Ànima fonedissa

Un relat de: OhCapità

El fred que m'aterra l'esperit
i trenca el meu cor en trossos
en l'últim instant que l'apedaço
es fon a cada batec que surt del pit

Abandono el pas terrenal
pausadament i sense presses
albirant la llunyania eterna
que em fixa la mirada gèlida

Emboirat l'enteniment mortal
obro els ulls i res hi veig
negre i obscur el pensament
lluito sol en el no res

Il·lusòria visió d'un oasi perdut
sense palmeres i aigua absent
m'ofega l'ànima presa de gel
poso peu a terra i clamo al cel

Ocres pintades dels records
imatges tènues d'altres temps
acaben perdudes i soles
com el vaixell dins la boira

Udolant el cor amb gran recel
abandona el meu cos inert
vola cap a la fi del seu món
on res no hi ha, i tot és fos.

Comentaris

  • Gràcies per tornar Capità[Ofensiu]
    roda03 | 14-11-2006

    Oh capità,el meu capità,
    No vull negar-te que t'he trobat molt a faltar. Potser, incoscienment, el dia a dia no ens deixa tot el temps que volem moltes vegades. La meva lluita esdevé cada dia, cada nit, i magnifico cada instant de la meva vida i cerco espais de pau i de silencia en un món per a mi excessivament sorollós i desgavellat. Moltes nits aixeco els ulls i parlo mab els estels i la seva fugacitat. Ara, darrerement, els savis i el científics van decidir que Plutó ja no seria mai més planeta. Qui ho havia de dir, ell que sempre va seguir l'ordre que algú li va establi, de cop i volta l'aparten del sistema i li concedeixen la independència, sense reivindicacions. Des d'aquell dia he somiat seguir lluitant per arribar a Ïtaca i després pasar els darrers dies a Plutó.
    No saps, Capità, la gran dosi d'inspiració i d'alegria que m'has regalat amb les teves notícies. Vull que sàpigues que sempre que vulguis em trobaràs, perquè sé que quan sento el ressó del silenci, és tot un senyal de la pau que m'aporta una gran persona com tu.
    Moltes gràcies Capità i brindo per la veritable amistat i per les nostres vides,
    Roda03

  • Ninon![Ofensiu]
    Queca | 20-06-2006 | Valoració: 10

    Quanta desesperació... A mesura que anva llegint, el cor s'anava fent més petit, més petit, més petit... Per poc el perdo!
    Espero que tornis ben aviat, i que poguem reiniciar aquelles converses que teniem, ara ja fa temps. No t'he oblidat, Capità.
    Cuida't molt ninon! I si mai necessites res, i et puc donar un cop de mà, no dubtis en dir-m'ho. Serà tot un plaer.
    Mil besades i una infinitud de somriures per vos!!

  • Camins i ombres[Ofensiu]
    helena | 25-04-2006 | Valoració: 10


    Que ben expressat!

    El buit, l´absència, la impoténcia descomunal.

    El camí de la foscor i la solitud individual.

    Resorgim de les cendres, sortosament,

    per continuar escrivint.

    M´agrada el teu nom, perque és el titol d´un

    poema molt conegut d´un gran poeta americà,

    Walt Whitman. Un poeta molt especial, per a mi.

    Sempre que veig el teu nom, l´assocío amb ell.



    M´ha agradat molt!


    helena

  • Buf...[Ofensiu]
    Ilargi betea | 25-04-2006 | Valoració: 10

    Doncs sí, jo també m'he sentit així algun cop, però tot i que d'això fa ja molt de temps llegint el teu poema se m'ha encongit el cor. Has sabut explicar aquesta sensació amb tant de sentiment que fas viure al lector aquests moments tan durs.

    Espero que ara estiguis molt millor, que el sol hagi tornat a escolar-se per la teva finestra.

    Em va agradar molt veure't el diumenge, encara que fos un encontre fugaç! A veure si un altre dia podem compartir més estona.

    Una abraçada i molta màgia!

  • Llibre | 14-04-2006

    El cor es trenca en trossos. Abandones el món real. Et sents sol davant la lluita. No hi ha horitzó en el teu albir. I com no podia ser d'altra manera: un vaixell que apareix dins la boira.

    Però malgrat la seva presència, malgrat l'aparició d'una nau que ens pot conduir cap a d'altres móns... això no passa. No és així. I ens quedem on res no hi ha, i tot és fos.

    Un bon poema. O dit d'una altra manera més entenedora: m'ha agradat.

    Fins la propera,

    LLIBRE

  • Oh Capità...[Ofensiu]
    Ze Pequeño | 31-03-2006 | Valoració: 10

    He tornat a aquest poema portada de la mà del record que va deixar-me. Me l'he rellegit diverses vegades, i cada vegada que ho faig, el trobo més bonic.

