Detall intervenció

Niporepte118 + RPV234: In albis

Intervenció de: deòmises | 03-07-2014

Esmoleu les plomes i escriviu sobre aquesta imatge (i no és un error de la connexió, o de la càrrega de la pàgina, o de l'aparell des d'on us heu connectat). Creeu una composició a això, a quedar-se en blanc, a no tenir res inspirador en què insirar les vostres muses. Una paradoxa, potser? Sheherezade ho va fer, i ara no faré un reguitzell de personatges o autors que ho fessin. Ni en sabria ni us semblaria interessant. Des d'ara mateix, i fins al proper divendres 11 de juliol de 2014. I no s'hi val desinspirar-se!

La imatge, tot seguit:


 photo LOGCRCEL_blanc_zps9b18d7d9.jpg


d.


Respostes

  • Premeu a sobre i comproveu que realment SÍ que hi ha imatge... ;)
    deòmises | 03/07/2014 a les 02:55
  • L'obra dins de l'obra
    helenabonals | 03/07/2014 a les 11:35

    El full en blanc,
    silenci de la ploma,
    no arriba el haiku.
  • FULL EN BLANC
    Núria Niubó | 03/07/2014 a les 19:26

    FULL EN BLANC

    En l’atracció m’hi quedo absorta.
    La llum del blanc m’ha embriagat.
    Navegant en la nívia puresa
    neixen paraules sense embaràs.

    L’espai se’n omple i atrevit em parla.
    Ens veus?
    Som aquí,
    amb tu,
    Treballa’ns!

    I com us enyorava!
    I com he desitjat tornar a tenir-vos!
    He estat tan sola, tan buida...

    Sou...
    Esquitxos de llàgrimes negres.
    Núvols de feréstega tempesta.
    Ombres i llums de sentiments.

    Llaços, ponts, erugues,
    gargots.
    Pampallugues de paraules!

    Sou...
    L’art del pensament.
    I sou en mi encara!
    Gràcies!

  • Altes palmes
    diamant | 04/07/2014 a les 01:13


    En la cosmogonia d’una nit
    olorosa de jardí selvàtic
    bufa un vent corpori i entendrit,
    seda i mar, i carícia enyorada.

    Astres lluen fermats a dalt del cel
    com si s’hagués de començar una festa,
    altes palmes gronxen somnis incomplerts,
    el temps es descobreix en la nuesa.

    Sons cristal•lins neixen del brollador,
    l’estanyol copsa el firmament tot nítid,
    mirall brunyit que té la impressió
    que un altre món voldria reflectir-s’hi.

  • Absència
    bronze | 04/07/2014 a les 01:43

    Absència


    El món sencer és absència,
    la buidor es solidifica,
    massa amorfa de blancor
    que penetra fibra a fibra.

    Aquest blanc, color de mort,
    mortalla que m’embolica,
    de cop es torna negror
    en l’espadat que s’abisma.

    Espai sense temps ni cor
    on per sempre es fon la vida,
    és l’esglai més consirós
    on desapareix l’abscissa.
  • RE: Niporepte118 + RPV234: In albis
    ninona | 04/07/2014 a les 15:27

    Queda clar que als poetes de RC no els hi fa por el "full en blanc", més aviat sembla que els inspira força.
    Enhorabona i a veure si trobo un moment per afegir-me.

  • In albis
    brins | 06/07/2014 a les 09:40


    Immersa en capes d’enyorança,
    s’estreny la mida del meu cor;
    m’arrossego enmig de brosta seca,
    visc dins d’un jardí esquinçat.

    Un full blanc em demana qui sóc,
    voldria que li glossés què sento,
    però no puc donar-li respostes,
    la foguera de la teva absència
    m’abrusa l’esma de tots els mots.

