Foto de perfil de Ricard M. Aldea

Ricard M. Aldea

13 Relats, 29 Comentaris
330914 Lectures
Valoració de l'autor: 9.83

Biografia:
Sovint penso que la vida que porto és insípida. Bé, de fet no és tant que ho pensi com que ho sé, la vida que porto és insulsa, monòtona, rutinària i previsible, i, per tant, pot semblar absurd que porti aquest diari, que hauria de registrar anotacions sobre les coses que faig o que em passen: si no faig res d’interessant, què puc anotar-hi?
I, no obstant això, sempre trobo alguna cosa sobre la qual escriure. A falta d’una vida interessant, la meva vida interior és rica en pensaments i reflexions ―i, quan no penso i reflexiono, imagino o somio, que també són activitats que no costen diners―, de manera que la meva vida interior és també font d’inspiració per a escriure, que és l’objecte d’aquest diari. No podem oblidar en cap moment que el meu diari és un propòsit i un repte. El propòsit d’un aprenent d’escriure sovint ―una mica, ni que siguin unes poques línies, del que sigui, de qualsevol cosa―. El repte d’un aprenent de convertir-se algun dia en escriptor gràcies al seu propòsit. El diari, doncs, és com una mena d’entrenament per a enfrontar-se a la pàgina en blanc. Com és sabut, la pàgina en blanc és el pitjor enemic d’un escriptor, la cosa que li causa més espant del món. Així que, els agradi o no, els escriptors són unes persones masoquistes ―parlo en tercera persona perquè jo no ho sóc, d’escriptor, o si més no, no me’n considero, encara― que sempre que inicien una feina, sigui un article periodístic sigui una novel·la, han d’enfrontar-se a la cosa que més els esgarrifa: la pàgina en blanc.
Això justament és el que m’ha passat a mi avui quan m’he assegut davant l’ordinador i he obert el processador de texts i ha aparegut la pàgina en blanc. Tot i que, insisteixo, jo no em considero escriptor, encara, se m’han posat els pèls de punta per no saber per on començar. I deu ser per això ―pels pèls de punta, vull dir― que he tingut una associació d’idees que m’ha dut directament a...

https://ricardaldea.com/

Últims relats de Ricard M. Aldea

  • Silenci

    Ricard M. Aldea - 26-03-2018 - 191 Lectures - 4 comentaris
    Temps estimat: menys d'un minut

    Microrelat més

  • El meu amic

    Ricard M. Aldea - 18-03-2018 - 329036 Lectures - 5 comentaris
    Temps estimat: 6 minuts

    Dos amics i un infortuni. més

  • Relació singular

    Ricard M. Aldea - 16-03-2018 - 154 Lectures - 3 comentaris
    Temps estimat: 18 minuts

    I, vistos els fets amb la perspectiva que el temps ens atorga quan passa, fàcilment hom podria creure que l’atzar posà el seu seny al servei de l’equilibri i aconseguí que ens trobéssim amb la mesurada i raonable freqüència que permeté que la nostra amistat creixés pausadament. més

  • Saló de bellesa

    Ricard M. Aldea - 29-07-2017 - 96 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Microrelat de 100 paraules. més

  • La nevera

    Ricard M. Aldea - 17-07-2017 - 320 Lectures - 9 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Microrelat de 100 paraules. més

  • La migdiada

    Ricard M. Aldea - 12-07-2017 - 105 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 4 minuts

    Un altre relat amb el senyor Poblet com a protagonista. més

  • Mai no és tard!

    Ricard M. Aldea - 07-07-2017 - 160 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 4 minuts

    És pel que li va sentir dir que el senyor Poblet es pregunta per què s’haurà apuntat a un curs d'escriptura. Aquella dona va dir coses com que la creació literària... més

  • El matalasser

    Ricard M. Aldea - 07-07-2017 - 92 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 6 minuts

    Aquesta tarda decideixen jugar a una aventura de “lladres i serenos”. Ramonet, el fill del matalasser, no és dels habituals. És un nen capritxós i consentit que no els cau bé... més

  • Records

    Ricard M. Aldea - 05-07-2017 - 221 Lectures - 3 comentaris
    Temps estimat: 3 minuts

    Al senyor Poblet li agrada llegir i déu n’hi do les novel•les que llegeix. El que li agrada és la ficció. I també escriu i... més

  • Un dia gris de tardor

    Ricard M. Aldea - 05-07-2017 - 83 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 10 minuts

    Viu sol en un pis petit, però suficient per a ell, que no rep visites. La cuina, un bany, el menjador i el dormitori. I en un racó del dormitori a tocar de la finestra, hi ha una petita butaca, on li agrada seure a llegir a la llum del dia, i un escriptori, on descansa l'ordinador que fa servir pe més

  • Trilby

    Ricard M. Aldea - 04-07-2017 - 89 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Silenci. Els pensaments no compten i la conversa havia mort per manca de paraules. més

  • Ventijol

    Ricard M. Aldea - 28-06-2017 - 219 Lectures - 3 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Però sobretot li agrada aquella estona pel ventijol delicat i amorós que cada dia ve a acariciar-li el clatell. més

  • El senyor Bernat

    Ricard M. Aldea - 28-06-2017 - 148 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 4 minuts

    La seva família acaba d’instal·lar-se a Barcelona, sempre seguint el pare, alt funcionari de l’estat. Fa dos mesos que ha començat el curs i té 14 anys. El senyor Bernat de seguida s’adona de la devoció del nou alumne per la lectura i de les seves aptituds narratives. més

Últims comentaris de l'autor

  • Ricard M. Aldea | 20-04-2018 | Valoració: 9

    és la primera que es perd.
    Bon relat!

