Comentaris repte clàssic 600, Una segona oportunitat.

Sembla ser que el repte clàssic torna a fluixejar. Però no s'afligeix, que tot són trams a la vida. Al contrari: valora. Valora seguir viu. I valora les dues aportacions-una fora de concurs, però aportació- que l'han nodrit i elevat (m'ha quedat bé això...però és que és cert!) :)

POSANT LA SEGONA.
rnbonet és indiscutiblement reconeixible. Humor, amor i acidesa. Un savoir faire que confessa anys i panys de dedicar-se al fet d'escriure. I que no s'acabi! Juga, ja en el títol, amb el tema del repte. Segueix fruint com una criatura amb sabates noves transgredint (usa els mots prohibits i els entatxona amb una gràcia per a cagar-s'hi i caldre gibrelleta gran).
Ens situa en un poblet portugués. Ens presenta la pobresa amb la imatge de la mare pidolaire amb el fill deformat. El tercer personatge, el propi narrador -que ens parla en primera persona- qui fa dues accions alhora, una amb cada mà: donar almoina i carregar-se una mosca destorbadora que en probar de ser, a més, lladre, aquí sí que no se li ho permet.
Un gaudi de lectura.
M'ha agradat molt:
"L'altre, deformat. Almenys lliure" (visió positiva del tràgic)
"el blau verdós òpal...feia enveja al cel" (el cel fent dentetes, poso jo, una altra metàfora).
Moltes gràcies per l'entusiasme participatiu, per l'originalitat, per la seva rebolicaire existència. Abraçadíssima literària i amical!

INGERÈNCIA (O DIPLOMÀCIA)
El deo, amb el seu estil acurat, amesurat i ric en vocabulari treballa el tema 'segona oportunitat' com un retorn als orígens (el poble). Un viatge de tornada des de l'esperit, després de la mort (suïcidi). Una necessitat per 'acabar' la feina (un tràmit, en diu). Les sensacions i emocions del protagonista. La solitud. Els records.
El darrer paràgraf aclareix la situació.
Em pregunto com ho farà, per 'fer-se trobar'. Misteri per a una segona part??
Com sovint em passa, a mi els teus textos em demanen unes quantes lectures. Comprimits i progressivament delatadors del que el final segellarà, tot un exercici per al meu cervell raret.
Moltíssimes gràcies per la constància reptaire i per una feina tan ben feta.


I esperant la nova convocatòria, que serà amb un mot en esdrúixola, d'això no en tinc cap mena de dubte! ;)