Detall intervenció

MELOREPTE 106. Nova proposta. "Como el agua"

Intervenció de: bellissima | 23-05-2010


I ara, festa flamenca. Un nou experiment.

És del Camarón, que diuen que és un geni i que va revolucionar el flament.

Espero que us agradi la cançó i el seu estil d'art.

Condicions: cap, tret que sigui poesia.

Termini: el proper dissabte, 29 d'abril, a les 12 de la nit.



Lletra:

Como el agua

Limpiaba el agua del rio
como la estrella de la mañana,
limpiaba el cariño mio
al manantial de tu fuente clara.

Como el agua. (x3)

Como el agua clara
que baja del monte,
asi quiero verte
de dia y de noche.

Como el agua. (x3)

Yo te eche mi brazo al hombro
y un brillo de luz de luna
iluminaba tus ojos.

De ti deseo yo to el calor
pa ti mi cuerpo si lo quieres tu
fuego en la sangre nos corre a los dos.

Como el agua. (x3)

Si tus ojillos fueran
aceitunitas verdes,
toa la noche estaría
muele que muele, muele que muele,
toa la noche estaría
muele que muele, muele que muele, muele que muele.

Luz del alma me adivina
que a mí me alumbra mi corazón
mi cuerpo alegre camina
porque de ti lleva la ilusión.


Respostes

  • FORA DE CONCURS (naturalment) Sangtraït que sagna
    bellissima | 28/05/2010 a les 15:46

    La cambra en penombra,
    sangtraït de l'ànima,
    rierol que corre,
    cristal·lí de l'aigua.

    Entre els camps de blat
    la suau brisa amara
    roselles i espigues,
    mar d'onada mansa.

    Dintre el cor batega
    la passió amagada
    closa en cambra fosca,
    sempre impronunciable.

    Rere gelosies
    cremen els ulls d'ambre
    d'ella, que sospira
    en l'ardor estancada.

    Cavalls en la nit
    troten la muntanya
    de l'amor ferit,
    sangtraït que sagna.

    Cap marededéu
    no fa cap miracle;
    ella amb dolor escriu
    solitud amarga.



  • Freqüències
    deòmises | 28/05/2010 a les 18:54

    Aigua per a l'aigua,
    Paraula que s'emporta
    La maldat del món.

    On s'engendra l'ànima
    De l'ona que recorda
    L'embat contra la roca? On?

    d.

    1. Purpúria absència.

    Crepuscle de porpra,
    I el mirall
    De la mar segueix el ball
    De les ones.

    Brisa endormiscada
    Entre el sol
    I la sorra, mut bressol
    Per a l'aigua.

    Recorro la platja
    Sense tu,
    Llavis i dits en dejú

    Del miracle
    De cercar-te al cos el món
    Gerd, pregon.


    2. Sínia pacífica.

    Per descobrir-te, he obert camins
    Entre mars inhòspites, obscures
    Que em duien fins als penya-segats
    D'una nit sense final.

    A ran de pell, a flor d'aigua,
    La carícia és famolenca i delerosa,
    Flama que crema pertot arreu.

    Per tenir-te, he despertat el desert
    I la tempesta, he remogut terrenys
    D'arenes movedisses i de perills.

    A les palpentes, cap als teus llavis
    De misteriosa delícia, sínia i pou
    D'humida pau, sabent-me sentinella
    De la tendresa dels teus somnis meus.


    3. Diàfana dèria.

    Llisco dins teu, com l'aigua que s'endinsa en la mar
    -Càlida, pàl·lida, diàfana dèria per desvetllar-me-
    I sento perdre's el món que conec en un instant
    Mentre s'eixampla el regne dels teus besos al davant meu.

    Recorro el rompent del teu rostre amb els dits,
    Nàufrags que neden contracorrent un cop més,
    I dibuixo en la ment la teva silueta, amagada
    En la penombra, I delito el mossec i el glop.

    Per beure't i per devorar-te, sóc so sabent-me silenci,
    En assaborir-te la carn, en abeurar-me entre els teus pits;
    I ets aigua i sequera, humitat i xardor, presència.

    Per saciar-me i ofegar-me, et converteixo en oliva i en oceà,
    I cada porus s'omple de desig en pressentir-te propera,
    Com braçades vers la gota primigènia, la font del lliscament.



    d.
  • Ingràvida
    gypsy | 28/05/2010 a les 21:38

    Dona de cabells negres
    balla'm aquesta nit darrera
    mentre esgarrapo notes al vent,
    belluga el teu cos descoratjat
    ara, que comença la festa
    i s'encén la llum de l'univers

    Sento l'esguard i el perfum
    que emana de l'aire subtil
    que t'ha vist passar - ingràvida -
    seràs aigua, pols i cendra
    quan es consumeixi l'ànima
    brillant que et vessa enfora a raig

    M'emmetzines els sentits i la raó,
    romans com una deessa indulgent
    et sé clavada en la memòria dels ulls
    d'un esclau voluntari en la feblesa,
    que no pot fer res més que sucumbir
    a la pèrdua irremeiable del teu ésser.