  • Ricard M. Aldea | 01-04-2018

    Gràcies pel teu comentari.

  • Ricard M. Aldea | 01-04-2018

    Moltes gràcies pel teu comentari. De fet són un convençut que no calen gaire paraules per a explicar l'essència d'una història.

  • Ricard M. Aldea | 26-03-2018

    Transparent, el teu comentari és ofensiu per raons que resultaran òbvies a tothom que el llegeixi.
    He intentat entendre com pots haver pensat que algú pot passar-se hores i hores, dies sencers, clicant a l'ordinador una vegada i una altra fins a arribar a aconseguir que el seu conte arribi a tenir més de tres-centes mil (suposades) lectures, i l'única explicació que se m'acut és que creus que algú altre faria allò que tu faries.
    No em sento en absolut obligat a donar explicacions d'un fet que no m'és atribuïble i del qual, per tant, no em sento responsable. És més, no sé com es pot haver produït perquè sóc un tan ignorant, que ni tan sols sé fer trampes. Però si et diré, per la teva informació i la d'altres que puguin passar "realment" pel meu conte per llegir-lo i vegin el teu comentari, que l'endemà mateix d'haver-lo aprovat i publicat l'equip editor, tan bon punt com vaig detectar l'anomalia, els vaig escriure un missatge fent-los-la avinent, perquè investiguessin on pot raure l'errada de programació a la qual sens dubte és deguda.
    No l'he esborrat per aquest motiu. No, encara no m'han respost. Ja que has entrat a la meva pàgina i has estudiat el meu perfil amb tant detall com per a saber que la meva vida és insípida, hauràs vist que tinc un relat pendent d'aprovació des de fa dies, els mateixos que fa que vaig notificar que no era possible que el meu relat tingués més de 328.000 lectures en dos dies escassos. Però jo em faig càrrec que tenen feina i altres ocupacions, i no sempre poden anar al dia ni respondre puntualment les nostres inquietuds.
    Bona tarda.

  • Ricard M. Aldea | 21-03-2018 | Valoració: 10

    fantasia de pirates.
    Molt bé!

  • Ricard M. Aldea | 21-03-2018 | Valoració: 9

    L'amor no entén de races ni religions i ho pot tot. Bonic relat.

  • Ricard M. Aldea | 21-03-2018 | Valoració: 8

    Brillant sarcasme sobre una qüestió preocupant.

  • Ricard M. Aldea | 17-03-2018

    SrGarcia, agraeixo molt els teus comentaris i els tindré en compte en el futur. Això no obstant, voldria fer-te alguna puntualització.
    La idea d’aquest relat em va venir arran una notícia que vaig llegir temps enrere. “Un científico norteamericano afirma que no existe la muerte”, deia el titular. A sota, a manera de resum, La Vanguardia afegia: "La idea de morir es algo que siempre se nos ha enseñado a aceptar, pero en realidad solo existe en nuestras mentes", argumenta Robert Lanza. Punxant aquí la pots consultar, si vols:
    http://www.lavanguardia.com/ciencia/20140415/54405837673/cientifico-norteamericano-afirma-no-existe-muerte.html
    Tal com dius, no són especulacions de l’autor. És una teoria científica posada en boca d’un personatge del relat, però no és una invenció.
    Quant a l’homosexualitat, revisaré el text per si dóna peu a pensar en una relació d’aquest tipus entre els dos protagonistes de la història, però no n’era la meva intenció.

  • Ricard M. Aldea | 24-07-2017 | Valoració: 9

    Trobo que és un molt bon relat.
    Ja no m'ha agradat que la Maria acceptés la proposició del Joan quan s'estimava el Pedro, però al final, m'ha desesperat que llencés el llibre a la paperera sense ni mirar-se la dedicatòria.
    Tot i que vist des de fora, m'hauria agradat que les coses fossin d'una altra manera, no és fàcil que et fiquin tant bé en la pell de la protagonista.
    Felicitats!

  • Ricard M. Aldea | 24-07-2017

    El meu relat ha rebut els vostres comentaris just en un període que era fora de casa i fins avui no he pogut posar-me a redactar aquestes línies d'agraïment.
    El que dieu és encoratjador. Gràcies, moltes gràcies, de debò!

  • Ricard M. Aldea | 08-07-2017 | Valoració: 9

    El pobre Severí, en la seva ignorància, amb la seva inutilitat i covardia, acaba sent els més feliç dels personatges.

  • Ricard M. Aldea | 05-07-2017 | Valoració: 10

    Final sorprenent per a un bon relat que sembla anar per altre camí.

  • Ricard M. Aldea | 04-07-2017 | Valoració: 9

    Bon relat sobre experiències úniques que la vida ens brinda.

  • Ricard M. Aldea | 01-07-2017 | Valoració: 10

    Jo sóc d'Igualada i no tenim platja. A l'estiu anem sovint a banyar-nos a Vilanova i la Geltrú, just al davant de l'estàtua de Pasifae a què es refereix el company.
    És bonica la coincidència.
    I també el relat.
    Salut!

  • Ricard M. Aldea | 28-06-2017

    Moltes gràcies pel teu engrescador comentari.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: