Basarda

Un relat de: OhCapità

Arraulit en la penombra,
i en el clar obscur de la lluna
pren intensa la meva veu
des del seu sospir en la foscor

Intensa l'amargor del cor,
que aixopluga de sentiments
a l'esfinx sensual i serena,
mentre en el pleniluni, s'amaga

Quan embolicades emocions
fetes bocins per la l'ànima,
que corprèn als dos amants
apagant el seu orgasme

I corromp, en el temps, l'esguard
latent del mar, ... ben endins,
sortejant onades traïdores
colpejant el cor amb total bravura

Absorta, llavors, la mirada
i el somrís matutí, d'assedegada claror
que tènue brisa, l'embolcalla
il·lumina la barbàrie dels silencis del cor

Comentaris

  • Em calia ser vora el mar[Ofensiu]
    RATUIX | 15-06-2007

    i he vingut en aquesta platja, per respirar-lo un cop més.
    Amb permís vostre, oh, capità.

  • He caigut dins [Ofensiu]
    Perestroika | 24-05-2007

    els teus encants i he trobat, de sobte aqueste meravella.

    Começa de manera brutal: "Arraulit en la penombra,i en el clar obscur de la lluna"

    I fas que no perdi força, ni essència..

    Un petonàs enorme,i ben dolcet! (M'hauria agradat tenir més temps el dia de la presentació..ens veiem aviadet?)

    Salut, company!

  • Taller d'escriptura ronda 2[Ofensiu]
    | 24-03-2007


    Un poema calmosament intens;
    totes les paraules sobre la nit o la fosca que fas servir, evoquen imatges noctàmbules:
    "penombra", "clar obscur de lluna", "foscor"

    aquestes tres referències apareixen en la primera estrofa, i això fa, o almenys a mi m'ho ha provocat, que quan comencem a llegir la primera imatge que ens formem sigui de nit i ombres.

    En la segona estrofa, el dolor pren forma clarament:
    "intensa l'amargor del cor", i segueix manifestant-se fins al final del poema; m'ha semblat, però, no un dolor rabiós, sinó un dolor contingut, que no ens treu fora de si, però que tot i això ens va fent malbé per dins.


    Hi ha algun vers que no m'acaba de fer el pes:

    "i el somrís matutí, d'assedegada claror
    que tènue brisa, l'embolcalla"

    no veig gaire clar això de "d'assedegada claror que tènue brisa", quina funció fa aquí el "que"?

    o algun altre vers que he trobat potser un pèl forçat, però això ja és més a tall personal.

    A banda d'això, m'ha semblat que el ritme del vers és força dinàmic, i molt regular, amb molts vers que van entrellaçant les frases i li donen un toc quasi narratiu. Això no obstant, i com ja ha dit algun altre autor, crec que hi ha algunes comes que frenen en sec la lectura i trenquen el ritme, com ara a:

    "absorta, llavors, la mirada"
    "I corromp, en el temps, l'esguard
    latent del mar, ... ben endins,"

    i algunes comes dels finals de vers. De totes maneres, l'assumpte de les comes és prou subjectiu, i tot i que a mi em pot semblar que n'hi ha masses, també és força qüestió de gustos.

    En general, doncs, un bon poema, crec que bastant emotiu i amb una bona essència. Per mi fallen aquests detalls que t'he dit, però la resta val.
    Res més. Bon viatge, capità!

    Dan

  • Basarda![Ofensiu]
    rnbonet | 21-03-2007

    Sense vent. Amb calma. Arrossegant el rems damunt tranquil·la lámina.
    I no res no ens mou... basarda!
    Ai, però, que un fresquet vent de garbí mou...i aleshores, tot conclós... caldrà cridar ben alt, per damunt del vent... i de la possible tramuntana... Salut i rebolica!

  • Ronda 2: Temors plens de foscor[Ofensiu]
    EmmaThessaM | 19-03-2007

    Un poema de sensació, una sensació feta poema: els temors que ens atenallen quan es fa fosc, les pors que afloren quan de sobte ja no estem tan segurs de ser corresposts, el dimoni de veu eterna que xiuxiueja pensaments funestos aprofitant el més petit dubte,... L'opressió al pit, la mirada que només veu allò que pot corroborar el desastre... Les mentides, les ferides autoinfligides... Sempre latent, sempre a punt, sempre amatent del més petit indici per aflorar a la superfície...

