A mitja tarda

Un relat de: OhCapità

a mitja tarda ...

m'adono que estic sol
i que ja no escric
i tot em fa mal
amarat de suor,
i l'esfinx del desert
la ventolina somorta

envolta la corda
i l'ànima perduda
clama ben sola
amb un ball
presa pel coll

els ulls aclucats,
per no veure-hi
i per somiar-te

un pensament absent,
lúgubre llunyania

i rememorant

que voldria
estar lluny d'aquí

escrit amb l'ànima al pit
un joc d'ens malalt
amb els ulls buits
a l'hora de la marinada,
a l'hora de fugir

(... et ploro encara)

Comentaris

  • gracies per comentar-me[Ofensiu]
    güitxi | 09-12-2006

    uuuaaauuu!!!

    es molt bonic el teu poema i tambe el comentari que m'has ficat i ja intentare ficar un altre conte o poema.

    un peto molt gran per tu i la teva sirena.

  • ohhhhhhh[Ofensiu]
    Noia de vidre | 06-09-2006 | Valoració: 10

    realmement fantàstic!!!
    la darrera frase posa el punt de dolçor....

    m'encanta,m'encanta,m'encanta,m'encanta..

    petonets!!!

  • Bon poema[Ofensiu]
    filladelvent | 02-01-2006

    Et vaig llegint, tot i que comenti poc... i aquest m'ha agradat especialment, potser per la tendresa que presenta amb aquests versos, com deixats anar per descuit, del principi i del final... molt ben trobats. Per trobar-hi algun inconvenient, et diria que potser si fos jo treballaria una mica més els signes de puntuació; però això va a gustos, és clar!

    Sincerament, m'agrada sobretot de la meitat cap al final, que és més entenedor i poètic, íntim, enigmàtic diria; sembla que ens confessis secrets de profecies a cau d'orella.

    els ulls aclucats,
    per no veure-hi
    i per somiar-te

    un pensament absent,
    lúgubre llunyania

    i rememorant

    que voldria
    estar lluny d'aquí


    La teva poesia raja sola, com aigua llisca; a mi més més fàcil de llegir aquest tipus de poesia que la de les rimes, algunes artificioses i poc naturals... però també és bo treballar la musicalitat (que no hi falta mai, en tu).

    amb els ulls buits
    a l'hora de la marinada,
    a l'hora de fugir

    (... et ploro encara)



    Gràcies per les teves confessions de mitja tarda. Et desitjo un any replè de satisfaccions i èxits. Ah! I la meva trilogia poètica "De desigs inventats" ja està tota publicada (espai d'autopropaganda... hehehe).

    -Filladelvent-

  • un clam d'enyor...[Ofensiu]
    ROSASP | 17-12-2005

    Imatges de solitud i llunyania. Sembla fondre's l'ànima dins d'una posta de sol que crema i udola. I al mateix temps un vent amb olor de mar, bressola les paraules suaument...

    Records des de terra endins OhCapità!

  • i a la nit, al mati..[Ofensiu]
    Ainoa | 17-12-2005

    Encara somio i encara et ploro, em quedo amb dues frases teves, te le srobo, espero que no t'importi.

    Un petó i no tardis tant en escriure, que els teus fans t'enyorem

  • L'enyor[Ofensiu]
    brideshead | 16-12-2005

    pot fer escriure coses tan belles com aquestes:

    "...
    els ulls aclucats,
    per no veure-hi
    i per somiar-te
    ..."

    400 petonets, capità...;-)



  • ja et vai...[Ofensiu]
    Equinozio | 16-12-2005

    .. dir que m'agradava. I ho continuo dient. Dona la sensació de tranqiliatat... una de molt profunda, com la de la fotografia. Molt maca per cert!

    Equinozio

  • OhCapità...[Ofensiu]

    ...lo teu és el màrqueting.
    Un poema preciós.

  • no ploris[Ofensiu]
    jaumesb | 16-12-2005 | Valoració: 10

    somriu i estima, gràcies pels teus comentaris

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de OhCapità

OhCapità

51 Relats

557 Comentaris

80179 Lectures

Valoració de l'autor: 9.55

Biografia:
Descans
Albiro a la llunyania
una terra ben plena
amb trossets de tu,
que m'acompanyin,
i endolceixin sens fi
aquesta ànima perduda.