La llei de l'espiral

Un relat de: Adriana Ferran (la poeta dels petons)

LA LLEI DE L'ESPIRAL


Quan mor una estrella una part de l'Univers,
perd la balança, desequilibra i els seus pla-
netes i satèl·lits (perdent la gravetat que
els sostenia) sofreixen una implosió,
precipitant-se, cap el buit que acaba
d'irrompre. Llavors, apareix lenta-
ment l'efecte embut, formant una
monumental nebulosa, que gira
implacable i contundent com
un immens forat d'aigüera,
com un cicló, com una
gran mànega xuclado-
ra que els engoleix.
El terrible
forat
negre.
A
l'altre
extrem
l'expulsió
total. La dis-
persió redemptora
- del tornar a començar -
perquè cadascú retrobi l'es-
tabilitat perduda. Si algú que-
da defora serà l'etern errant. Un
meteor. Un repel·lit vagarívol que,
en buscar foll la seva integració, aca-
barà esmicolat i fos, fins que les seves
disseminades partícules quedin atrapades,
dins l'abraçada calma i centrípeta de la trans-
portadora espiral, que, en forçar la invitació a
adherir-se de nou, crea l'intrínsec naixement

d'una nova estrella.

Comentaris

  • Felicitats[Ofensiu]

    Felicitats pel teu poema i per altres coses... com per exemple: La Oca, per exemple El Centre Comarcal Lleidatà, per exemple La Casa Elizalde... però la teva poesia no deixa de ser molt original... i em callo la valoració exacta perquè no crec en els números. Felicitats i petons

    Rafel

  • Els misteris de la física[Ofensiu]
    Jordi Droguet Xirau | 21-05-2007

    Poesia de les lleis físiques i estrictament empíriques que governen l'univers: Quan una estrella mor se'n comença a crear un altra amb les seves mateixes partícules. De la teva constatació científica s'observa el gran misteri de la natura universal: la ferma voluntat de creació després de la destrucció en el cosmos, i del manteniment de la Vida a través dels sofisticats mecanismes de reproducció que la regeixen.
    Em fas pensar que es podria fer una lectura metafísica en la possibilitat d'una transformació de la nostra mort en un altre tipus de vida....

    Felicitats pel poema!

  • Benvinguda![Ofensiu]
    F. Arnau | 15-05-2007 | Valoració: 10

    Hola Adriana!
    M'ha encantat el teu poema, tant pel contingut com per l'efecte visual.
    Benvinguda a aquest procel·lós món dels relataires-poetes.

    Una forta abraçada!
    FRANCESC

    PS Impressionant el teu "curriculum"...

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Adriana Ferran (la poeta dels petons)

Adriana Ferran (la poeta dels petons)

11 Relats

18 Comentaris

14542 Lectures

Valoració de l'autor: 9.50

Biografia:
ADRIANA FERRAN (la poeta dels petons)

(Barcelona, 1941 -)

En 1978 va iniciar-se en el món de la poesia (Cova del Drac) i de 1979 a 1982 va estar articulista del "Diari de Barcelona". En 1995 va ressuscitar "La Tertúlia de Poetes Els Quatre Gats". Des de llavors funda, crea, promou, dirigeix, presenta, col·labora, organitza i participa en: diaris, llibres, revistes i espectacles públics, dins i fora de Catalunya.

En 1999, França la va proclamar "la poeta dels petons": TV "Canal Plus Paris", li féu un reportatge i TV "France-Deux" (estatal francesa), dos reportatges (un més per ampliar el primer). Emissió: Canal Satèl·lit. Programa: Cristine Bravo, dissabte 11 nit, maig 1999.

És fundadora i presidenta del Centre Altruïsta Adriana (Consell Municipal d'Associacions). Fundadora, directora i presentadora del Concurs Setmanal de Poesia Internacional "Al Embrujo de Cal·líope" (Llibre Rècords Catalans). Fundadora revista "Foc Màgic" (Museu d'Història de Catalunya). Presidenta de l'Associació Literària
"La Rosa de Sant Martí" (C.C. Can Felipa). Presidenta: "Depoètica" (La Casa Elizalde), recitals trimestrals amb edició d'un llibre promogut per la Institució de les Lletres Catalanes (Biblioteca Nacional de Catalunya). Bibliotecària i Coordinadora del mes de Desembre (Centre Comarcal Lleidatà). Poeta del Seminari de Filosofia del Liceu Joan Maragall (Ateneu Barcelonès), clou les conferències amb un missatge poètic elusiu al tema. Ha estat candidata (junt amb Jordi Coca) a la secció de Llengua i Literatura a les Eleccions a ponents de la Comissió de Cultura de l'Ateneu Barcelonès.

Ha recitat: "Universitat de Madrid". "Institut d'Estudis Ilerdencs". "Universitat Menéndez Pelayo" (interpretant a Pedro Salinas). Ajuntament de Cadis (Teófila Martínez). Invitada per La Comunitat Autònoma de La Rioja (Munilla), va organitzar un recital amb 15 poetes. He estat Pregonera de la Festa Major del Passatge Lluís Pellicer de Barcelona. L'Any Verdaguer (2002), va arranjar i interpretar a cinc veus
"La llegenda de Montserrat" de mossèn Cinto. La Vanguardia li va dedicar mitja pàgina.

És autora dels llibres: "Los ripios del Scacs"; "Mis re-cuentos"; "Perles de frisança i sempre... estimar!" prologat per Lluís Alegret; "I fou... la llum" prologat per Carles Duarte i Montserrat i epilogat per Joan García Font; "Natura salvatge" prologat per Ramon Alcoberro i epilogat per Tomàs Molina. Va participar en el "Llibre Blanc de la cultura a Catalunya", Edic. 62, etc., etc..

Adriana Ferran (la poeta dels petons), diu: - Ésser poeta és una actitud davant de la vida perquè "la poesia és l'exponent en flor de la profunda infelicitat de l'ànima".