    I de sobte, en un moment donat, la basarda que ens consumia, deixa de ser un secret.

    Un poema ben construït, seguint un estructura més o menys tradicional amb petites variacions personals. Paraules plenes de força, amb una gran utilització de noms i de verbs en activa.

    Des del meu punt de vista (subjectiu, criticable i fàcil d'obviar), només un però: la puntuació. La finalització abrupta d'alguns versos, les comes forçades allà on la poesia no les demana, les comes inexistents allà a on la musicalitat dels versos les demanen.
    Per exemple: l'última estrofa. No hi ha un excés de comes? No seria millor canviar d'ordre alguna paraula per tal que les pauses vinguessin donades pel propi text? No és massa llarg l'últim vers?

    Ens veiem,

    EmmaThessaM

  • Taller d'Escriptura ronda 2[Ofensiu]
    pseudo | 18-03-2007

    Benvolgut Capità,

    Just a punt de cloure's el termini, li faig el comentari del taller a la seva poesia Basarda.

    He de confesar que les primeres lectures de la poesia no m'han deixat clar tot el missatge. (No vol dir que no s'entengui, em vull excusar perquè últimament estic una mica espès i potser que no hagi aconseguit copsar tot el missatge) Per mi la clau ha sigut buscar el significat de la paraula Basarda.

    En aquest poema, ens trobem que el títol és realment important, doncs ajuda a donar significat a la poesia.

    Sobre les paraules escollides, hi he vist dues repeticions, que no m'ha semblat que es facin amb la intencionalitat d'usar aquest recurs, són cor que es repeteix tres vegades i claror (amb clar). També he de confessar que no les he vist directament, sinó que he buscat si n'hi havia alguna, amb això vull dir-li que no fan mal al poema, però evitant-les ens reafirmaria la riquesa del seu lèxic.

    També hi ha un petit error, més aviat una badada que ja deu haver vist, "per la l'ànima". Aquest fet dóna a pensar que no ha revisat el poema, o no l'ha revisat prou. Cada vegada sóc més conscient de la necessitat de revisar els textos, evitant petites errades, o fins i tot per mirar de corregir les repeticions no desitjades.

    Un altre problema és dels signes de puntuació, trobem: ", ...", i crec que és incorrecte doncs els punts suspensius ja comporten la pausa. A no sé que marqui una llista inacabada, però no em sembla el cas (del estil un, dos, tres,...)

    Pel que fa al contingut, el poema és ric en metàfores, i em desprén tristor no sé si mira d'explicar una depressió, un desengany amoròs o un desamor...

    Per a mi la millor estrofa és aquesta:

    "I corromp, en el temps, l'esguard
    latent del mar, ... ben endins,
    sortejant onades traïdores
    colpejant el cor amb total bravura"

    Que a més a més sembla la "signatura", com li deia en un comentari anterior, al llegir-la queda clar de qui és el poema, i això és bó.

    També li volia comentar que per a mi hi ha alguna coma dubtosa, concretament la primera, sembla que hi sigui per forçar la pausa com a final de vers. Tampoc sé del tot si la normativa dels signes de puntuació varia a l'hora de fer poesia. Si més no en un text en prosa la coma no seria correcta, doncs ens separa el complement de l'oració.

    Del ritme també sembla que les dues darreres estrofes siguin més pausades al recitar, Sobre tot queda contraposat amb la 4a estrofa, donant una sensació molt bona.

    El poema m'ha agradat, sona molt bé al llegir-lo i sembla que et vulgui encomanar el sentiment de tristesa. També vull destacar la seva capacitat per traçar metàfores,


    Si vol comentar alguna cosa, o troba a faltar alguna cosa en el comentari fes-m'ho saber.

    Ha sigut un plaer, fins la propera!

    P.D: Moltes gràcies pels seus comentaris, són realment encoratjadors!

  • TALLER D'ESCRIPTURA 2[Ofensiu]

    CARACTERÍSTIQUES GENERALS:

    - 5 estrofes de 4 versos cadascuna, sense rima ni mètrica, cosntituint així un:
    - vers lliure.

