QUI VA SER PRIMER?

Aquí estic, sola. Esperant que algú de la meva espècie em trobi i poder compartir anècdotes i parers sobre la vida. Passa un dia rere l’altre i només veig animalons de tota classe, però tots diferents a mi. Cap igual que jo. Estic començant a pensar que potser soc un bitxo estrany, una anomalia de la natura, o bé un ésser en perill d’extinció. No pot ser que jo sigui la única, algú més com jo ha d’haver. D’alguna manera he tingut que arribar fins aquí.

A vegades penso que moriré sense haver conegut mai a ningú com jo. Hi ha dies que l’únic que em consola es estar acompanyada d’aquesta mena de figura com petrificada que he descobert al costat del meu niu des de fa un temps. Sembla una pedra o al menys no es mou, ni emet cap soroll, ni menja, ni respira, ni dorm. Te una forma d’oval semblant als que he vist en els nius d’altres espècies però d’un color i mida diferents. Em pregunto que es, que fa aquí? Per a què serveix? Potser un dia m’atreviré a picar-lo i descobrir que hi ha al seu interior, però de moment tinc una mena de sensació que em diu que el guardi, el protegeixi i no el perdi de vista.



Alguna cosa em diu que haig de buscar calor, algú que em protegeixi. Sóc fràgil i tinc el pressentiment de que dins meu hi ha quelcom de gran valor que s’ha de protegir. No considero que jo sigui gran cosa ni ningú important, però crec que haig d’aportar quelcom especial i vital al món, i no tinc temps per perdre. Fa dies que observo aquest individu, que passeja amunt i avall, picant a terra tot el que troba per alimentar-se. Potser amb la seva ajuda podria aconseguir el meu objectiu. Se que necessito algú per poder fer-ho però com em faré entendre? No tinc cap dubte de que si no som de la mateixa espècie, perquè no ens assemblem en res, tenim alguna mena de connexió. No podré comunicar-me amb ell, no sabria de quina forma fer-me entendre. Crec que només em queda sortir rodolant com pugui fins col·locar-me ben a prop, i veure si em permet quedar-me al seu costat.