Cercador
Llista categories
Recomanats editora
Detall intervenció
Repte Poètic Visual 172: Matí de Pasqua.
Intervenció de: Ogigia | 21-05-2011
La pintura, exposada en la col•lecció permanent del museu Thyssen-Bornemisza de Madrid, es titula Matí de Pasqua” i el seu autor és el pintor romàntic Caspar David Friedrich (1774-1840). El quadre és d’una mida més aviat petita i, entre l’aclaparadora col•lecció d’obres pictòriques, podria passar fàcilment desapercebut. Però, quan es descobreix, atrau i hipnotitza i transmet una melangia, una pau i un silenci acollidors. Us invito a mirar-lo a través del vostres poemes, o en prosa poètica, fins al proper divendres dia 27 a la mitjanit.
Respostes
-
la imatfe
Ogigia | 21/05/2011 a les 09:51
-
la imatge amb el centre tancat, espero (disculpeu les torpeses d'aquesta novella)
Ogigia | 21/05/2011 a les 09:54
-
RE: Repte Poètic Visual 172: Matí de Pasqua.
Carme Cabús | 23/05/2011 a les 21:11Hola allan,
Crec que aquest "quan" no és temporal sinó quantitaiu. Per això s'ha d'escriure amb "t": quant.
D'altra banda, aquesta flexió o estructura sembla un calc del castellà, ja que la forma genuïna en català s'acostaria més a l'expressió: "com n'estàvem, de soles".
Però no em facis gaire cas. Tu ets la poeta. Si vols mantenir l'estructura, només cal afegir aquesta "t" al "quant"
Espero que no et sàpiga greu el comentari o que no creguis que sóc una fastigosa.
Una abraçada, allan,
Carme
-
RE: Repte Poètic Visual 172: Matí de Pasqua.
perunforat | 24/05/2011 a les 12:29avui semblen uns altres fermalls de palla
és de silenci
la teranyina apelfada
entortolligada i trencada
és minúscula la sorra
que ens encisa el pas
i ens abraça pausada
és tímid l’ocre
que sol
aclapara el rebuf sospir nocturn
tot d’una,
el mateix instant d’ahir
fingeix l’ombra
d’una altra contrada
-
avui semblen uns altres fermalls de palla
perunforat | 26/05/2011 a les 11:38és de silenci
la teranyina apelfada
entortolligada i trencada
és minúscula la sorra
que ens encisa el pas
i ens abraça pausada
és tímid l’ocre
que sol
aclapara el rebuf sospir nocturn
tot d’una,
el mateix instant d’ahir
fingeix l’ombra
d’una altra contrada
-
Pausa
SenyorTu | 25/05/2011 a les 18:47
La lluna s'ha esvaït mormolant paraules pronunciades entre llençols després del deliri i la vehemència. De matinada, la boira ha germinat a la riba del riu i engendra flors esfilagarsades. El desig s'apaigava i les pors s'oculten entre els brins blanquinosos. A poc a poc, el sol s'enfila rere les bromes i un color de silenci tebi s'estén des de l'est. A les esquenes, el temps s'atura un instant perceptible.
-
Signes d’ombra
Xantalam | 25/05/2011 a les 22:47
S’allarguen els dies,
s’acreixen les ombres
com enigmàtics signes estesos.
S’estiregassa la tarda agònica,
es recargola deixant l’estigma
eixut sobre la terra,
el tornaveu del gris
en cada esperó sòlid,
en la polseguera blanca i trista
d’una veu inconcreta – llunyana–,
afuant-se en la sorra del camí.
-
Incert trajecte
Carme Cabús | 26/05/2011 a les 19:30S’aixeca el dia
damunt la vida humana,
amb les seves lleis ocultes,
amb el seu significat desconegut,
fent transitable el llarg camí eixut
on la mort, al bell mig,
ens acompanya.
Un lent camí
d’incert trajecte i noves albes
damunt la foscúria de la nit,
del seu silenci impenetrable.
Figures petites sota el sol naixent,
avancem sols empeses
per l’esperança.
-
MILLOR AQUÍ! Incert trajecte
Carme Cabús | 26/05/2011 a les 21:54(A partir d'algunes idees de l'anterior, poema refet i amb més música: 10 síl·labes per vers i rima assonant).
Significat desconegut del dia,
lleis ocultes de l’existència humana,
transitem l’eixut camí de la vida
amb la mort, al bell mig, com a companya.
Incert camí menat a les palpentes,
clos de fredor, silenci impenetrable
i albes noves damunt nits de tempesta
esperonats tan sols per l’esperança.
,
-
RE: Repte Poètic Visual 172 Títol ara mateix... al post
rnbonet | 27/05/2011 a les 15:05
Un matí de pasqua 'a/a' (agnòstic/anàrquic)
Els arbres, nus i solitaris,
enfilen el camí d'anada,
poble a poble, a l'infinit.
Cremen al foc del sol
-enganxades al temps
les caminants-
mentre arrosseguen
hàbits de cartró i llenya,
propòsits, andròmines...
