Sucumbint a la monotonia

Soc nova per aqui però fa temps que segueixo els teus relats i avui m'he decidit a comentar-te'n un.
M'ha agradat aquest relat i com has utilitzat les pareules per donar-li aquesta volta al final.
Moltes persones s'identifiquen amb el que has escrit, ja que el rellotge es un invent que per una banda pot semblar útil però majoritariament t'ofega perquè et planifica el temps i no et deixa viure el moment.
Bon relat i petons!

...Trapella...

...és un dels invents més esclau -i esclavitzant- que hom ha inventat.
El del teu relat té la virtud de que, quan li donen la volta altra vegada, podràs dormir de nou sobre la sorra. Perquè les hores s'escolen, la vida segueix, monòtona, repetitiva...

PS. De vegades, ser espectador i no protagonista també té els seus avantatges...
Salut i rebolica, xicona!

que dones al rellotge de sorra ho canvia tot. Potser el dia dia ens té agafats dins d'aquesta casa de cristall que és el propi destí imprevisible i mutant. Però al mateix temps, també em sembla veure reflectit en el teu breu relat la nostra pròpia percepció de les coses, que té suficient força i poder per poder girar els pensaments i les sensacions amb l'impuls constant del cor i de la ment...
Una mateixa situació pot resultar tan diferent, depèn de com és acceptada i viscuda!

Una mena d'angoixa sembla amarar el final, perquè és quan realment la protagonista prèn consciència de viure dins d'un espai que la protegeix i alhora l'ofega...

Moltes sensacions i pensaments condensats en poques paraules.
M'ha agradat, Gemma!

Petons!

La tecnologia i jo no estem fets l'un pel altre, collons m'he deixat de valorar-ho, per tant un altre comentari, que hi farem.
Aprofito per tornar-te a saludar gemma
Un petó repetitiu, amb GPS

Josep Mª

Hola gemma,
Sorpresa he vist un relat teu, ja era hora, (no he començat malament)

Gran contradicció, però només es un relat oi !
Es pot viure dins una casa de vidre, però si mes no es la teva casa, i de vegades les cases, ofeguen, els motius poden ser varis, com per exemple en el teu relat, una ma fa trontollar el rellotge i el posa cap avall, ho trastorna tot, però i si només es un miratge?, qui ho sap, només el teu cor ho sap, i es tant difícil escoltar-lo, mes que res perquè només el sens tu !.
Bé però només es un relat social.
Ara com lector sense divagacions, m'agrada molt com quasi tot el que publiques, i fins i tot quan l'he llegit, en certa manera m'ha emocionat, potser perquè he viscut el relat d'una forma especial, l'he imaginat com si algú me'l llegís a cau d'orella, i la veritat, m'agrada't molt, per tant si com escriptora la teva pretensió es arribar a la part mes fonda del lector, tu ho aconsegueixes, com a mínim amb aquest lector que firma aquest comentari.
Les meves felicitacions per tu 34

Molts petons i una gran abraçada amb navegador

gege
Josep Mª

Em sembla que encara no t'havia comentat mai res (no tinc perdó!)...

Aprofito aquest relat teu (i l'autonomia que em proporciona el meu nou i flamant portàtil (!)) per començar a fer-ho. Fa temps que vull participar més a la plana, comentar més, com feia abans...

Bé, al comentari:

Trobo que la relació que fas entre el títol i e rellotge de sorra està molt bé, és una metàfora molt aconseguida. Però, d'altra banda, trobo que el final és una mica brusc, potser hi podies haver arribat amb un parell més de frases que arrodonissin un xic més el relat sense allargar-lo massa.

Res, a veure si a partir d'ara et comento més sovint.

P.S: Em sembla que sí t'havia comentat algun dels relats conjuts que vas fer amb el pivotatomic.

Sergi