Cercador
Llista categories
Recomanats editora
Detall intervenció
Niporepte118 + RPV234: In albis
Intervenció de: deòmises | 03-07-2014Esmoleu les plomes i escriviu sobre aquesta imatge (i no és un error de la connexió, o de la càrrega de la pàgina, o de l'aparell des d'on us heu connectat). Creeu una composició a això, a quedar-se en blanc, a no tenir res inspirador en què insirar les vostres muses. Una paradoxa, potser? Sheherezade ho va fer, i ara no faré un reguitzell de personatges o autors que ho fessin. Ni en sabria ni us semblaria interessant. Des d'ara mateix, i fins al proper divendres 11 de juliol de 2014. I no s'hi val desinspirar-se!
La imatge, tot seguit:
d.
Respostes
-
Premeu a sobre i comproveu que realment SÍ que hi ha imatge... ;)
deòmises | 03/07/2014 a les 02:55
-
L'obra dins de l'obra
helenabonals | 03/07/2014 a les 11:35
El full en blanc,
silenci de la ploma,
no arriba el haiku.
-
DINS EL BLANC
Núria Niubó | 03/07/2014 a les 18:39
Enlluernada,
en la blanca puresa
hi veig la vida.
-
FULL EN BLANC
Núria Niubó | 03/07/2014 a les 19:26
FULL EN BLANC
En l’atracció m’hi quedo absorta.
La llum del blanc m’ha embriagat.
Navegant en la nívia puresa
neixen paraules sense embaràs.
L’espai se’n omple i atrevit em parla.
Ens veus?
Som aquí,
amb tu,
Treballa’ns!
I com us enyorava!
I com he desitjat tornar a tenir-vos!
He estat tan sola, tan buida...
Sou...
Esquitxos de llàgrimes negres.
Núvols de feréstega tempesta.
Ombres i llums de sentiments.
Llaços, ponts, erugues,
gargots.
Pampallugues de paraules!
Sou...
L’art del pensament.
I sou en mi encara!
Gràcies!
-
Altes palmes
diamant | 04/07/2014 a les 01:13
En la cosmogonia d’una nit
olorosa de jardí selvàtic
bufa un vent corpori i entendrit,
seda i mar, i carícia enyorada.
Astres lluen fermats a dalt del cel
com si s’hagués de començar una festa,
altes palmes gronxen somnis incomplerts,
el temps es descobreix en la nuesa.
Sons cristal•lins neixen del brollador,
l’estanyol copsa el firmament tot nítid,
mirall brunyit que té la impressió
que un altre món voldria reflectir-s’hi.
-
Absència
bronze | 04/07/2014 a les 01:43
Absència
El món sencer és absència,
la buidor es solidifica,
massa amorfa de blancor
que penetra fibra a fibra.
Aquest blanc, color de mort,
mortalla que m’embolica,
de cop es torna negror
en l’espadat que s’abisma.
Espai sense temps ni cor
on per sempre es fon la vida,
és l’esglai més consirós
on desapareix l’abscissa.
-
RE: Niporepte118 + RPV234: In albis
ninona | 04/07/2014 a les 15:27
Queda clar que als poetes de RC no els hi fa por el "full en blanc", més aviat sembla que els inspira força.
Enhorabona i a veure si trobo un moment per afegir-me.
-
In albis
brins | 06/07/2014 a les 09:40
Immersa en capes d’enyorança,
s’estreny la mida del meu cor;
m’arrossego enmig de brosta seca,
visc dins d’un jardí esquinçat.
Un full blanc em demana qui sóc,
voldria que li glossés què sento,
però no puc donar-li respostes,
la foguera de la teva absència
m’abrusa l’esma de tots els mots.
Passo per la vida de puntetes,
com espurna entre el tot i el no- res,
crido els versos que tant he estimat
i sento, només, batecs de cor desolat.
-
RE: Niporepte118 + RPV234: In albis
Fèlix | 10/07/2014 a les 17:54La rosa més bonica del roser de flors blanques està pàl•lida de tristesa. Per més que ella mira el sol, ell no li dóna allò que ella vol. La rosa blanca està enamorada d’una marieta d’un roig intens amb quatre piquets negres. La rosa blanca vol ser una rosa vermella per fondre’s en el roig de la marieta, el roig de l’amor.
-
Buit
magalo | 11/07/2014 a les 12:51
El buit inspira
que quedi ple al posar-hi
bocins de vida.
-
camins inventats
ninona | 11/07/2014 a les 15:30
Passes incertes
dibuixaran petjades
en terra verge.
