les llàgrimes han pujat des d'un nus a l'estòmac, seguint un camí ple d'obstacles, han arribat a la gola, s'han aturat un instant...he continuat llegint. Han arribat al pou per on elles surten i allí s'han quedat.No han sortit...
Em dic Laura i per això t'he llegit però no per aquest motiu m'ha agradat tant. Si algú em recorda així haurà merescut la pena viure.
Un petó.