x brins

És un pretenciós 'detallet'. Avui m'ha copsat això i ho copio dels meus 'Li va dir' , manera en què bombardejo al fb els amics i coneguts (però allà la gent llegeix poc, em sembla, perquè la comunicació és comentar i no posar reduïts 'm'agrada', és com involutiu, tot i que té un què abrigaire, o simpatiquet, depenent del tema...allà la gent va per les imatges i el sensacionalisme i fa mal saber com està el món: massa tecles podrides. Cal ser positius i pensar que, com algú em va dir, hi ha més gent bona que dolenta o que, com els guies espirituals afirmen, l'amor és la solució a tot).

El text estaria bé ser llegit escoltant això:

https://www.youtube.com/watch?v=sqxbZq7d86Q

Li va dir:
-Tornant d'aclofar la solitud (l'hem de saber portar en totes les seves vessants) en una terrassa he vist, en un carrer d'abans -tirant a estret, que acull poc sol- un home assegut en un garatge que tenia la persiana amunt. L'home era una figura negra contra una paret i no estava ni en una cadira. Segurament era un tamboret d'un pretèrit ancorat en l'oblit d'un espai que no fa caliu. L'home potser volia estar amb ell mateix en aquella estança pragmàtica que l'alliberava de rotllos televisius que li omplien la clepsa de merda i li enverinaven el cor. L'home...era gaire gran? Ja havia estat pels néts o no en tenia? Duia bastó, s'hi repenjava? El pati s'igualava a més vida, a aire, a llum encara de finals de tarda d'agost, que els dies demanen un retir de tardor. L'home tal volta estava gastat d'escoltar-se una dona martellejadora -o no-, o no la tenia, o...