Sobre vànova blanca
traçarem noves rutes.
-
Blanc esquinçat
rautortor | 11/07/2014 a les 16:18
Era blanc per fora i negre per dins.
Aquell taüt fou el primer trasbals,
la primera taca sobre el nivi llenç
de la meva vida tot just estrenada.
El recordo com si el dolor fos tot meu,
com si la mort –impossible d’acceptar–
hagués niat fora de temps al meu cor.
Qui jugarà amb mi des del silenci,
qui em somriurà quan miri el buit,
a qui adreçaré paraules d’amistat,
de qui diré que són aquestes llàgrimes,
amb qui sargiré l’estrip de la soledat?
Per què moren els infants, per què?
Què es mor, quan moren els amics?
Amb el temps m’he adonat que el taüt
era, de fet, negre per fora i blanc per dins.
-
Canvi a la darrera estrofa
rautortor | 11/07/2014 a les 16:35
Amb el temps m’he adonat que el taüt
era, de fet, negre per fora i blanc per dins,
blanc esquinçat per l’enveja dels déus.
-
Canvi de perspectiva
rautortor | 11/07/2014 a les 19:45La penúltima estrofa quedaria així:
Per què moren els mots, sabeu per què?
Què es mor, quan moren els amics?
-
Canvi final
rautortor | 14/07/2014 a les 11:40Així queden les dues darreres estrofes.
Per què moren els mots i la bellesa?
Per què, les muses i la fantasia?
Què es mor, quan moren els amics?
Amb el temps m’he adonat que el taüt
era, de fet, negre per fora i blanc per dins,
blanc esquinçat per l’enveja dels déus.
-
En blanc
panxample | 11/07/2014 a les 19:39
Absència de llum.
No hi ha ombres. La fosca.
Comença l'obra.
-
Pàgina en blanc (fora de termini i de concurs)
brins | 12/07/2014 a les 15:50
Mar blanca i llànguida,
cap ocell hi refila
cap mot n'és vaixell. -
RE: Pàgina en blanc (fora de termini i de concurs)
brins | 13/07/2014 a les 21:24Deòmises, com que veig que has allargat el termini, voldria que aquest haiku també concursés. Gràcies.
-
buidor
vitriol | 12/07/2014 a les 21:10Ara, aquí, tot el temps esgotat
les hores gastades
els perquės sense resposta
I les pors per avançar el pas
esguerrant les petjades.
L'esguard covard
que fuig d'un somriure sense botons,
de la paraula jove
com most de setembre.
Que no l'aboqui a un nou paradis
on li calguin les escasses forces.
I així, davant seu, el no-res.
-
Dubtes
ninona | 14/07/2014 a les 08:44Al meu davant el full en blanc.
Blancor,
blanc pur i intens,
blanc dur.
M’anorrea tanta oportunitat
i tanta solitud,
quina responsabilitat!
Potser millor començar
amb el llapis, que permet esborrar,
sense prémer gaire fort
no fos que quedi gravat.
Començar...
Xaff!
Se m’ha bolcat el tinter
i la tinta dibuixa camins sense preguntar-me.
Tants dubtes ...
Mentre dubtava, la tinta
ha decidit per mi.
Respon a aquesta intervenció
Nous recomanats editora
Últims comentats
Nous més llegits
Nous més comentats
- AIGUA I VIDA (23 comentaris)
- Curtcircuit (8 comentaris)
- L’ÚLTIMA GENERACIÓ (8 comentaris)
- El foc amic (8 comentaris)
- ESPERANT UN AMIC PER A MI (6 comentaris)
- Capvespre (6 comentaris)
- Vint nanoocurrències sobre PA AMB TOMÀQUET [temps real de lectura: 3 minuts] (6 comentaris)
- Revisió (a cal metge) (6 comentaris)
- L'abraçada (5 comentaris)
- La boira, un miratge! (5 comentaris)
Nous més votats
- L’ÚLTIMA GENERACIÓ (Agrada a 5 relataires)
- AIGUA I VIDA (Agrada a 4 relataires)
- RETORN AL NO RES (Agrada a 4 relataires)
- Pare i filla (Agrada a 3 relataires)
- ESPERANT UN AMIC PER A MI (Agrada a 3 relataires)
- SOM I SEREM... (Agrada a 2 relataires)
- Capvespre (Agrada a 2 relataires)
- L'abraçada (Agrada a 2 relataires)
- POST MORTEM (Agrada a 2 relataires)
- MÓN DE GATS (Agrada a 2 relataires)