Carn de sempre, mastegada
-com la nostra llengua
en tota l'amplària de l'idioma-
notaran, al caliu de la brasa,
entre les runes de nostàlgies vàries,
un regust de torrada de sardines
o de xulles, i llomello i greix
-cansalada?-
amanits el sopar
i la festa,
mentre mormola la nit,
molt clara
i fresca.
-
Nostàlgia perpètua
deòmises | 27/05/2011 a les 17:57Sol de nostàlgia per a tota la tristesa del món.
I tres figures que suporten la llosa d'una ombra
Caminen d'esma entre la pols d'un viarany
I la solitud de l'existència.
Migdia d'un jorn que sembla capvespre,
Amb ocres apaivagats que retarden el somrís,
Que l'esborren i omplen de negror les vestes,
El plom d'una llàgrima.
Al fons, la grandesa de l'horitzó més ample,
On les despulles arbòries d'un pujol desolat,
Són l'esquelet esquàlid de la festa silenciada
Amb la foguera més pàl·lida.
Demà, en despertar de nou, tornaran el dejuni
I les ganes perpètues de plorar.
d. -
Nostàlgia perpètua [aquí millor]
deòmises | 27/05/2011 a les 18:35Sol de nostàlgia per a tota la tristesa del món.
I tres figures que suporten la llosa d'una ombra
Caminen d'esma entre la pols d'un viarany
I la solitud de l'existència.
Migdia d'un jorn que sembla capvespre,
Amb ocres apaivagats que retarden el somrís,
Que l'esborren i omplen de negror les vestes,
El plom d'una llàgrima.
Al fons, la grandesa de l'horitzó més ample,
On les despulles arbòries d'un pujol desolat
Són l'esquelet esquàlid de la festa silenciada
Amb la foguera més pàl·lida.
Demà, en despertar de nou, tornaran el dejuni
I les ganes perpètues de plorar.
d.
-
Còmplice
gypsy | 27/05/2011 a les 21:49
Transito per viaranys que duen a l'oblit
vull soterrar la sofrença de l'absència,
construir un bell paisatge - puríssim -
que em permeti sentir arran de pell
l'escalfor dels últims raigs de Sol
que s'enduen una altra horabaixa,
amb la dolcesa inequívoca de saber
que aquest dia efímer s'ha extingit,
com l'espelma que es dissipa còmplice,
i a foc lent crema encetant un nou camí.
-
matí de pasqua
mjesus | 27/05/2011 a les 22:05La pau del camí
El sol il·lumina
Petjades de pols
Fora la la casa
Esten la matinada
Triangle estrany
El son s’allunya
d’aquesta albada
la veu callada
Dalt del brancam
llençols que guarneixen,
núvols de boira.
Notes de color
a la bora el camí,
matí de pasqua
Respon a aquesta intervenció
Nous recomanats editora
Últims comentats
- Comiat (5 comentaris)
- Preguntes amb resposta (9 comentaris)
- LA TEVA VEU (22 comentaris)
- El goig d'estrenar (10 comentaris)
- AIGUA I VIDA (25 comentaris)
- Espectacular (2 comentaris)
- JA HO SABÍEM (3 comentaris)
- ANNA X (2 comentaris)
- Vint nanoocurrències sobre SEXE [temps real de lectura: 3 minuts] (4 comentaris)
- Haikus de primavera (4 comentaris)
Nous més llegits
- Protocol Omega (1199 lectures)
- RETORN AL NO RES (767 lectures)
- POST MORTEM (633 lectures)
- MÓN DE GATS (406 lectures)
- Optar (304 lectures)
- EN EL CENTRE DEL MEU COR (280 lectures)
- QUÈ FAS...? (250 lectures)
- Un nou preludi (218 lectures)
- Revisió (a cal metge) (218 lectures)
- Preguntes amb resposta (218 lectures)
Nous més comentats
- QUÈ FAS...? (15 comentaris)
- Revisió (a cal metge) (10 comentaris)
- Preguntes amb resposta (9 comentaris)
- EN EL CENTRE DEL MEU COR (9 comentaris)
- ESPERANT UN AMIC PER A MI (9 comentaris)
- Com llàgrimes en la pluja (6 comentaris)
- Optar (6 comentaris)
- Intel·ligència emocional (5 comentaris)
- Veritats inqüestionables (5 comentaris)
- Comiat (5 comentaris)
Nous més votats
- QUÈ FAS...? (Agrada a 6 relataires)
- El mimetisme de l’ontogènesi (Agrada a 5 relataires)
- RETORN AL NO RES (Agrada a 4 relataires)
- ESPERANT UN AMIC PER A MI (Agrada a 3 relataires)
- Protocol Omega (Agrada a 3 relataires)
- Veritats inqüestionables (Agrada a 3 relataires)
- El domini (Agrada a 3 relataires)
- Comiat (Agrada a 3 relataires)
- POST MORTEM (Agrada a 2 relataires)
- MÓN DE GATS (Agrada a 2 relataires)