    • Ingràvida ((Aquí)
      gypsy | 29/05/2010 a les 08:34

      Dona de cabells negres
      balla'm aquesta nit darrera
      mentre esgarrapo notes al vent,
      giravolta el teu cos abatut
      ara, que comença la festa
      i s'encén la llum de l'univers

      Sento l'esguard i el perfum
      que emana de l'aire subtil
      que t'ha vist passar - ingràvida -
      seràs aigua, pols i cendra
      quan es consumeixi l'ànima
      refulgent que et vessa a raig

      M'emmetzines els sentits i la raó,
      romans com una deessa indulgent
      et sé clavada en la memòria dels ulls
      d'un esclau voluntari en la feblesa,
      que no pot fer res més que sucumbir
      a la pèrdua irremeiable del teu ésser.




  • Cíclica
    Xantalam | 28/05/2010 a les 22:56

    En un càntic esllanguit, o en un plor,
    brolles nua, infantada del cel,
    del tot despresa,
    despullada, forana a les lleis dels homes.
    Mai res no t'engavanya
    -ni tan sols la pell
    et subjecta, et conté, et domina-
    ni res no et lliga;
    i espellada tota t'escoles,
    et buides, degotes, t'escampes...
    avances i arribes íntegra,
    dissolta i pura.
    Al final.

    Gota a gota et dessagnes, saliques
    en un toll d'aigua, et negues
    en tu mateixa, t'evapores,
    t'eleves, ressuscites, inexplicablement
    reneixes, oh miracle!
    I retornes a brollar en plor i càntic.

  • Com aigua clara
    Núria Niubó | 29/05/2010 a les 11:35

    Acaronaré el teu rostre,
    besaré les teves parpelles,
    i com un elixir,
    em veuré les teves llàgrimes.

    Com aigua clara,
    amb sabor a tu.

    I seré jo aigua abrupta
    i desbocada,
    per tot el teu cos lliscant,
    amarant-te de mi
    a cada plec.

    No em ploris més,
    amor,
    no em ploris.

    Que de la sal del teu cos
    ja en sóc plena.
    Deixa'm besar-te'l
    amb aigua dolça
    d'amor i desig.

    Com aigua clara
    vull ser per tu.

    Com aigua clara,
    amor.


  • Recordes...?
    brins | 29/05/2010 a les 12:05

    RECORDES...?


    Recordes, amor meu, l'aigua del matí?
    La rosada del jardí, la pluja solellosa?
    Recordes com refilaven aquelles gotes
    damunt la nostra teulada, la nostra llar?
    El gat s'esmunyia, un cargol s'esbargia,
    desmais, alzines i roures refulgien.

    Al nostre jardí,ara la pluja clivella el terra,
    forma bassals d'aigua cendrosa, tèrbola;
    els núvols tenyeixen les margarides,
    l'aigua despentina les belles clavellines...

    Cerquem de nou, amor, aquella pluja fina;
    un aiguaneix d'aigua translúcida i diàfana
    que ens amari la pell de gotes cristal.lines.

    Recordes, amor meu, la rosada del matí...?

    • Recordes...? (Aquest)
      brins | 29/05/2010 a les 18:44

      RECORDES...?


      Recordes, amor meu, la rosada del matí?
      La pluja del jardí, l'espurna assolellada?
      Recordes com cantaven aquelles gotes
      damunt de la nostra teulada?
      El gat s'esmunyia, un cargol s'esbargia,
      capçades de cedres i roures refulgien...

      Al nostre jardí, ara la pluja clivella el sòl,
      forma bassals d'aigua cendrosa i tèrbola;
      els núvols ombregen les clavellines,
      i l'aigua despentina belles margarides...

      Cerquem de nou, amor, aquella pluja fina,
      aiguaneix d'aigua translúcida i límpida,
      que ens amari pell amb gotes cristal.lines.

      Recordes, amor meu, la rosada del matí...?

  • Arpegi
    Renée Vivien | 29/05/2010 a les 22:36

    Tibant el so d'una guitarra
    les notes s'escampen lliures,
    marxen enllà del que és proper,
    cercant horitzons insondables
    dringuen austeres en espais
    on tan sols hi habita el silenci
    jo, voldria ser arpegi en zel
    penetrar oïdes desconegudes,
    ser arrel pregona d'una melodia

Respon a aquesta intervenció

Omple les dades si vols respondre a la intervenció

Pots utilitzar els següents tags d'HTML: <a>, <img>, <em>, <strong>, <hr>, <object>, <embed>, <param>, <center>, <font>, <ul>, <li>.