    Passo per la vida de puntetes,
    com espurna entre el tot i el no- res,
    crido els versos que tant he estimat
    i sento, només, batecs de cor desolat.
  • RE: Niporepte118 + RPV234: In albis
    Fèlix | 10/07/2014 a les 17:54
    La rosa més bonica del roser de flors blanques està pàl•lida de tristesa. Per més que ella mira el sol, ell no li dóna allò que ella vol. La rosa blanca està enamorada d’una marieta d’un roig intens amb quatre piquets negres. La rosa blanca vol ser una rosa vermella per fondre’s en el roig de la marieta, el roig de l’amor.
  • Buit
    magalo | 11/07/2014 a les 12:51

    El buit inspira
    que quedi ple al posar-hi
    bocins de vida.
  • camins inventats
    ninona | 11/07/2014 a les 15:30

    Passes incertes
    dibuixaran petjades
    en terra verge.
    Sobre vànova blanca
    traçarem noves rutes.
  • Blanc esquinçat
    rautortor | 11/07/2014 a les 16:18

    Era blanc per fora i negre per dins.
    Aquell taüt fou el primer trasbals,
    la primera taca sobre el nivi llenç
    de la meva vida tot just estrenada.
    El recordo com si el dolor fos tot meu,
    com si la mort –impossible d’acceptar–
    hagués niat fora de temps al meu cor.

    Qui jugarà amb mi des del silenci,
    qui em somriurà quan miri el buit,
    a qui adreçaré paraules d’amistat,
    de qui diré que són aquestes llàgrimes,
    amb qui sargiré l’estrip de la soledat?

    Per què moren els infants, per què?
    Què es mor, quan moren els amics?

    Amb el temps m’he adonat que el taüt
    era, de fet, negre per fora i blanc per dins.
    • Canvi a la darrera estrofa
      rautortor | 11/07/2014 a les 16:35

      Amb el temps m’he adonat que el taüt
      era, de fet, negre per fora i blanc per dins,
      blanc esquinçat per l’enveja dels déus.
      • Canvi de perspectiva
        rautortor | 11/07/2014 a les 19:45
        La penúltima estrofa quedaria així:

        Per què moren els mots, sabeu per què?
        Què es mor, quan moren els amics?
        • Canvi final
          rautortor | 14/07/2014 a les 11:40
          Així queden les dues darreres estrofes.

          Per què moren els mots i la bellesa?
          Per què, les muses i la fantasia?
          Què es mor, quan moren els amics?

          Amb el temps m’he adonat que el taüt
          era, de fet, negre per fora i blanc per dins,
          blanc esquinçat per l’enveja dels déus.
  • En blanc
    panxample | 11/07/2014 a les 19:39



    Absència de llum.
    No hi ha ombres. La fosca.
    Comença l'obra.


  • Pàgina en blanc (fora de termini i de concurs)
    brins | 12/07/2014 a les 15:50

    Mar blanca i llànguida,
    cap ocell hi refila
    cap mot n'és vaixell.
    • RE: Pàgina en blanc (fora de termini i de concurs)
      brins | 13/07/2014 a les 21:24
      Deòmises, com que veig que has allargat el termini, voldria que aquest haiku també concursés. Gràcies.
  • buidor
    vitriol | 12/07/2014 a les 21:10
    Ara, aquí, tot el temps esgotat
    les hores gastades
    els perquės sense resposta
    I les pors per avançar el pas
    esguerrant les petjades.

    L'esguard covard
    que fuig d'un somriure sense botons,
    de la paraula jove
    com most de setembre.
    Que no l'aboqui a un nou paradis
    on li calguin les escasses forces.

    I així, davant seu, el no-res.
  • Dubtes
    ninona | 14/07/2014 a les 08:44
    Al meu davant el full en blanc.
    Blancor,
    blanc pur i intens,
    blanc dur.
    M’anorrea tanta oportunitat
    i tanta solitud,
    quina responsabilitat!

    Potser millor començar
    amb el llapis, que permet esborrar,
    sense prémer gaire fort
    no fos que quedi gravat.

    Començar...

    Xaff!

    Se m’ha bolcat el tinter
    i la tinta dibuixa camins sense preguntar-me.

    Tants dubtes ...

    Mentre dubtava, la tinta
    ha decidit per mi.

Respon a aquesta intervenció

Omple les dades si vols respondre a la intervenció

Pots utilitzar els següents tags d'HTML: <a>, <img>, <em>, <strong>, <hr>, <object>, <embed>, <param>, <center>, <font>, <ul>, <li>.