Deixeu-me un petit espai per respirar

Melangia, angoixa, tristor... però també l'altra cara dels sentiments. L'amor. El consol de la paraula. La companyia de l'ésser estimat.

I al final un abandonament que, malgrat estar amarat de tristesa, desperta l'encís de l'esperança. Si més no, als meus ulls.

Una abraçada, OhCapità,

LLIBRE

una melangia tranquila, d'inquietud sosegada, que descriu amb força precisió aquest d'ànim de boira intensa. El títol l'he trobat preciós.
Una abraçada

es mouen, sempre, entre el to cristal·lí i d'un suau blau, de les aigues enbravides o manses d'un mar infinit...

Aquest cant mariner, evocador d'aquell amor que comença a emergir però que encara no pots tocar amb la punta dels dits, em recorda els temps de les fragates dels pirates d'altres temps, navegant mar endins a la recerca de la línia de l'horitzó, on dipositar una batalla guanyada i l'amor d'una bella dama.

Es llegeix i se sent tal com si les ones que dibuixen els teus mots t'acaronessin la pell amb dolç tacte d'aigua salada i transparent.

Bell poema capità. Té, de nou, gust profund i intens de mar.

Un beset, capità, i una forta, forta abraçada.

massa temps que no passava per aquí, i veig que les aigües segueixen plenes.

Passa, quan puguis per el meu petit espai i mira la fotografia, el nano es va pegar una "currada" que déu n'hi do!

Petons i records!

Ja teniu l'espai on respirar, OhCapità?
Heu trobat el lloc, on fer-ho?
Seguiu buscant de dia i nit ?
Feu-me saber si podeu, per fí, fer-ho.
(Fantàstic el teu treball)

precios...





PD:gracies per ser el primer en comentar-me... m'ha fet il·lusió

Preciós de llegir, en veu alta si pot ser.
Oh capità ?!

D'on aquest nick ?
Crec recordar la peli 'el club dels poetes morts' que li deien així al mestre no ?
O potser al llibre d'Antoni Dalmases 'al mig del camí' (impressionant). D'on ve això ?

Bé, nick apart, m'he quedat corprès amb el teu escrit, que modestament crec ue podria signar algún dels grans de la poesia francesa com Rimbaud o Baudelaire ...
No voldria passar-me però sincerament el trobo magnífic.

Et poso, després de la gran 'Allan Lee' als meus favorits i llegiré més coses teves.

Una abraçada

El Capità va estar trist: delerava obrir el seu petit espai a l'infinit.
La immensitat del mar ha correspost al navegant generós. Ha tornat a delinear l'horitzó.
Et desitjo un estiu amb tots els vents a favor, Jordi.
e.

M'ha agradat el cant melangiós del mariner enamorat que, tot i la seva tristesa, no ha perdut l'esperança de conquerir el seu amor abans no s'acabi la darrera singladura.

Una abraçada,

Joan

pocs poemes com aquest estic acostumada a llegir. N'hai d'aprendre

poema que enyora, desitja o somia.
De vegades, sentim que el nostre cercle particular es va emmagrint fins a l'ofec gairebé insostenible.
Comprenc els seus versos, almenys en alguna part concreta que no em sobta per haver-la experimentat.

És difícil transmetre aquest ofec pausat que ens devora pacientment, amb una fredor inhumana, fins i tot, de sentir.

Molt bell, els mots són artefactes insospitats com aquests que vos heu plantat, amb efectes impredictibles.

gypsy

Relat trist però molt bonic. T'expresses em una gran sensibilitat, un to romàntic, melangiós. El mar, el lloc on anem molts per alliberar la nostre anima.
Gracies per felicitar-me en el meu primer aniversari .
Una abraçada
Naiade

a una època que no he viscut, al romanticisme

...un regust de tramuntana agra; navega a tota vela amb un deix a Ausià Marc redó, tranquil, mediterrani; arriba a port amb una flaire de iode i de salnitre.
Enhorabona, 'OhCapità', per aquest poema!
De veritat, bo. Només alguns 'bancs de sorra' sil·làbics forçats fan entrebancar la singladura
Salut i rebolica, xicon!