Brogit del meu cor

Un relat de: OhCapità

Sucumbeixo als moviments tendres del teu cos
més enllà de la percepció de la teva malaltia,
intentant esbrinar els límits dels teus contorns
aturant la pell a ritme de la carícia perduda,
aixopluc de la música de tardes caloroses.

No reclamo, blanejo un sospir, inquiet,
i vull compartir el teu cos, amb la simfonia
del remoreig dels nostres estómacs,
sublimant la dolçor dels sons de cada dia.

Ara i amb el ulls plens d'aigua salada,
aplano el sentit d'una carícia
feta amb les mans, plenes del meu desig,
esberlant la por de dir dues paraules,
motllurant la lluentor de la teva mirada.

I si s'esborra el rastre en el temps?
Escric emotiu el brogit del meu cor
perquè res emmudirà el tacte del teu esperit.


-----------------------------------------------

Sentir. Estimar. Viure.

Per tu Laura Dalmau amb La pell del meu cos, d'on he trobat el meu punt de recolzament. Gràcies Laura.

Comentaris

  • Clar de lluna | 25-04-2008

    ...que bonic, l'amor és fantàstic!

    Vaig prometre que em passaria per aquí i els ulls m'han portat en aquest poema tan personal i bonic... va ser tot un plaer conèixer-vos per St. jordi i ha estat un plaer passar per aquest racó de RC, al qual hi tornaré sense cap dubte!

    Una abraçada pels dos!

  • Accions...[Ofensiu]
    Bonhomia | 02-11-2007 | Valoració: 10

    ...divines! Gran poesia! Vocabulari mig complex i súperencertat.

  • Encant de sirenes[Ofensiu]
    Melcior | 22-10-2007 | Valoració: 10

    No tinc cap mena de dubte Capità , que aquets cants que escriviu per les belles sirenes , els feu amb el brogit del cor . Si no fos així , de cap manera serien tan bonics .
    Endavant!

  • brumari | 28-09-2007

    Una bella resposta.

    La pell del seu cos i el brogit del teu cor. I entre tots dos, amor, tendresa i desig de viure.

    Sou fantàstics!

    Una abraçada,

    Joan

l´Autor

Foto de perfil de OhCapità

OhCapità

52 Relats

563 Comentaris

93498 Lectures

Valoració de l'autor: 9.55

Biografia:
Descans
Albiro a la llunyania
una terra ben plena
amb trossets de tu,
que m'acompanyin,
i endolceixin sens fi
aquesta ànima perduda.