    TEMÀTICA

    - fonamentalment de caire intimista.
    - Es treballa amb imatges de tonalitats fredes
    que evidencien sentiments contradictoris,
    causants de la desorientació i perplexitat que
    manifesta clarament l'autor.

    HABILITATS

    - encert en la capacitat d'expressar tota mena
    de sensacions: sonores (veu, sospir), visuals
    (penombra..), gustatives (amargor)
    - encert en dotar el relat d'imatges tel.lúriques,
    sensuals

    INTENCIÓ

    - expressar un estat d'ànim,
    - aiguabarreig de sensacions contraposades
    que alhora alliberen i ofeguen. La qual cosa
    mou a l'artista a descarregar un poc l'excessiva pressió, canalitzant-la eficaçment en el
    poema.

    VERS CLAU, DE GRAN INTENSITAT

    - "il.lumina la barbàrie dels silencis del cor",
    l'últim!

    ERRORS

    -(3r vers, estrofa 3a)-CORPRENDRE, és
    transitiu i "els dos amants" complement directe que, en català mai es forma amb preposició "a", hauria de ser:
    "que corpèn els dos amants"

    -(2n vers, estrofa 2)-en lloc de: que aixopluga
    de sentiments", potser seria millor: que
    els sentimrents aixopluguen"

    CONSELL ORIENTATITIU

    si no ho has fet ja, i per experiència pròpia, t'aniria bé fer un major esforç de concreció, per la qual cosa "DE SOL I DE DOL" d'en Foix, seria ideal de traballar-lo mica en mica.

    -com a poeta actual, jove i de gran valua
    segurament ja el coneixes, però per si un
    cas..) tenim en Manel Forcano, una meravella!

    CONCLUSIÓ

    L'ESFORÇ FET és remarcable, d'una gran sensibilitat. Et cal només, com saps molt bé, treballar més, i més, i més!, "el diamant en brut"d'aquest tresor que tens dins teu.

    Felicitats, OhCapità, i una tendra abraçada d'aquesta iaia que t'admira....molt!

  • Travessant onades[Ofensiu]
    Unaquimera | 28-12-2006

    Des del meu mar al teu he vingut travessant onades, bressolada per l'encís d'aquesta immensitat blava plena de paraules, acompanyada per l'oreig de l'aigua salada que té poesies per escumes, encisada per la sensibilitat suau del moviment i els reflexos que conté entre línies i versos, amarada de la sensibilitat amb que m'esquitxa cada gota nova, cada ona renovada, ... he vingut, et deia, per a deixar constància del meu desig més roent: Feliç Any Nou!

    Bon poema per acabar un any, poesia ben grata per concloure un cicle...

    Diposito en el 2007 la confiança de què sabrà tornar a fer-nos coincidir... a la vora de la mar t'espero!
    Unaquimera

  • els dos amants*[Ofensiu]
    kispar fidu | 24-12-2006

    bones Capi! què tals? com anem? Com va acabar el soparet de ja fa uns dies? (és que com que ningú va dir-ne res pel fòrum quasi...!)

    va estar prou bé! Unes bones i entretingudes converses! I sense rialles que hi faltessin!

    Felicitats pels teus dos anys per RC! (diria que jo també en porto dos ja...!).

    He vist a la intro que el poema anava dedicat als relataires que formem part d'aquest petit món ple de lletres! ...però no m'esperava pas trobar-me amb la imatge dels dos amants! jejeje, plena de sensibilitat com sempre i de la remor del mar sonant de fons; amb el to característic que l'aigua salada dóna als teus poemes... (sé que aquest comentari seria criticat per molts, ja que no parlo pas de res més que de continguts; i podria iniciar polèmiques i enginyoses converses de tobades relataires, jejeje; però és que sempre em resulta més fàcil comentar què em transmeten...!).

    Doncs això; que llegint la dedicatòria esperava trobar-me petites senyals de relataires entre les teves paraules; tot i que la màgia fluïa de totes maneres entre l'oneig de les teves aigües ;)

    que vagi bé;
    i Bones Festes enLletrades i Salades d'aigua de mar!

    ens veiem entre lletres; o entre trobades!

