LLADRE DE GUANT NEGRE

Vas tenir una bona ratxa de cops, ben planificats, gràcies a un informant del barri que sabia on vivien les àvies solitàries, les víctimes perfectes.

Et colaves a les seves llars pel balcó, a les nits caloroses d’estiu, silenciosament, quan tothom era al somni més profund. En una breu ronda d’inspecció, comprovaves que estaven soles, a quina habitació dormien, per col·locar al seu costat un producte que les faria dormir profundament.

Llavors només obries els calaixos i buscaves objectes de valor, diners, joies o relíquies familiar, i amb el televisor i la seva cartera, el cop seria satisfactori.

Però aquella nit el teu informant infal·lible es va equivocar de porta. La teva entrada per la terrassa del menjador va ser tan silenciosa com sempre, amb passamuntanyes i vestit de negre, sigil·losament et vas dirigir on creies que hi eren les habitacions, per un llarg i estret passadís. Al traspassar el llindar se’t va tirar a sobre una jove, et va empènyer i va fugir.

Vas reaccionar ràpid, aixecant-te del terra veloçment i seguint-la fins el balcó, on pretenia demanar auxili als veïns. Vas arribar a temps d’agafar-la mentre amb l’altre ma li tapaves la boca. Sent ella tan petita curiosament semblava més forta que tu. Encara no saps com, vau perdre l’equilibri i caure al carrer.

Ara esteu ingressats els dos a l’hospital. Ella més greu que tu perquè es va emportar la pitjor part, caient-li tu a sobre. Està inconscient i no saben si despertarà. El més irònic de tot plegat es que ella era gimnasta i va tenir la opció de deixar-te caure i salvar-se ella, quedant-se suspesa de les cordes d’estendre la roba, però alguna cosa dins d’ella li va dir que et subjectés.

Tu només volies sobreviure costés el que costés, vas enfilar-te pel seu cos per salvar-te i això us va fer caure a tots dos. Vols que algú s’apiadi d’ella i la salvi en lloc teu, perquè si tens que continuar vivint amb aquesta enorme càrrega, traspassar la porta de la presó no serà el pitjor dels teus problemes.