Cercador
Llista categories
Recomanats editora
Detall intervenció
RPV 240: CASES DESHABITADES
Intervenció de: Anaïs | 04-01-2013
Gràcies companys. Us vull parlar d'un tema que espero que us cridi l’atenció i desperti les vostres inspiracions poètiques. Es tracta de les cases deshabitades. Primer de tot, us passo un enllaç:
Territorio abandonado.
És un blog on es parla de llocs abandonats, on hi ha un vídeo molt interessant.
També us passo aquest enllaç:
Espai Internet, secció que feien (o potser fan) al telenotícies migdia dels diumenges, on parlaven d’aquest tema i on hi ha un munt d’enllaços.
Els llocs abandonats, perden l’ànima? La conserven? Quin sentiment us desperten? A mi em provoquen tot de sentiments diferents, i per això us ho volia exposar.
Xafardejant per aquestes pàgines, vaig trobar aquesta imatge:
Podeu basar les vostres composicions tant en la imatge anterior com en qualsevol idea que us hagi inspirat el tema.
Poesia, prosa poètica.
Termini: Dilluns dia 21 de gener.
Respostes
-
RE: RPV 240: CASES DESHABITADES
Anaïs | 04/01/2013 a les 21:07Perdó, termini a mitjanit.
-
L'esperança de sobreviure
bufanúvols | 04/01/2013 a les 22:52En la teua penombra viatja un tramvia
per a que la tristesa viatgi de nit i de dia,
en la teua penombra florida d'esbarzers.
En la teua penombra hi fa estada l'alegria
i està orgullosa de la seva ferida,
en la teua penombra florida de romanî.
En la figuera de davant de la teua penombra,
en la figuera verda de la teua penombra,
una tribu de formigues planeja un viatge.
En la finestra, vençuda per la banda de ponent,
a causa d'una ventada el passat hivern,
les orenetes han fet un niu, avui o ahir.
Viu la recanca de sobreviure.
-
Vine cap adins, que fa fred!
Mena Guiga | 04/01/2013 a les 23:48Fa tant de fred aquí dins, sense portes ni finestres, entre parets gèlides i esberlades, sota sostres esventrats i acompanyada de la tristor de mobles atrotinats, deslluïts. Tot oblidat i la construcció aguanta, ferida de mort, però aguanta. Hi ha la humitat que plora arreu, el deix que griseja allà on miri.
I, no obstant, la casa que s'enruna m'acull amb un caliu antic gens estrany, record de llar de foc, d'esplendor i color, de converses i rialles.
I tu ets a fora. M'he oblidat de tu per una estona. Curta, no t'enfadis, no et deixo.
T'estimo. Les herbes altes podrien amagar-te, però jo et trobaria.
Trobaria els teus ulls negres lluents i pidolaires d'abraçades, el teu cos tou i suau, osset de peluix.
Ens abrigarem de la decadència amb llençols estripats i flassades foradades alhora que amb cançons de fades. I somriurem, que hem tingut prou sort.
Mena
-
Silenci
Carme Cabús | 07/01/2013 a les 22:46
A tot arreu, silenci,
sideral
com un xiscle en sordina,
polsegós
com milions d’anys d’un astre,
i entremig,
aliè a tot el que és vida,
el meu plany,
més silenciós encara.
-
Comiat (fora de concurs)
Mena Guiga | 08/01/2013 a les 14:47Sona una guitarra fantasma, veu dolça que atrau més éssers transparents pel plor comú.
La casa s'ha mort.
El darrer habitant ha finat, l'última aranya que no niava, fastiguejada d'on són les preses, on és la llum, on és alguna cosa.
Mor l'abandó per voluntat pròpia: ha estat i no pretén res més.
Mena
-
Casa, caseta, tu que eres tan bonica, boniqueta (no concursa)
Tanganika | 11/01/2013 a les 00:01-Casa, caseta, on hi ha escalforeta!
Canta la nena, neneta, que és feliç i no feliceta.
-Casa, caseta, tu que ets tan bonica, tan boniqueta!
I segueix, contenta. Canvia la lletra d'una cançoneta amb la gràcia dels infants.
Han passat vuitanta anys.
-Casa, caseta...
No sap què seguia.
-Casa, caseta...
I aviat ni recordarà els mots 'casa' i 'caseta'. Es van empetitint, difuminant, fonent, dissipant...
El destí de la casa on va viure de petita ha estat el mateix que el del seu cervell.
TGNK
-
Mal son d’una crua realitat
Núria Niubó | 14/01/2013 a les 10:45
Esquerdes en cors malmesos.
Fulles que cruixen dins la ment.
Boques obertes cridant de fam.
Foscors eternes de mals records.
Negres, grisos, vermells .
Pors.
Dolors arrelats a l’anima.
Estrips d’esperances .
Fugides vanes.
Carrers sagnants sense sortida .
Crits ofegats per les malures.
Llàgrimes seques en conques buides.
