XIFRES

El mes passat les meves companyes de la feina em van convèncer de nou per comprar un dècim de loteria. El dia del sorteig, encara que molt escèptica com cada any, vaig posar la ràdio per escoltar-lo mentre treballava des de casa, i el número guanyador del primer premi em va semblar estranyament familiar. Ho vaig recordar de seguida, era el 25576, l'havia comprat la meva companya Victòria per coincidir amb la seva data de naixement. No m'ho podia creure! Érem milionàries per fi! Després de tants anys insistint, la sort ens havia acompanyat! Podríem engegar a pastar els de la feina. Quines ganes de ser lliures i no pencar mai més! El primer que faria seria liquidar la meva hipoteca i vendre'm el meu modest pis i comprar-ne un de més gran, amb ascensor. O millor encara, una caseta a un poble tranquil! I també un altre per ma mare, així no hauria de patir cada mes per pagar el lloguer amb la seva precària pensió. Jubilaríem el nostre vell cotxe de divuit anys i ens compraríem un 'elèctric d'aquells tant ecològics. I faríem un gran viatge per poder visitar els cinc continents! El meu somni fet realitat!

Amb una mica de sort, després de tot això encara quedarien uns bons calerons i si els sabíem administrar bé, podríem viure de renda.

Les meves il·lusions van durar poc. En escriure al grup de wsap de les meves companyes per dir-los que el nostre número havia sortit guanyador amb una bona morterada, la meva companya Victòria em va respondre amb un to no gaire amigable. Sentia dir-me que no ens havia tocat la loteria, perquè ella havia nascut el dia 26 de maig i no el 25. Per un moment em va semblar que 'estava prenent el pel. La Victòria, tant de la broma com sempre! Veient que ningú més responia vaig buscar el dècim i efectivament el nostre número no premiat, era el 26576. Quina ràbia! Per una xifra! Vaig viure el meu conte de la Lletera particular. Això si, sospito que la Victòria no tornarà a compartir amb mi cap número de loteria mai més.