Brandant desitjos

Un relat de: OhCapità

Ara que tot està ben encalmat ...
puc brandar els meus desitjos
cridant ben alt, sense cap por,
de ferir susceptibilitats carnals

Afermo l'esperit amb les mans,
i em deixo portar per l'aire joiós
del seu vers cada cop més poderós
i capgiro tranquil el seu significat

Despunta l'albada eròtica i silent,
i acaricia suau la pell de l'heroi
que sacseja potent el ble innocent

Enfila juganer trencant el seu vel
corrent a batzegades, i ell ben cofoi
caient en les tenebres del seu deler.

-------------------------------------
És per vós atram, dama, fada o sirena tan se val ... mmm, per la passió de la complicitat.

Visiteu el seu espai tant especial.

Gràcies pel gaudi, als vostres peus fada/sirena o dama.

Comentaris

  • amb plaer![Ofensiu]
    Unaquimera | 28-03-2007

    Ara que es produeix, com per encant, un d'aquests moments de calma, de pluja silent a l'altre costat del vidre i de remors familiars al voltant sense estridències, puc gaudir dels vostres versos...

    Ho faig, imaginant el crit, intuint l'esperit, flairant la joia en l'aire, capgirant significats dobles i triples com salts mortals fins a produir batzegades davant el ventall de possibilitats que omplen el dia i la nit, de l'alba fins el vespre i les tenebres.

    I és un goig fer-ho, moncapitain, com de costum...

    I per continuar amb la tradició, us envio una abraçada d'aquelles que acaronen suaument,
    Unaquimera

  • gypsy | 26-03-2007 | Valoració: 10

    Brandant mots i versos, navegant pels mars de la poesia i no saber mai on s'acaba el viatge.
    La incertesa abrupta de la bellesa caçada al vol.

    I vos portant la torxa dels mots, indefugibles i captius.

    gypsy

  • El recordo del fòrum[Ofensiu]
    angie | 26-03-2007

    Aquest poema llegit en veu alta et deu apallissar verbalment...
    Un preciós erotisme, heroic, que duu a mà alçada els desitjos i els mostra orgullós.

    Us regalo una frase que ha brollat de dins en acabar la lectura de vostres magnífics versos :

    Ens buscàvem les llengües mentre el desig s'enfonsava en aquell sucós petó.

    I això que el concurs de poesia eròtica ja ha acabat no?? jaja

    petons, capità!

    angie

  • OhCapità...![Ofensiu]
    atram | 25-03-2007

    quin poema més bell!
    El que us ha inspirat és al vostre interior, ben al fons del mar, i ressorgeixen lliscant per les onades... si m'ho permeteu, des de la ficció dels mots...humilment, m'agradaria escriure-us aquests versos que us vaig dedicar -mediocres-, com a resposta...
    gràcies infinites, Capità, per ser com sou, per llegir-me i citar-me...

    Ara que està tot encalmat,
    em queda la tristor dels mots
    d'haver danyat un gran Capità,
    que no fereix sinó que acarona,
    amb dits suaus, cors de pedra
    enquistats, aquells que no gosen
    despertar del somni de xocolata
    i sons d'onades violentes...

    Cants de sirenes ha escoltat,
    miratges bells, imaginats,
    i en despertar sols les tenebres
    l'envoltaven... a coberta jeia,
    Oh Capità, amb els llavis freds,
    però l'anima poderosa, i dolça,
    perquè sap que les paraules
    no l'abandonaran mai a ultramar.

    I ferm recorda que els cants
    de les sirenes eren reals mar enllà,
    però les ondines en acostar-se a terra moren,
    perquè no formen part d'aquest món,
    sinó, tan sols, dels somnis compartits
    i del món de mots pentinats, amorosits
    en la penombra del vostre esguard.

    Bressolaria el vostre insomni,
    donaria recer i pau al vostre neguit,
    si pogués, però fora de les paraules
    inexistents, caient al buit abismal
    del desordre, en la basarda de la platja
    moriria per ofec, lluny del Capità,
    capgirant significats a l'albada
    trencant vels torbadors, amarats
    per la rosada, mesclada,
    damunt la pell, amb el plor d'aigua salada.

    una abraçada suau i dolça.
    atram

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de OhCapità

OhCapità

51 Relats

557 Comentaris

79928 Lectures

Valoració de l'autor: 9.55

Biografia:
Descans
Albiro a la llunyania
una terra ben plena
amb trossets de tu,
que m'acompanyin,
i endolceixin sens fi
aquesta ànima perduda.