Foto de perfil de Ricard M. Aldea

Ricard M. Aldea

10 Relats, 17 Comentaris
794 Lectures
Valoració de l'autor: 9.80

Biografia:
Sovint penso que la vida que porto és insípida. Bé, de fet no és tant que ho pensi com que ho sé, la vida que porto és insulsa, monòtona, rutinària i previsible, i, per tant, pot semblar absurd que porti aquest diari, que hauria de registrar anotacions sobre les coses que faig o que em passen: si no faig res d’interessant, què puc anotar-hi?
I, no obstant això, sempre trobo alguna cosa sobre la qual escriure. A falta d’una vida interessant, la meva vida interior és rica en pensaments i reflexions ―i, quan no penso i reflexiono, imagino o somio, que també són activitats que no costen diners―, de manera que la meva vida interior és també font d’inspiració per a escriure, que és l’objecte d’aquest diari. No podem oblidar en cap moment que el meu diari és un propòsit i un repte. El propòsit d’un aprenent d’escriure sovint ―una mica, ni que siguin unes poques línies, del que sigui, de qualsevol cosa―. El repte d’un aprenent de convertir-se algun dia en escriptor gràcies al seu propòsit. El diari, doncs, és com una mena d’entrenament per a enfrontar-se a la pàgina en blanc. Com és sabut, la pàgina en blanc és el pitjor enemic d’un escriptor, la cosa que li causa més espant del món. Així que, els agradi o no, els escriptors són unes persones masoquistes ―parlo en tercera persona perquè jo no ho sóc, d’escriptor, o si més no, no me’n considero, encara― que sempre que inicien una feina, sigui un article periodístic sigui una novel·la, han d’enfrontar-se a la cosa que més els esgarrifa: la pàgina en blanc.
Això justament és el que m’ha passat a mi avui quan m’he assegut davant l’ordinador i he obert el processador de texts i ha aparegut la pàgina en blanc. Tot i que, insisteixo, jo no em considero escriptor, encara, se m’han posat els pèls de punta per no saber per on començar. I deu ser per això ―pels pèls de punta, vull dir― que he tingut una associació d’idees que m’ha dut directament a...

https://ricardaldea.com/

Últims relats de Ricard M. Aldea

  • Saló de bellesa

    Ricard M. Aldea - 29-07-2017 - 33 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Microrelat de 100 paraules. més

  • La nevera

    Ricard M. Aldea - 17-07-2017 - 199 Lectures - 9 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Microrelat de 100 paraules. més

  • La migdiada

    Ricard M. Aldea - 12-07-2017 - 38 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 4 minuts

    Un altre relat amb el senyor Poblet com a protagonista. més

  • Mai no és tard!

    Ricard M. Aldea - 07-07-2017 - 86 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 4 minuts

    És pel que li va sentir dir que el senyor Poblet es pregunta per què s’haurà apuntat a un curs d'escriptura. Aquella dona va dir coses com que la creació literària... més

  • El matalasser

    Ricard M. Aldea - 07-07-2017 - 33 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 6 minuts

    Aquesta tarda decideixen jugar a una aventura de “lladres i serenos”. Ramonet, el fill del matalasser, no és dels habituals. És un nen capritxós i consentit que no els cau bé... més

  • Records

    Ricard M. Aldea - 05-07-2017 - 133 Lectures - 3 comentaris
    Temps estimat: 3 minuts

    Al senyor Poblet li agrada llegir i déu n’hi do les novel•les que llegeix. El que li agrada és la ficció. I també escriu i... més

  • Un dia gris de tardor

    Ricard M. Aldea - 05-07-2017 - 26 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 10 minuts

    Viu sol en un pis petit, però suficient per a ell, que no rep visites. La cuina, un bany, el menjador i el dormitori. I en un racó del dormitori a tocar de la finestra, hi ha una petita butaca, on li agrada seure a llegir a la llum del dia, i un escriptori, on descansa l'ordinador que fa servir pe més

  • Trilby

    Ricard M. Aldea - 04-07-2017 - 38 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Silenci. Els pensaments no compten i la conversa havia mort per manca de paraules. més

  • Ventijol

    Ricard M. Aldea - 28-06-2017 - 126 Lectures - 3 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Però sobretot li agrada aquella estona pel ventijol delicat i amorós que cada dia ve a acariciar-li el clatell. més

  • El senyor Bernat

    Ricard M. Aldea - 28-06-2017 - 82 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 4 minuts

    La seva família acaba d’instal·lar-se a Barcelona, sempre seguint el pare, alt funcionari de l’estat. Fa dos mesos que ha començat el curs i té 14 anys. El senyor Bernat de seguida s’adona de la devoció del nou alumne per la lectura i de les seves aptituds narratives. més

Últims comentaris de l'autor

  • Ricard M. Aldea | 24-07-2017 | Valoració: 9

    Trobo que és un molt bon relat.
    Ja no m'ha agradat que la Maria acceptés la proposició del Joan quan s'estimava el Pedro, però al final, m'ha desesperat que llencés el llibre a la paperera sense ni mirar-se la dedicatòria.
    Tot i que vist des de fora, m'hauria agradat que les coses fossin d'una altra manera, no és fàcil que et fiquin tant bé en la pell de la protagonista.
    Felicitats!

  • Ricard M. Aldea | 24-07-2017

    El meu relat ha rebut els vostres comentaris just en un període que era fora de casa i fins avui no he pogut posar-me a redactar aquestes línies d'agraïment.
    El que dieu és encoratjador. Gràcies, moltes gràcies, de debò!

  • Ricard M. Aldea | 08-07-2017 | Valoració: 9

    El pobre Severí, en la seva ignorància, amb la seva inutilitat i covardia, acaba sent els més feliç dels personatges.

  • Ricard M. Aldea | 05-07-2017 | Valoració: 10

    Final sorprenent per a un bon relat que sembla anar per altre camí.

  • Ricard M. Aldea | 04-07-2017 | Valoració: 9

    Bon relat sobre experiències úniques que la vida ens brinda.

  • Ricard M. Aldea | 01-07-2017 | Valoració: 10

    Jo sóc d'Igualada i no tenim platja. A l'estiu anem sovint a banyar-nos a Vilanova i la Geltrú, just al davant de l'estàtua de Pasifae a què es refereix el company.
    És bonica la coincidència.
    I també el relat.
    Salut!

  • Ricard M. Aldea | 28-06-2017

    Moltes gràcies pel teu engrescador comentari.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: