I per poc fou rei

M'agrada el teu relat... i no només el final, que és bo, millor dit: molt bo! Aquest fi té la gràcia de deixar-te amb un somriure de sorpresa i complicitat als llavis. I
el text, tot i ser prosa, té indudablement un xic, millor dit: un molt! de poema.
Com que m'ha agradat i això em fa sentir-me més propera a tu, et deixo, si em permets, amb una abraçada joiosa,
Una quimera

Heus aquí que el capi també fa prosa quan vol, i la fa bé. De les poques coses que tens sense versos, és la que més m'agrada, té un toc que, a falta d'una paraula millor, anomenaré màgic, sobretot el primer paràgraf. Ara toca un relat més llarg? (va, digues que sí).

La barreja d'alguna onomatopeia, igual que la repetició del girar i el voltar, per mi és el que dóna aquest toc, fa que el relat es llegeixi com un divertimento i això facilita que un el vegi d'entrada com una curiositat que val la pena explorar. T'animo a seguir-ho intentant en aquesta tècnica...

Espai d'autopropaganda: m'ha recordat, furtivament, un relat anomenat "Narcisisme amb sabates noves", d'un autor anomenat Biel nosequè.

HOLA!
He esta uns dies absent de lectura per treballs que estic preparant dels homenatges que anant seguint aquests dies que li han fet al mestre.
I avui acabo de llegir-te i he descobert que amb tu el "Club del poetes morts" és més viu que mai.
Oh capità segueix escrivint i segueix sommiant, doncs és molt important que els "membres" del club deixin contància de què estan més vius que mai alhora que ens donen vida als demés.
Brindo pels teus relats, per tu i per les nostres vides,
Roda03

faig tard... Ho he fet ara, en redescobrir-te, tot i que no t'havia oblidat.

Dos poemes fantàstics i un relat excelent, ni més ni menys.

Petons des del l'espai atemporal en que resideixo.

Thalassa

en prosa i trob que ho has fet molt bé, m'agradat molt ( sense sucre que regalimi )...


una besada salada

Conxa

veure el món a través dels ulls d'un infant. Com d'una caixa de cartró en fan un tren, o d'una escombra un cavall.

En aquest escrit uneixes la tendresa i la innocència dels infants amb la màgia dels cavallets que giren i giren.

He viatjat per uns instants a quan jo mateixa era una criatura, i donava voltes muntada en un cavallet (de fet, sempre pujava a l'elefant). I de sobte, quan he acabat de llegir-lo i he tornat del viatge, el silenci que em rodejava era tan intens que feia mal. De tant en tant m'agradaria tornar a pujar als cavallets....

Una abraçada.

Salz.

per felicitar-me i pel comentari!!!! M'ha fet il·lusió veure el teu comentari amb tant dolces paraules... ;)
Veig que et vas quedar amb la meva mirada... ;P

No l'havia llegit aquest repte, el principi els llegia tots, però ara ja no tinc ni gairabé temps de passar pel fòrum... M'ha agradat! Sobretot el final, molt original que siguin els cavallets de la fira que van donant voltes... :P

Petons i una abraçada!!

Gorwilya

P.D. Només és un recordatori, no hi ha pressa, però recordes la poesia que et vaig passar? :P

molt ben trobat. Un ritme trepidant, amb imatges molt ben definides... i un final ben inesperat.

Té l'ingredient principal per a ser un conte que agradaria a tots els petits: una alta dosi d'imaginació.

Felicitats, capità. Un altre bon encert!

Petonets.

que giren amb els nens al damunt…

Curiós aquest poema en prosa. Tinc que tornar-lo a llegir quan estigui més despert.