    Tot ells és ple de paraules que porten al desencís, al desconsol i a la desesperació. M'espanta no entreveure cap bri de lluita; cap paraula que demostri la suficient força per seguir endavant. Sí que és cert que afirmes que lluites, però sol, i contra el no res. Això em fa pensar en una lluita que se sap perduda. Una lluita que se sap que no porta enlloc. Una lluita innecesaria, perquè no amaga cap possibilitat de guanyar. És un poema que descriu un estat d'ànim terriblement enfonsat i vençut.

    Apareix envoltat de soledat, de fred, de foscor. I això encara li accentúa més tota l'aureola de desencant que l'envolta.

    Un oasi sembla veure's en la llunyania, pèrò tampoc és positiu. Primerament és il·lusori, no té palmeres, no té aigua. No té vida. Això no és un oasi. Són les ganes, potser, de trobar un oasi de debó, un descans, uns moments de repòs. Però no es troba. I un clam de desesperació s'encara cap el cel.

    Fins i tot els records es perden en el temps i en l'espai. Esdevenen només imatges tenyides d'ocre, descolorides, antigues que ja res no aporten. No hi ha res, absolutament res, que pugui esvair tot el desencant i la tristor que ofega i pressiona.

    I el cor marxa. Abandona tot i marxa. Però al no res. Marxa a un lloc on no hi ha absolutament res. La imatge trista i desemparada persisteix.

    Capità, és un dels poemes més bells que us he llegit. I us ho dic amb el cor a la mà. Plasmeu el desencís d'una manera tan perfecte, que arriba a angoixar al lector, que es veu atrapat per aquesta atmosfera tràgica i sola, freda i obscura.

    És un poema preciós. Teniu Salzburg a la vostra mà.

    Un bes.

    Salz.

    P.S. "...Sense la fosca, la llum seria bana..."

  • kispar fidu | 19-03-2006

    Vols, silencis, pensaments, altres móns, ànimes, brises negres i fredes...

    Tot de sentiments que sent una ànima fonedissa que es va desfent sota un aire fred que l'acarícia...

    ostres! quan de temps sense llegir-te! (i de fet, també quan de temps sense publicar res! no ens deixaràs en silenci, oi?) jejeje

    apali, vagi bé! i espero que el canvi de feina no t'impedeixi tornar some day!

    ens veiem,
    Gemm@

  • Els paradissos perduts[Ofensiu]
    David Gómez Simó | 16-03-2006

    o el camí de l'infern d'en Dante, qualsevol de les dues imatges és vàlida per expressar la sensació que em queda desprès de llegir aquest seu poema.

    Trist i solitari, el vers fa resaltar les emocions que l'acompanyen.

    Tant poc com us prodigueu amb els vostres escrits, pot-ser tindrem que reclamar-vos que sigueu més alegre, que bé ja escriviu.

    Fins aviat, OhCapità.

  • Absolut[Ofensiu]
    brideshead | 03-03-2006 | Valoració: 10

    És la paraula que m'ha sortit en rellegir, un cop més, aquest poema. Has copsat a la perfecció aquell estat d'ànim, brutal i desesperat, que algunes vegades ens omple l'ànima. Aquell sentiment de pànic absolut davant les circumstàncies més adverses... que no han de ser forçosament externes, sinó encara pitjor, aquell terrabastall que sents dins teu i que et fa trontollar tot tu.

    Al meuparer és un poema magnífic en estructura i, tot i la duresa de les teves paraules, desencisades i desesperançades, has estat superb en la tria dels mots. Forts, contundents, implacables. I aquesta estrofa n'és la millor mostra:

    "El fred que m'aterra l'esperit
    i trenca el meu cor en trossos
    en l'últim instant que l'apedaço
    es fon a cada batec que surt del pit".

    Paraules esfereïdores, però d'una força poètica absolutament impecable. És com si t'haguessis despullat de tots els mals esperits, i els haguéssis vomitat en la contundència d'aquests versos.

    Veig que de moment és el teu últim poema... no m'estranya que necessitis temps per recuperar-te després d'aquesta obra tan brillant.... però, capità..... et trobem a faltar!! Espero veure't ben aviat per aquí de nou, amb noves composicions.

    Una abraçada ben gran, capità, i un petó... enyorat.




  • Emanacions[Ofensiu]
    Anna Garcia Garay | 11-01-2006

    Molt de gust de conèixer-te... T'agraeixo la visita i la teva dolça "amenaça". I'll be watching you too...

