La indecisió

M'agrada !

eL TEXT COM ANNEX A L'EMAIOL EN LLETRA FORMAT WORD.

LA IMATGE [ SI LA TENS ] TAMBÉ COM ANNEX

E.mail a : tribuna@guimera.info

Coneixes Guimera`?

És un lloc per saltar - si això t'agrada, clar -

i la pàgina www.guimera.info ?

És un bol per publicar - si això t'agrada, clar -

Gràcies poer endavant,

tribuna@guimera.info

Antonio Mora Vergés

Entre el suïcidi i la emoció;
una corda real o fictícia que ens manté vius;
saltar , llançar-se al buit de la vida,
perquè no la vols viure,
o perquè està buida d' emocions.

bon relat.

Avet_blau

M'ha encantat com es va desenvolupant el relat. Fas que es visqui l'acció mitjançant el ritme que dones a les frases. Enganes al lector, d'una manera molt ben feta, ja que no tens temps de fer-te una idea del desenllaçs fins que hi arribes.
En un altre moment seguiré llegint els altres relats
Enhorabona i una forta aferrada pel coll des de Sóller- Mallorca
Josep

Sí senyora! ens has ben enganyat! quin patir!
original i ben escrit. Felicitats!

Ostres, ens has enganyat! Ben fet.

Quin final!!!!!!! Lògicament, creia que era un suicidi! Però és clar, hauria d'haver pensat que era un relat escrit per Gemma34! No podia ser el que realment creia que era! Un final perfecte!

Està molt bé! Té la seva gràcia aquesta ironia.

La frase del perfil: "No et prenguis massa seriosament la vida", no m'agrada.

Prefereixo la frase: "La serietat, la dignitat i el respecte, nostres raons d'ésser".

Tot és relatiu i tot és plural... però jo ja sé com sóc. ;)

...jugant amb el lector, enganyant-lo, portant-lo per l'estreta corda del "serà?, no serà"...
I jugant també amb les imatges, les literàries i les fotogràfiques... fins arribar a la sorpresa final, al colp definitiu, a la carcassa final...
Segueix sorprenent-nos!!!
Salut i rebolica, xicona!

i jo que pensava que aquesta era de veritat, però me n'alegro. La meva germana la setmana que ve ha de saltar en paracaigudes, però aquests últims dies li esta entrant la por, ara té vertig, no soporta les alçades, té por de les nories, té por de pujar a un andami... i ara comença a pènsar que no podrà llençar-se des de l'avio. El teu relat m'ha fet pensar en la mateixa por que patirà ella, el dia 18.

Els teus relats sempre tenen algun toc únic, un final que no te l'esperes, o alguna cosa màgica.

Merci pel teu comentari, però vigila que et prenc la paraula!!

Un mua!!

Ainoa

No podia ser, la Gemma no podia escriure un acte de covardia i d'un silenci negre...

Has aconseguit el que pretenies i això és el que enganxa de continuar-te llegint... El relat ben desenvolupat i ens expliques detalladament cada pensament que passa pel cap del protagonista, ens introdueixes molt bé dins la història.

Petonets red bull (amb ales)

angie

Mira que m'has tingut enganyat, però mentre el llegia, no podia donar crèdit al que estava passant, l'ha gemma escrivint això, però el final es teu, dintre de la teva línia, fantàstic, ens has tingut amb el cor encongit durant uns minuts.

Només un petit retret, desprès de llegir-ho cinc cops m'han he donat compte :

"Miro els peixos nedant en l'aigua cristal·lina"
"Calculo els seixanta metres"

Ja se que els narradors podeu fer determinades concessions a la veritat, però a seixanta metres no hi ha ningú que pugui veure un peix a l'aigua per molt cristal·lina que sigui

Tot i que te que ser maco el "puenting".

Ara que per llençar-se a la vida també es te que ser molt valent, i no tothom ho es, sempre hi ha gent que ni amb el casc posat son capaços de fer el que el cor els i demana !!!!


Endavant i força amb els teus escrits gemma


Petons i alguna abraçada

Josep Mª

La idea simple de trobar-me a seixanta metres del terra (o de l'aigua) ja em produeix vertígen. La història també, està ben narrada i el ritme pausat ajuda a crear una ambientació d'acord amb les reflexions del/la protagonista. Potser per aquesta ambientació, el final m'ha decebut lleugerament, doncs trenca la "profunditat" de tot el relat. Segurament ho has fet expressament, però en opinió personal desvirtua l'estil general, doncs està molt ben escrit.

Biel.

PS: la foto és perquè poguem concentrar-nos més en el relat? Hahahahahaha!

Bona de debò. Res és el que sembla i tot se sembla ben mirat. Un petit detall obviat fins al final i la nostra imaginació es deixa menar cap a on una mà habil i una paraula justa vol i desitja. Sort que ha estat un relat curt, cinc segons més aguantant la respiració i hagués arribat a veure com es treia el casc.
Gràcies.

un altre cop, ho reconec. Amb aquesta facilitat per engatussar no sé si vindré a menjar creps, miraquetdic.

Molt bona la idea i tal com l'has presentat. Un assaig sobre un possible suïcidi que al final es converteix en un esport aventura; ho he trobat genial.

Potser al final les paraules de l'instructor les hagués canviat i l'hagués animat a tirar-se... no trobes? Va, va, tirat que tu pots...!! Tirat d'una vegada vatualolla!!

Val, val, dius que hi ha cava?... això ja és una altra cosa... ja vinc, ja vinc...

Un petó

Des de la cornisa ja he previst que venint d'una escriptora vital no li podies fer un salt a la vida.
Tenir por és senyal que valores la vida i sobretot que t'estimes a tu!
Lo fotut és tenir por al viure...
M'ha agradat!