REPTE POÈTIC VISUAL 233. Llàgrimes de tardor [Recompte i conclusió]

Més d’un ha manifestat la dificultat d’emetre els seus vots a causa de l’alta qualitat de les composicions presentades. Certament, la bona literatura ha acompanyat aquest repte, de la qual cosa me’n congratulo juntament amb tots els participants. La tardor, una vegada més, ha demostrat que és una estació pletòrica d’elements poètics i plàstics.

Dit això, anem per feina. La votació ha quedat tal com segueix.

01. Tardor de vida de Magalo / 2 vots (32)
02. No calen paraigües de Mena Guiga
03. Moribunda de besllum / 4 vots (2233)
04. Sentiment d’arbre caduc d’Anaïs / 1 vot (1)
05. Sense títol de ninona / 4 vots (1231)
06. Clarors. Colors. Silencis de rnbonet / 2 vots (12)
07. Pàtines d’or de brins / 5 vots (22212)
08. Fulles d’Atlantis / 3 vots (132)
09. Impregnat de Novembre de Carles Ferran / 5 vots (11333)
10. Llàgrimes de tardor de Núria Niubó / 4 vots (3312)
11. Novembres d’orient d’Entremons / 3 vots (311)

Vist el que calia veure i com podeu comprovar, s’han destacat del conjunt cinc propostes, dues de les quals han obtingut CINC vots cadascuna: 07. Pàtines d’or de brins i 09. Impregnat de Novembre de Carles Ferran. Ara bé, resulta que el poema Impregnat de Novembre compta amb més vots en primer lloc.

Això vol dir que el guanyador d’aquest repte tan competit és el poema de Carles Ferran, que diu així:

Novembre m’impregna sota un tàlem d’or
que es despulla en llàgrimes de fulles seques,
guarnint el terra humit d’un mantell mollenc
que amorteix les passes i esborra la petja.

M’ajocaré en silenci, tot evocant
els dies enjogassats de rampellada,
la disbauxa adolescent, malgrat l’edat,
perduts en l’oblit de la sorra daurada.

Daurada com Novembre i com els teus cabells
que em feien pessigolles durant la festa;
a la fi tot acaba, i ve un hivern
atapeït de llavors de primavera.

L’enhorabona, Carles! El proper repte és teu.

I el meu agraïment i reconeixement a la resta de participants a qui convido a publicar les seves obres en les respectives pàgines.

En segon lloc, abans de cloure el repte, com ja he fet altres vegades, m’agradaria destacar algunes cites de les composicions de cadascun dels participants. Així mateix, em plau il•lustrar aquestes belles paraules amb algunes fotos tardorenques.



La vida nova
durà els verds que sospiro,
mentre camino
pels tons de la tardor.
(Magalo)

Si plouen fulles
deixa que et toquin.
Deixa que et toquin,
que et diuen adéu.
(Mena Guiga)



ara sóc aire suspès, davallo a poc a poc,
fins conquerir aquests ulls que saben mirar
(besllum)

Plora l’arbre
desconsoladament:
“Noia, on ha anat l’estiu?
(Anaïs)



Ploren els arbres llàgrimes de tardor, que el besllum del sol muda en somriures.
(ninona)

Malenconia. La pau i el no res.
Les paraules i les fulles. El temps.
I el cor em bategava.
(rnbonet)



antigues fulles de joventut
que amb pell esgrogueïda i esblaimada
voleien enmig d’un paisatge fatigat.
(brins)

Aquestes fulles guarden
la tristesa per quan calgui plorar
(Atlantis)



a la fi tot acaba, i ve un hivern
atapeït de llavors de primavera.
(Carles Ferran)

Què tindran els pollancres de la riba
que ploren silents omplint el camí?
(Núria Niubó)



el bosc s’emmiralla
en el seu propi record,
capgirant vestit i aparença.
[...] la nuesa de l’arbre destapa els estels
i allibera l’infinit de la nit eterna
(Entremons)


Finalment, tot i que no és habitual, em plau adreçar-vos al magnífic poema resultant de la proposta en prosa d’Entremons, Novembres d’orient.