  • Ohcapità,el meu capità[Ofensiu]
    roda03 | 29-12-2005 | Valoració: 10

    Hola,
    Ja et vaig dir una vegada que la pel·lícula del "Club dels poetes morts" n'era una de les meves preferides, però a més tu ets un dels meus preferits. Llegir la teva poesia amb transporta cap un món que sé que existeix però que molts ignoren. I m'agrada llegir-la amb veu alta perquè se m'empelti. També sé que gràcies a tu i d'altres bons amics de relats, senzillament, la vida se'm fa més planera.
    Brindo pel club, per tu i per les nostre vides,
    Roda03

  • Ben trobat[Ofensiu]
    M.Victòria Lovaina Ruiz | 22-12-2005 | Valoració: 10

    És molt trista i molt dura aquesta ànima fonedissa, feta d'unes paraules que emocionen. L'ànima s'escola en aquest final de mort que ens entristeix..

  • Gràcies...[Ofensiu]
    Gorwilya | 21-12-2005 | Valoració: 10

    pel comentari i les felicitacions! I ja posats a donar les gràcies, per les afalagacions dels meus ulls... :P

    M'ha agradat molt la poesia, tot i que ès molt trista. Pèrò m'encanten les paraules que hi apareixen i la senzillesa amb què es diu tot! Simplement fantàstic! :)

    Ah, ja he vist la postal, se m'has adelentat, jo que en volia enviar una demà... ;P

    Petons i una abraçada!!

    Gorwilya



  • m'agrada[Ofensiu]
    jaumesb | 21-12-2005 | Valoració: 10

    la teva poesia

  • La Banyeta del badiu | 20-12-2005 | Valoració: 10

    Tans moments dolens... que quan han passat, quedes adolorit com si t'haguès masagat ,una forta tramuntana.T'alçes i ...a tornar a fer cami, fins la propera tramuntanada.
    Un petonet. Pilar

  • vola cap a la fi del seu món...[Ofensiu]
    Becari | 19-12-2005 | Valoració: 10

    aquesta ànima fonedissa....m'ha impactat de la mateixa manera que m'ha encantat...

    fantàstic com sempre

    bon nadal

  • feia força temps[Ofensiu]
    Ainoa | 17-12-2005

    que esperava un poema vostre, i feia molt que no publicaveu res, quina angoixa, tanta espera, però ha valgut la pena.

    Un petó i no m'oblido de la caixa de trufes

  • Versos plens d'una melàngia infinita![Ofensiu]
    ROSASP | 17-12-2005

    Se'ns fon a les mans cada segon sense poder-hi fer res. Aquest oneig de la vida és el que ens gronxa i ens esquinça.
    I el final ens porta a un punt de l'horitzó on res s'hi dibuixa i la incertesa i la solitud formen part del que som. Aquesta ànima que es fon, metàforicament representada per la mort, és tan etèria com misteriosament màgica.
    La idea de fondre'm em recorda a la boirina...

    Feia molts dies que no us comentava OhCapità. Agafo aire i deixo anar un sospir;
    em quedo una estona perduda per aquest mar que sento a dins.
    Una abraçada molt gran!

  • Una autèntica meravella,[Ofensiu]
    brideshead | 16-12-2005

    capità.

    Tot ell ple de sentit, ple de contingut, ple de sentiment.

    Un poema excels!

    Petons, capità, i la meva enhorabona.

  • Melangia...[Ofensiu]
    Yuna | 16-12-2005 | Valoració: 9

    i massa tristor, però certament maquisim..

  • OhCapità[Ofensiu]

    No entenc com podia haver estat mig any navegant per aquesta pàgina d'aigua feta de lletres, i no haver contemplat els vostres versos, que són com ones que abracen.

    Un altre poema bell. Trist i malenconiós, sí, però la gràcia recau en transmentre aquest capvespre de sensacions, i vos ho feu tan bé que m'encisa.

    Un plaer descobrir-vos.

    annabella pampallugues

  • I tan fonedissa...[Ofensiu]
    Ze Pequeño | 16-12-2005 | Valoració: 9

    Quines paraules més belles i més fosques!

    Aquest final que disfresseu de mort captiva l'ànima del lector de tal manera, que pot sentir fins i tot el desencís i la desesperació a flor de pell.

    És trist, Capità. El cor que fuig, l'ànima que es perd, i el cos que queda.

    Us regalo un somrís.

    Salz.



Valoració mitja: 9.85

l´Autor

Foto de perfil de OhCapità

OhCapità

52 Relats

563 Comentaris

93502 Lectures

Valoració de l'autor: 9.55

Biografia:
Descans
Albiro a la llunyania
una terra ben plena
amb trossets de tu,
que m'acompanyin,
i endolceixin sens fi
aquesta ànima perduda.