angie

Valoració mitja: 9.88

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Gemma34

Gemma34

43 Relats

564 Comentaris

101720 Lectures

Valoració de l'autor: 9.34

Biografia:
"...qui s'asseu en el fons d'un pou per contemplar el cel el trobarà sempre petit..."





gemma34-@hotmail.com