Dius al meu Nosaltres, que t'ha agradat però que tu no saps escriure poesia "política".
Em pots dir què punyetes és això, si no un magnific cant al dolor d'Àfrica?
Com li dius tu, "poesia social"?
Un gran poema. No t'havia llegit mai, encara.¡, però ja hi pots comptar que no deixaré de fer-ho.

acceptant el permis de la teva mare, et faig servir de conillet d'indies. Estic aprenent a fer enllaços, i per no utilitzar-te de franc et deixo de penyora un conte target=_blank

espero que t'agradi,

sulfuric

I et puc assegurar que, encara mai se'n acaba de sortir, es pot viure amb una certa normalitat. Només cal mirar endavant i no fer gaire cas del passat, que en la majoria dels casos no és més que un llast. Si vols llegir el poema que li vaig fer al meu pou, es diu llança'm una corda

Ben treballat i resolt a la perfecció. m'ha agradat. Ara bé en quant al tema motiu del relat, et diria que jo crec que mai s'avancen parades. la vida no és lineal. es desenvolupa en múltiples direccions i en cada direcció hi ha infinitat de parades, en les que podem escollir baixar o no. Encara n'hi ha d'altres en les que som obligats a baixar, tant si ens agrada com si no. Et diré que tinc una filla de setze anys a la que les circumstàncies l'han obligat a visitar moltes més parades de les que ella voldria. I han sigut molt doloroses. Així que, quan decideix visitar contrades plaents, me'n alegro i l'animo.Això sí, no s'ha de perdre el seny, però la rauxa tampoc.
Sempre me'n alegro de llegir-te

Una abraçada

m'ha recordat el vell acudit- d'altre banda, tan actual- de l'optimista i el pessimista.
Diuen que l'optimista opina que si seguim així acabarem tots menjant merda...
-Coi! això ho dirà el pessimista, no??
.No, no. El pessimista diu que no n'hi haurà per a tots...

...t'he llegit força, i amb satisfacció, però mai havia fet cap comentari als teus relats. Avui he arribat a tu seguint el camí dels " els últims comentats" i m'agradaria fer algunes consideracions.

Estant totalment d'acord amb tu en el que fa referència a l'esclavatge i humiliació de molts individus en altres contrades, especialment amb els més dèbils- dones, infants, malalts, vells...- sempre m'ha sobtat l'interès que tenim els occidentals en escombrar la brutícia d'altri mentre la nostra casa s'omple de pols i no fem res.
En el tema religiós, l'església catòlica tracta a la dona amb el mateix menyspreu que la tan temuda religió islàmica. Això sí, amb més hipocresia. Perquè mentre uns son molt besties, aquí, els altres, amb tot el refinament que han obtingut amb els vuit-cents anys que els hi porten d'avançada, obtenen el mateix resultat, o potser pitjor. La dona només té valor en tant que sotmesa a deu i als homes.
I sé del que parlo. Tinc dues familiars captades per ordres d'aquesta església , que porten disfressa tot l'any.
D'aquí a poc, vindrà a l'estat espanyol el rei tartuf de l'estat terrorista- en tant que juga amb el terror dels seus súbdits envers una eternitat a l'infern- i les autoritats "laiques" d'aquest país perdran el cul per llepar-li el seu...

Quina llàstima d'humanitat...
...perdona, només volia fer un breu apunt al teu poema i veig que m'estic enrotllant de mal manera.
De debò, fora de consideracions ideològiques, un gran poema

...fer estriptís en públic. Espero que en pròximes entregues hi hagi més "marro".

Fins aviat...

Volia dir-te que no has de preocupar-te. Encara que algú pot pensar que motius me'n sobren - i és veritat- la depressió i jo fa temps que ja no ens parlem. De totes maneres, moltes gràcies per llegir i comentar el poema.
He de dir-te que he llegit alguns dels teus relats. Al meu parer son força bons.
Si m'ho permets, et prenc com un més dels exemples encoratjadors que ens podem trobar, si ens fixem, en els revolts de la vida.

Una abraçada gens deprimida.


P.S.

Tens una gosseta mol guapa i se la veu molt llesta

Suposo que s'ha de ser alegrement foll, per empescar-se aquestes follies.
Espero que la teva folla generositat s'engrandeixi i ens segueixis regalant bons relats. I que la teva narrativa es mantingui dura, el temps necessari...





P.S. La descripció del Gener del 76 m'ha fet recordar bons vells temps. Gràcies

...segurament, l'única manera de continuar endavant sigui amb les crosses de l'amistat, quan la vida et deixa coix.

Una abraçada sempre

son força coincidents. he llegit alguns dels teus relats, son molt atraients. continuaré amb la lectura i n'espero de nous.
Una abraçada

...fa dies que vaig llegint coses teves Fa poc temps que estic per aquí i això és tot un mon. La cultura dels refranys, les frases fetes, em fascina. cada un és un compendi de saviessa. els lligues tan bé, que calen unes segones lectures per a copsar-hi diferents continguts

...que la meitat del meu cor va partir. M'has fet plorar...

T'ho agraeixo molt. De tot cor, bellissim...