L'últim poema

Un relat de: OhCapità

Allibero la meva ànima, perduda,
que entre els braços perennes
m'atansen de cadenes forjades,
per sospirs d'amor del teu cos.

Deixo caure cadascun dels meus vels
imposats pel desfici del meu cor
plens de llàgrimes, i de sentiments,
teclejats en una pàgina virtual.

Enceto per últim cop
uns versos, i allibero l'ànima
de l'espai que els ha encapsat,
embonant els somnis d'un dement.

Ungiré finalment lluny d'aquí
aquests maleïts versos
que donen forma i sonoritat,
a l'amor que al meu cor han traït.

Comentaris

  • Sempre seràs entre nosaltres![Ofensiu]
    gypsy | 11-01-2009

    FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
    relataire!!!


    5 aniversari RC



    Si avui és diumenge 11 del 2009, avui és el cinquè aniversari d'RC. Passa pel fòrum i descobreix com pots "enganxar" en un dia com aquest Recorda: NOMÉS AVUI! T'ho perdràs?

    ;)

  • com a bon capità que ets[Ofensiu]
    Lèvingir | 21-08-2008 | Valoració: 10

    saps, sempre hi ha una esperança a l'horitzor.

    Lèvingir

  • He passat per aquí[Ofensiu]
    Nubada | 21-08-2008

    encuriosida, quan has respost al meu sos al fòrum. Observo sorpresa el títol al teu últim poema: "l'últim poema"... L'últim? Èspero que sigui metafòric, o en sentit figurat o qualsevol altra cosa que no vulgui dir "mai més".

    Des del meu bocí de mar,
    Nubada

  • gypsy | 17-07-2008

    Oh capità, El meu capità...!

    Oh capità, el meu capità!
    Va acabar el nostre espantós viatge,
    El navili ha salvat tots els esculls,
    Hem guanyat el cobejat premi,
    Ja arribem a port, ja sent les campanes, ja el
    Poble acudeix gojós,
    Els ulls seguixen la ferma quilla del navili resolt i audaç,
    Mes oh cor, cor, cor!
    Oh roges gotes sagnants!
    Mireu, el meu capità en la coberta
    Jau mort i fred.

    Oh capità, el meu capità!
    Alça't i escolta les campanes,
    Alça't, per a tu flameja la bandera,
    per a tu sona el clarí,
    Per a tu els ramells i garlandes guarnides,
    per a tu la multitud s'amuntona en la platja,
    Et crida la gent del poble,
    Et tornen els seus rostres anhelosos,
    Oh capità, pare volgut!
    Que el teu cap descansi en el meu braç!
    Això és només un somni: en la coberta
    Jaus mort i fred.

    El meu capità no respon,
    els seus llavis estan pàl·lids i immòbils,
    Mon pare no sent el meu braç, no té pols, ni voluntat,
    El navili ha ancorat sa i estalvi;
    El nostre viatge, acabat i conclòs,
    De l'horrible viatge el navili victoriós arriba amb el seu trofeu,
    Exulteu, oh platges, i soneu, oh campanes!
    Mes jo amb passos fúnebres,
    Recorreré la coberta on el meu capità
    Jau mort i fred.

    W.Whitman

    Després, de poemes com aquest, ja no hi resta lloc per a res més, doncs tot és dit amb la bellesa del que embolcalla la crua realitat.

    Dir-vos que sempre sereu el capità de relats, amb aquest pseudònim que expressa amor envers el mar i a l'aventura de descobrir nous paratges, sense por de deixar enrere el passat i sortir a navegar cap a d'altres indrets literaris.
    Que la sort sempre us sigui propera, capità.


  • marxes...[Ofensiu]
    atram | 08-01-2008

    gaire lluny? de ben segur que no.
    Un cop de timó, potser, per endinsar-vos vers l'horitzó, i ara respirar aire salat, i retornar després per escoltar la franja on s'escolta el trencar de les ones.

    Un poema de vida i d'amor, de contradicció, d'esperança, de tristor, d'un toc de rebel·lió , de viatges, de retorn i de refugi.

    una forta abraçada, OhCapità, i fins ben aviat.

    atram

  • mar - montse assens | 05-12-2007 | Valoració: 10

    Un poema preciós, d'aquells que em deixen muda ....però tard o d'hora em fan reaccionar al rellegir-lo i em permet posar un comentari.
    No sabria que dir-te, perquè sempre em falten paraules...

    Que la rosa dels vents et guiï per aquest camí que has decidit emprendre. Dus el millor equipatge que es pugui portar: l'amor... i la millor companyia (em consta)

    Un petó suau i càlid, OhCapià meu capità, per a tu i la teva família.

  • El plaer ha estat meu[Ofensiu]
    Melcior | 04-12-2007 | Valoració: 10

    i aquell vaixell
    petit però estable ,
    no te por de la mar
    ni del vent
    ni de la gent ,
    només d' ell mateix
    i del atzar .

  • Capità, capità![Ofensiu]
    Lady_shalott | 04-12-2007

    No sabeu com us enyoraré, i els vostres versos, i l'essència de mar, i la calma... percebo una mena de descans, com si us deslliuréssiu d'un pesada càrrega... endavant i bon vent!

    Una abraçada,
    Lady Shalott

  • gypsy | 04-12-2007

    Escandint versos, navegant per les marees dels mots inconnexes i retrobant el vostre esperit magne en cada vers, en cada alenada del vostre ésser únic i irrepetible.

    Des de la meva humil admiració, mai no podreu saber com he transformat els vostres versos dins meu, en llegir-vos i com he quedat sovint sense paraules, només amb la bellesa intacte dels vostres mots.

    Gràcies per existir i per escriure.

    gypsy

  • Tan de bo...[Ofensiu]
    Maria Sanz Llaudet | 04-12-2007 | Valoració: 10

    fos capaç d'alliberar l'ànima fent un poema com aquest. M'ha encisat, de debó. I espero que en realitat no sigui pas l'últim
    Una abraçada

  • Alliberant l'ànima[Ofensiu]
    megane | 04-12-2007

    Llegeixo que marxes.
    Enhorabona per alliberar la teva ànima.
    També tinc els somnis d'un dement. Sempre no. A cops.
    Jo enceto ara la pàgina virtual.
    Aquí llegeixo, aprenc i escric.
    Te llegiré per aprendre de tu.
    m

  • Contempleu el mar, OhCapità.[Ofensiu]
    RATUIX | 04-12-2007 | Valoració: 9

    Sentiu-ne el perfum, veieu-ne els colors, nadeu-ne la seda. I deixeu-vos bressolar. Tal vegada sentireu l'oblit i podreu renèixer a les paraules.
    L'últim mai...

  • amor compartit[Ofensiu]
    Epicuri | 04-12-2007 | Valoració: 10

    quan l'ànima s'eixampla cercant el darrer vel.
    m'ha agradat, ohCapità.

  • capità[Ofensiu]
    gypsy | 04-12-2007 | Valoració: 10

    mai és l'últim poema.
    Vos sou un poeta, la vostra mirada us escriu!

    Una abraçada molt gran, estimat, admirat capità!
    No poso la llàgrima que em davalla, mai no la veureu,
    és salada, com el mar obert del que proveniu.

    gyps

Valoració mitja: 9.86

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de OhCapità

OhCapità

51 Relats

557 Comentaris

82845 Lectures

Valoració de l'autor: 9.55

Biografia:
Descans
Albiro a la llunyania
una terra ben plena
amb trossets de tu,
que m'acompanyin,
i endolceixin sens fi
aquesta ànima perduda.