CLARA NOBLE MALVIDO...

Un relat de: Rafael Soteras i Roca
Només s’ha esdevingut un nom
al costat d’un bell cognom,
però, ¿cal dir res més
quan se’ns presenta
una mateixa grafia
anglesa i catalana
al mateix temps?
Seran els signes del temps
que avancen endavant
i endarrere constantment
sense que ningú no se n’adoni
però ja som dins d’un altre món
que ja s’observa pertot
i per molt que els dits polítics
mirin envers una altra banda
som, com si diguéssim,
dins d’una ampolla trencada...


Comentaris

  • Ostres, se m'ha fet curt[Ofensiu]
    iong txon | 11-09-2011

    … vull dir per acabar d'entendre-ho. Dius que està dedicat a la esposa del poeta Maragall? Potser em falten dades, però vaja. Això debia passar a finals del segle passat, millor dit del XIX. I si, el món canvia de pressa, ara més que mai. Tant de bo hi haguessin encara més matrimonis internacionals, interracials i fins i tot interrreligiosos! Tot i que, ja es veu a venir que no és cosa fàcil. El simbolisme de l'ampolla trencada no m'acaba de quedar clar quin pot ser el seu significat…

    Sobre la foto del teu perfil, sort que el micro no tenia la carxofa vermella, que si no et faria un nas de pallasso! (es broma) :o)

    Felicitats per un poema tan misteriós i, encara que sigui un parell de dies massa d'hora, PER MOLTS ANYS en el dia del teu aniversari!

    Abraçada,

    Quim

l´Autor

Foto de perfil de Rafael Soteras i Roca

Rafael Soteras i Roca

84 Relats

146 Comentaris

103983 Lectures

Valoració de l'autor: 8.68

Biografia:
ANTICURRÍCULUM

Crec que jo també diria el mateix que Enric Casasses: escric perquè no sé qui sóc. Fa uns quants anys tenia el convenciment de ser un corrector tipogràfic, ara és possible que tot plegat ho acabaria negant. En canvi no puc dir res: potser seré escriptor?, o més aviat poeta?... tal vegada és possible que no resulti ni una cosa ni l'altra, tant se val...

Bé puc afirmar que fa una colla d'anys, concretament el 24 de juny de 1974, vaig guanyar el Premi d'Honor concedit pel Casal Parroquial de Moià amb el poema Al món. També l'any següent, 1975, vaig obtenir el V Premi Bernat Artola (poesia) amb un text titulat Un nen -Castelló de la Plana.

Després d'aquests dos fets prou allunyats en el temps, jo considero que l'única cosa que he fet és navegar perquè dubto molt, i encara continuo dubtant, però molt menys. La diferència té un nom: Adriana Ferran. Amb ella i el seu Al embrujo de Cal·líope considero que he guanyat molt, no en el sentit propi de premi ni diners sinó ben bé una altra cosa. M'ha donat seguretat, que és allò que veritablement importa.

Després de tot això ja puc dir que amb Poesia Viva vaig sortir per primera vegada de Barcelona i així vaig poder llegir un poema meu, El Puigmal, a l'Espluga Calba (30 d'abril del 2000), cosa que em va produir una profunda il·lusió; de pas hauria de dir que també participo en l'esmentat grup poètic, encara que molt menys del que jo voldria

Així mateix puntualitzo que diverses vegades he participat en la trobada de poesia catalana a Puigcerdà.

D'altra banda tinc el gust de dir que encara que no he publicat cap llibre sí que puc afirmar que han sortit poemes meus a la revista de la UEC (febrer de 1986 i febrer de 1987) i també a Vèrtex (març-abril 1977); tot plegat entronca amb un dels meus temes preferits com és la muntanya; un altre seria la música.

Catalunya Cultura em va seleccionar un poema dedicat a Terenci Moix i també he participat en unes lectures poètiques de la Casa Ellizalde amb el lllibre corresponent. Formo part del Col·lectiu d'Artistes de Sants...

Vull acabar dient que ja porto quatre anys com a coordinador de mes dels Cafès dels Dissabtes del Centre Comarcal Lleidatà de Barcelona. Precisament aquesta propera temporada s'obrirà a la narrativa perquè ja no serà exclusivament de poesia sinó literatura catalana...

Darrerament he fet dues lectures emblemàtiques: Miquel Martí i Pol amb Joana Gay a Aula Oberta de Sants i Manuel Machado al Vapor Vell dins d'una sessió dedicada als germans Machado.

el meu correu és: rafael123456@orangecorreo.es