Allò que mai no he dit

Com un secret al fons dels ulls,
un poema que mai no he escrit
hi ha un somni que imaginat
amb el teu nom, el meu desig

I un neguit que va bullint
cada nit entre els llençols

Si sabessis tot el que sento
i escoltat tot allò que no he dit
potser voldries mirar-me als ulls
i sentir tot allò que no t’he dit

I l’epitafi que ja està escrit
guarda un somni per realitzar
on el desig sempre hi és viu
amb l’amor del qui és proscrit

I aquell record de vells instants
passejo entre els teus braços
entrellaçant les nostres mans
després de despertar al teu costat

I el neguit que va bullint
cada nit entre els llençols

Si sabessis tot el que sento
i escoltat tot allò que no he dit
potser voldries mirar-me als ulls
i sentir tot allò que no t’he dit

Amb l’epitafi que ja està escrit
guarda algun somni per realitzar
que en el desig sempre hi som vius
amb tot l’amor que s’ha esvaït

I el meu secret al fons dels ulls,
del poema que mai no he escrit
hi ha un somni que imaginat
amb el teu nom, el meu desig.