Pres del teu deler

Romàntic, apassionat i evocador.
Amb aquests versos ens feu somiar un encontre màgic que ens faci viure dins d'un poema per uns instants, oblidant moments obscurs i creient de nou que els encanteris són possibles ni que sigui uns instants.

Una pregunta: el fet de barrejar el vos (fantàstic) amb el tu (talla una mica el to delicat dels versos), està fet a posta?No estic avessada a interpretar poesia i se'm pot escapar el sentit que s'hi amaga darrera.

m'ha deixat l'ànima ple d'anhels...
Preciós com el seu predecesor AMB que també em va captivar.
Una abraçada a tots dos!

que aconsegueix fer al lector imaginar una de les més belles escenes d'amor. Una profonda delicadesa i una extremada elegància cavalquen amb destresa entre els vostres mots.

En especial, em quedo amb aquesta estrofa:
"...
cavalcant entre onades de passió
us amaro de carícies plenes de desig
i omplo tot el vostre esguard
amb càlides imatges d'altres mars
..."

Bellíssim poema, Capità.

Un beset embolcallat d'una suau abraçada...

De la passió de cada instant passat fins al deler present, ha dissenyat aquest poema tot un trajecte de desig, una aproximació sensual, un contacte deliciós, emocions càlides tot just assaborides amb les paraules escrites, plenament degustades amb les sensacions provocades.

Vers a vers, ha aixecat un mar d'erotisme, un oceà de delícies, onades de carícies, escumes de passió... que només un home de mar, un gran capità o un brau pirata, poden afrontar per respondre a la crida de la donzella que espera a la platja, de la dona Assedegada...

Confio que la brisa marina us farà arribar la meva abraçada,
Unaquimera

Càlides paraules d'altres anhels,
provocador acaricio el vostre desig
sensual encanteri, tremolós del vostre cos.
Sucumbint a la derrota,
amagat i nu, encanteri
de cordes de seda entrelligada,
empresonat pel polsim de la batalla
vestit de petons suaus i dolços.

OhCapità, em rendeixo a la seva sensualitat dels mots, que regalen el pervers plaer de gronxar-nos, escrits del dret o a l'atzar.

Quina màgia la vostra...

atram

A la primera estrofa hi trobo l'afany de protecció de l'amant, preciós!.
A la segona, la pròpia sorpresa del deixar-se anar en el fluxe dels sentits, que passen a ser de domini suau a la tercera fins a la total submissió.
Segueixes amb el joc trapella del continuar explorant i caçant respostes al vol i gaudint d'elles.
Els dos darrers versos em deixen una mica en interrogant amb això dels fluids... tindria el plaer de rebre un comentari del meu comentari?.
Un poema tan elegant com el seu títol.

petons

angie