Fosques finestres sense mirades.
Indiferència i abandó.
Societat mesquina
-
Correcció:
Núria Niubó | 14/01/2013 a les 21:05
Perdó, n'he fet una de grossa!
El títol ha de ser : "Malson d'una crua realitat"
Em podràs fer el canvi Anaïs?
Gràcies!
-
Balanç
deòmises | 14/01/2013 a les 19:57Cloc els ulls i ens somnio, sota el mateix sostre,
Emparats per idèntic jaç, fonaments per a la família
Que som abans de formalitzar vincle i compromís.
Flairo, en la penombra, les aromes d'un món ideal
Que ha de construir-se amb maons de confiança,
Reforç de pilars perquè sigui el refugi dels nostres cors.
I faig balanç dels dies amb l'ímpetu del batec,
Recompto somriures i besos, entre ortigues
De llàgrimes que es mustiguen si recordem llavis aliens,
Pell càlida, esquena tatuada i calfreds.
Cloc els ulls i el teu rostre és pròxim, pau i llum
Per a nits de solitud i d'insomni quan el record
Evita que es clivelli l'ànima degut a l'enyorança
Que habita aquesta llar fantasmagòrica sense tu.
d.
-
Un pany, una clau
iong txon | 15/01/2013 a les 20:12
Diuen que el pany d’una casa
l’ha d’obrir una sola clau
jo en tenia una vintena
repartides pel veinat
vaig donar-li la primera
a un milhomes lladregot
no en sabia tenir cura
només ho trencava tot
Ara la porta és oberta
sense pany ni forrellat
quan fa vent hi ha corrents d’aire
quan plou tot és humitat
hi nien les orenetes
hi fan cau animalons
a tothom fa por entrar-hi
casalot esbatanat.
-
correcció ortogràfica
iong txon | 15/01/2013 a les 20:20ha de dir: veïnat
-
Hola i adéu
rautortor | 16/01/2013 a les 22:07Vam fugir de casa massa aviat.
Encara no havien tornat les cigonyes
i els arbres presumien de llucada.
Però, l’obsessió de la fugida
havia barrat les portes de la raó.
Fugir, sense mirar enrere;
deixar el passat, oblidar-lo;
córrer fins al límit de la fosca,
abandonar, renunciar, perdre’s...
Si torno, quan tot s’hagi ensulsiat,
quan l’esperança no serveixi,
potser vindré fins al llindar de la porta
i amb un gran crit,
de penediment, potser,
-no val plorar damunt les cendres-
et confessaré els meus sentiments
més íntims.
Hola i adéu, antiga llar,
casa dels meus pares!
-
RE: Correcció
rautortor | 16/01/2013 a les 22:16
El vers que diu "de penediment, potser", hauria de dir "de penediment, tal volta, i de recança,".
Gràcies
Respon a aquesta intervenció
Nous recomanats editora
Últims comentats
- Crim i càstig. (5 comentaris)
- Aquell que caminava (4 comentaris)
- Mandíbules (4 comentaris)
- FRICANDÓ (1 comentaris)
- La bellesa de Medusa (1 comentaris)
- Gavardina i pijama de cotó (1 comentaris)
- Un i mil cops (1 comentaris)
- CULPABLE! (4 comentaris)
- Helga - Un remake (14 comentaris)
- La paraula Gràcies. (4 comentaris)
Nous més llegits
- Ànimes I coses (21831 lectures)
- FRICANDÓ (5008 lectures)
- Un lletraferit malastruc. [temps real de lectura: 3 minuts] (1722 lectures)
- MAI ET TINDRÉ PROU (482 lectures)
- Álex 34 (475 lectures)
- Respon a la calma (455 lectures)
- POESIA (441 lectures)
- Carles 33. Primera cita: Dos matrimonis. (415 lectures)
- Seny i Rauxa (414 lectures)
- Colònies especials (412 lectures)
Nous més comentats
- POESIA (20 comentaris)
- Helga - Un remake (14 comentaris)
- QUEDA-TE'L (12 comentaris)
- La mare de Déu (9 comentaris)
- EFECTES SECUNDARIS (8 comentaris)
- Ànimes I coses (8 comentaris)
- De tota mena (8 comentaris)
- Un lletraferit malastruc. [temps real de lectura: 3 minuts] (6 comentaris)
- Una cicatriu ben profunda (6 comentaris)
- Tres som multitud (6 comentaris)
Nous més votats
- POESIA (Agrada a 7 relataires)
- La dels sobrenoms (Agrada a 3 relataires)
- Tard (Agrada a 3 relataires)
- Colònies especials (Agrada a 3 relataires)
- Oportunitat (Agrada a 3 relataires)
- QUEDA-TE'L (Agrada a 3 relataires)
- De tota mena (Agrada a 3 relataires)
- Respon a la calma (Agrada a 3 relataires)
- Jocs de nenes (Agrada a 2 relataires)
- Sóc famosa (Agrada a 2 relataires)