    Gemm@

  • Oh capita, el meu capità[Ofensiu]
    roda03 | 17-12-2006 | Valoració: 10

    Hola,
    Gràcies a la vostra poca proliferació els vostres poemes encara tenen una càrrega molt més encisadora. Ja fa molt de temps que sé que vos sou un gran poeta, i també pressento la vostra generositat envers la meva persona. Mìnspireu confiança i una estranya sensació de propania, potser deu ser que els anys ens estova tant que qualsevol instint el transformem en sentiment.
    Deixeu-me dir-vos que la meva admiració vers la vostra persona i la vostra obra és immensa i plena de sinceritat. Tal vegada, si m'ho permeteu, cada dia em dóna més la sensació que podríem compartir moltes estones, aquelles tan especials en què el temps sembla que s'aturi, i això ho fa el sentir-se profundament bé.
    Brindo pel Nadal de veritat i per això us regalo " Temps de remor",
    Roda03

  • Per fi![Ofensiu]
    pseudo | 10-12-2006

    Et tenim altre cop publicant poesies!

    Tens un estil propi a l'hora d'escriure, n'estic segur que si llegís algun poema teu, sense conèixren d'entrada la autoria, trigaria pocs segons a lligar caps.

    I això company, és el millor que li pot passar a algú que escriu, i encara amb més motiu si les imatges que formen els mots són així d'acurades.

  • mar - montse assens | 09-12-2006 | Valoració: 10

    ja t'enyorava, OhCapità.

    "... en el temps, l'esguard
    latent del mar, ...

    i m'alegra molt veure que has tornat a escriure poemes...i que segueixes navegant dins aquest mar de relats... els teus mots són les onades que fan caminar la mar...

    un petó suau i càlid, per a vos, OhCapità meu Capità

  • Poesia majestuosa[Ofensiu]
    brideshead | 07-12-2006 | Valoració: 10

    per celebrar aquest retorn tan esperat, amb unes imatges plenes d'una dolça bellesa i d'una exquisida sensualitat.

    Capità, us hi heu lluït; heu sabut combinar a la perfecció uns moments màgics d'inspiració amb una estructura formal magnífica. No podieu haver trïat un millor treball. La meva més sincera enhorabona!

    I ara... espero que us seguirem veient per aquí, oi, capità?

    Una forta abraçada i fins ben aviat (espero!)

  • Em sembla...[Ofensiu]
    Gorwilya | 07-12-2006 | Valoració: 9

    que feia força temps que no et llegia... però és que tampoc tinc massa temps, però mira, ara que tenia un foradet he pensat que em pasaria per aquí :-)

    Un poema molt bonic, on has sabut plasmar la situació de dos amants, a partir d'expressions i mots encertats!
    Només una petita cosa en aquest vers: "fetes bocins per la l'ànima" no hi sobre un article "la"? És que no he pogut evitar fixar-m'hi. La resta està molt bé! M'agrada les paraules que has fer servir per expressar el què volies transmetre. :-)

    Petons i una abraçada!!

    Gorwilya

  • Capi , salutacions[Ofensiu]
    Melcior | 06-12-2006 | Valoració: 10

    Sempre he admirad els teus poemes, però he de
    dir que salparé amb sembla una obra d' art.
    Endavant.

  • hauré[Ofensiu]
    jaumesb | 06-12-2006 | Valoració: 10

    d'anar més a la mar

  • Interpretacions al gust[Ofensiu]
    angie | 06-12-2006

    Felicitats de nou pels 2 anys!.
    M'ha semblat un poema que ens vol explicar com dos amants comparteixen la bona nit i el bon dia... ja sé que és molt subjectiu, però és el meu comentari, jejeje...
    Dolç i penetrant...

    angie

Valoració mitja: 9.86

l´Autor

Foto de perfil de OhCapità

OhCapità

52 Relats

563 Comentaris

93510 Lectures

Valoració de l'autor: 9.55

Biografia:
Descans
Albiro a la llunyania
una terra ben plena
amb trossets de tu,
que m'acompanyin,
i endolceixin sens fi
aquesta ànima perduda.