T'estic mirant (ella)

Fa dies que l'observo. Té el costum de no abaixar mai les persianes, i això el deixa a mercè de la meva insaciable curiositat. El vaig descobrir el mateix dia que feia la mudança. Amb el pis encara ple de capses i andròmines al mig del pas, vaig voler evadir-me per un moment del caos que m'envoltava. Els ulls se me'n van anar pel finestral del menjador i, com si un imant hagués atret el meu esguard, el vaig descobrir a l'edifici de just a l'altre cantó del carrer. El seu era l'únic pis il·luminat. Aquella nit, va començar la fissió d'espiar-lo.
Cada tarda, en arribar a casa, m'assec davant de la finestra del menjador. És divertit veure un veí que no fa res per protegir la seva intimitat. Quan fosqueja, la pobra claror de les bombetes que pengen, solitàries, del sostre fa que el seu pis esdevingui un escenari. Es veu tot el que fa, i els recorreguts per canviar d'una habitació a l'altra. Quan deixa el menjador, apareix per la finestra de la cuina. A mà dreta té el dormitori, i just al costat, el bany. Quan es dutxa, el veig de mig cos en amunt. Els vidres glaçats només enterboleixen lleugerament la visió de la seva silueta nua. S'endevinen unes espatlles amples, uns braços gairebé atlètics, un pit preciós. I el que hi ha més a baix, queda a càrrec de la meva imaginació...
Es diu Sergi Galceran, ho he vist a la xapa negra que hi ha a la bústia del 4º 3º. Jo visc al 5º1º, i fa poc he descobert que l'angle que tinc des de la finestra del meu dormitori és encara millor que el del menjador. Apago la llum, enretiro la cortina i m'assec al matalàs, repenjant l'espatlla a la capçalera. Ell no em veu. Intento actuar amb discreció, Però crec que fins a cert punt, ell sap que la gent se'l mira. I no l'importa, no té vergonya. Per tant, em sento com si tingués el seu consentiment per seguir-lo observant.
Ja porto tres setmanes guaitant-lo, i cada dia necessito més veure'l. Com som les persones, oi? Ens immiscim sense permís a les vides alienes. I és que la curiositat i el morbo tenen molta força!
El dimarts, es va posar a cantar. Tenia la porta de l'estudi oberta, a fora hi té un petit terrat. És un dels pisos més espaiosos que hi ha en tot el bloc. Fins i tot li sentia la veu amb claredat. I gesticulava molt, com si estigués vivint en directe al damunt d'un escenari, amb públic. Em va fer riure. Però, de seguida, em vaig posar seria. Ell va parar en sec. Algú havia trucat a la porta. Durant uns segons va desaparèixer pel fons del passadís. Quan va tornar, no estava sol.
La companyia d'aquella rossa exuberant em va engelosir. Podria ser una amiga, o algú de la família, però, la forma en que se la mirava em deia que aquell dimarts no soparia assegut a la cuina.

Ella parlava i parlava, i mentre ell simulava escolar-la, jo vaig percebre sense possibilitat d'error que el que estava fent el Sergi Galceran era estudiar la manera d'endur-se-la al llit.
Allò va fer que descobrís que el que jo volia era estar en el lloc d'aquella rossa cursi. I aquesta revelació sobtada em va trasbalsar. Com punyeta m'havia enamorat d'aquell veí exhibicionista sense ni tan sols adonar-me'n?
Ràpidament, vaig començar a pensar com podia fer-m'ho per coincidir una estona amb ell, com si fos fruït de la casualitat, i així donar-li a conèixer la meva existència. Mentre rumiava, el Sergi ja estava abraçant a la noia. Podria trucar-lo i demanar-li sal. I pensava això mentre ell se li menjava el coll, prim i esvelt. Vaig agafar les claus de casa i vaig sortir, decidida a demanar-li la sal en aquell moment. Però, quan ja era davant de la porta, em vaig adonar que no m'obriria. Un home encès no pot obrir la porta amb un bony als pantalons i el front perlat de suor!
Quan vaig tornar al dormitori, ja no sabia on eren. Amb un ràpid cop d'ull vaig resseguir totes les finestres, sense èxit. No els veia enlloc! Vaig suposar, encertadament, que estarien ajaguts a terra. I aquest pensament em va excitar. Em vaig imaginar a la noia, mig despullada, amb la brusa descordada i la faldilla arremangada, i ell a sobre, posseint-la sense pressa. Menjant-se-li el cos amb passió. Agafant-se les mans mútuament, mentre ella li enllaçava les cames per darrera l'esquena. Seguint el seu compàs, acompanyant-lo en el rítmic moviment.
Encara m'estava fent la meva peli per adults, quan vaig veure al Sergi Galceran aixecar-se del terra del menjador i oferir-li la mà a aquella rossa, que, en un temps rècord, s'havia col·locat en el meu top 10 de persones més detestades. No vaig poder veure res més. Ella, tota esverada i amb els pits sortint-li de la camisa oberta, va córrer a baixar les persianes. Veieu perquè l'odio tant a en aquesta cursi?
Des d'aquella nit, ja és oficial: el Sergi Galceran s'ha convertit en una obsessió. Gasto gairebé tot el meu temps lliure espiant-lo. Malgrat tot, he descobert ben poques coses. Fora de quatre rutines domèstiques, només sé d'ell que surt poc i passa massa temps davant l'ordinador. Que deu fer? Treballa des de casa? Es un escriptor? O potser un inútil que gasta les hores jugant amb vídeo jocs?
Avui m'ha vist. No m'esperava que mires en la meva direcció d'una forma tan directa i no he pogut amagar-me a temps. Mentre intentava recuperar l'alè, he pensat que potser sap que l'espio. Que potser obre les persianes expressament per alimentar la meva curiositat. Que potser s'insinua descaradament, i que jo... li estic seguint el joc!
He abaixat les finestres, i durant dues hores no l'he mirat. Però acabo de prendre una decisió. Ara jugaré al seu joc. I faré veure que no sé que em veu. I descaradament em mouré per casa amb poca roba. Que s'ha pensat? Que només en sap ell de fer dentetes?

Gemma34


Nota: La versió (d'ell) la trobareu en el relat de l'autor Pivotatomic.

Clica aquí