Sobre el respecte immerescut

Des del meu punt de vista, la religió no deixa de ser una mostra de la por a allò desconegut, en especial de la mort.

I com en totes les pors basades en la ignorància, si es sap manipular a favor d'un ideari particular, es converteix en una forma de poder (una més).

Conec gent religiosa i respecto profundament les seves creences. El que em costa d'entendre és que no gosin posar en dubte aquestes creences. Suposo que és una qüestió de fe...

Bon dia a tothom!

Hi ha un llibre molt bo del Pepe Rodríguez que en parla : La conspiración Moon

I en general el seu web està molt bé per a comprendre els mecanismes de les sectes.

i perdoneu-me, oh noble cavaller!
Culpo l'església només (i no és poc) de l'aturada científica a causa del dogmatisme; aturada que féu retardar molt avenços científics que trigaren encara a arribar uns quants segles; aturada que portar a la foguera molts lliurepensadors.

Pas no defenso els grecs en tot (ai pobre de mi) que si bé eren molt llestos, eren esclavistes i masclistes a més no poder.
Defenso la seva ciència, que s'atura de cop amb les religions del llibre.

I defenso i crec que sempre he defensat, o noble Guillem, els personatges individuals que tan feren per la humanitat i per la cultura des de dins de l'església.

Però no hem d'oblidar ni el dogmatisme, ni la crema de bruixes, ni les creuades, ni els bastons de fusta dels ensotanats als col·legis religiosos del franquisme, ni l'esmonyonadora separació de sexes, ni l'obscurantisme, ni la repressió, ni la doctrina de la por i de l'infern, ni el pacte amb els poderosos, ni la tolerància de l'esclavatge, ni les indulgències als qui podien pagar-les amb diners, ni les guerres santes, ni la masacre dels càtars, ni el silenci de Pius XII, ni l'esparadrap a la boca de Galileu, ni l'assassinat de Joana d'Arc, ni les benediccions a Franco... i ja paro però podria seguir.

Benvolgut cavaller, mai no defensaré les barbaritats dels grecs ni dels romans, però tampoc amagaré les barbaritats d'aquesta església que sens dubte ( i a opinió de molts historiadors) va frenar el progrés. No dubto pas, però, que la persona de Jesus de Galilea fos profundament positiva des del punt de vista filosòfic en introduir i reforçar la idea de l'amor al proïsme i de la justícia social. Probablement tota la teoria social dels segles XVIII i XIX vingui de la influència de Jesús (que no pas de l'església).