CINQUANTA-VUIT, NOMÉS

Un relat de: Rafael Soteras i Roca

Simplement es tracta d'un guarisme
que de fet ens assenyalaria la mort
si és que convé... ja que a nosaltres ens sembla que no convé mai llavors caldrà canviar de valors
i pensar en la mort com un tràmit necessari i no gens dramàtic si ens aturem a meditar com en una mena d'estol d'amics... i algun enemic?,
perquè en aquest sentit llavors
la vida serà infinita i bé hauré d'esmentar en aquest punt
Baltasar Porcel i el seu conjunt de gestos en forma de paraules i llibres i no cal dir res més ja que la història sempre és passat sobretot si girem la mirada lluny de l'important escriptor perquè en el punt entre la vida i la mort tothom esdevé important...



Comentaris

  • Massa jove[Ofensiu]
    Nyanga | 29-07-2009

    per morir? Tens tota la rao...la mort és un tràmit necessàri, no en va seriem immortals..però realment val la pena acomplir aquest tràmit massa prompte? Quin preu estariem disposats a pagar per allargar el tramit?...

    M'agrada la frase en que dius......en el punt entre la vida i la mort tothom esdevé important.

    Felicitats per aquesta petita reflexió!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Rafael Soteras i Roca

Rafael Soteras i Roca

83 Relats

147 Comentaris

89508 Lectures

Valoració de l'autor: 8.63

Biografia:
ANTICURRÍCULUM

Crec que jo també diria el mateix que Enric Casasses: escric perquè no sé qui sóc. Fa uns quants anys tenia el convenciment de ser un corrector tipogràfic, ara és possible que tot plegat ho acabaria negant. En canvi no puc dir res: potser seré escriptor?, o més aviat poeta?... tal vegada és possible que no resulti ni una cosa ni l'altra, tant se val...

Bé puc afirmar que fa una colla d'anys, concretament el 24 de juny de 1974, vaig guanyar el Premi d'Honor concedit pel Casal Parroquial de Moià amb el poema Al món. També l'any següent, 1975, vaig obtenir el V Premi Bernat Artola (poesia) amb un text titulat Un nen -Castelló de la Plana.

Després d'aquests dos fets prou allunyats en el temps, jo considero que l'única cosa que he fet és navegar perquè dubto molt, i encara continuo dubtant, però molt menys. La diferència té un nom: Adriana Ferran. Amb ella i el seu Al embrujo de Cal·líope considero que he guanyat molt, no en el sentit propi de premi ni diners sinó ben bé una altra cosa. M'ha donat seguretat, que és allò que veritablement importa.

Després de tot això ja puc dir que amb Poesia Viva vaig sortir per primera vegada de Barcelona i així vaig poder llegir un poema meu, El Puigmal, a l'Espluga Calba (30 d'abril del 2000), cosa que em va produir una profunda il·lusió; de pas hauria de dir que també participo en l'esmentat grup poètic, encara que molt menys del que jo voldria

Així mateix puntualitzo que diverses vegades he participat en la trobada de poesia catalana a Puigcerdà.

D'altra banda tinc el gust de dir que encara que no he publicat cap llibre sí que puc afirmar que han sortit poemes meus a la revista de la UEC (febrer de 1986 i febrer de 1987) i també a Vèrtex (març-abril 1977); tot plegat entronca amb un dels meus temes preferits com és la muntanya; un altre seria la música.

Catalunya Cultura em va seleccionar un poema dedicat a Terenci Moix i també he participat en unes lectures poètiques de la Casa Ellizalde amb el lllibre corresponent. Formo part del Col·lectiu d'Artistes de Sants...

Vull acabar dient que ja porto quatre anys com a coordinador de mes dels Cafès dels Dissabtes del Centre Comarcal Lleidatà de Barcelona. Precisament aquesta propera temporada s'obrirà a la narrativa perquè ja no serà exclusivament de poesia sinó literatura catalana...

Darrerament he fet dues lectures emblemàtiques: Miquel Martí i Pol amb Joana Gay a Aula Oberta de Sants i Manuel Machado al Vapor Vell dins d'una sessió dedicada als germans Machado.

el meu correu és: rafael123456@orangecorreo.es