Vull ser puta

Un relat de: instants

Passejo per primera vegada pel carrer, observo les cares dels qui m'envolten protegit per la cuirassa absurda de la meva veritat. Escolto les passes com cerquen la seva trepitjada, cares caigudes que busquen el seu camí, ulls tremolosos de falses certeses que a voltes podreixen amb les seves necessitats quelcom eteri que sura en l'aire. Trobar el somriure entre aquest mar de ciment, fum i monedes, que golpegen les butxaques buides de tendresa i paraules nobles. Em pregunto que lluny queda tot; quan em guaitaven deixant-me de nou a l'estant. Entro en un bar, em posen sobre la taula, allà al fons on passo desapercebut. La taula és rodona, de marbre i sobre un peu de ferro colat, giravoltat en si mateix com un espiral per a perdre-hi els sentits. Es treu la jaqueta, el mocador palestí que li rodeja el coll, la cartera, les claus del cotxe, el mòbil, el paquet de tabac i l'encenedor que cauen a fer-me companyia.
Ve la cambrera, porta un tallat, el deixa sobre la taula i li somriu amb un gràcies, i ella el mira sorpresa, no pel gràcies sinó per la tendresa del mateix, i somriu plàcidament, oblidant per un segons que el món gira al seu voltant, processant una paraula que en el fons no entén, quelcom se li escapa, potser ha estat l'escalfor del moment o el gràcies que no espera un de res.Se'n torna a la barra pensant en el següent cafè que ha de fer.

Observo el local, de fet ja ho havia fet,quan m'han entrat sota el braç, però ara en el delit de descobrir-hi la forma, el joc de colors de la paret, les bigues de fusta, el sostre de voltes, els miralls grans i antics que amplifiquen la sensació d'espai, la pedra neta i polida de la paret i l'inici d' unes escales. Continuo resseguint l'espai, la olor de vell contrasta amb la nevera verda dels sucs i les begudes de recient creació, trencant una harmonia ben simple, que haguera fet d'aquell cafè la percepció perfecte entre la velocitat dels nostres dies i el refugi de la fusta treballada amb la consciència de les mans sàvies i tan oblidades.

Obre el sucre i se'l posa al tallat, un moviment circular per a veure com sura el sucre i com va canviant de color, engolit per l' espumeta que li donarà de segur aquell toc d'un bon final. Enfonsa la cullera, a poc a poc, remenant, conscient que a cada moviment cerca la disolució pausada per a tenir el dolç necessari per a no matar el gust del cafè. El color perfecte, carregat de cafè i amb poca llet. S'atura, treu la cullereta i la deixa al plat, agafa la tassa i se l'acosta als llavis, delerós per a notar el seu tacte , el proba, la temperatura perfecte, la textura adequada, de sucre al punt, quina cara de felicitat que té. Perfecte! Se'l veurà a poc a poc regustant-lo.

No hi ha gaire gent, ni tampoc música, no fa falta. Hi ha el so de les converses íntimes i alguna d'aquelles que són de cara a la galeria, hi ha els silencis espaiats dels solitaris que cerquen la companyia mitjançant una cerveseta; algun cap cot en els seus pensaments; i tots els diaris presos a lectors àvids de notícies. Ostres!!! Un llibre, obert, en la taula més pròxima!! Un company de batalla! Ressegueixo el seu contorn, la tapa d'aquelles dures, daurada i platejant, em perdo en el sentit de les pàgines llegides delerosament, acariciades suaument per les mans d'una dona, ressegueixo els seus dits, lliure d'anells, braços fins i forts, la pell sembla de tacte suau amb piguetes petitonetes saltironejant. Les mans acaricien les pàgines: perseguint, devorant, assaborint el contingut de les paraules, dels seus jocs, de les seves contradiccions, del seu anar i venir, pinzellades! Jo vull ser com ell, vull aquesta passió, aquest esdevenir, aquest intercanvi de sensacions, vull la pulcritud del tacte suau sobre les meves paraules, vull que em marquin amb llapis i que em dobleguin les puntes per tornar a ser llegit, vull ser explorat com si fos un secret, vull poder parlar, riure , plorar. Vull que m'obris al teu món i poder jugar amb les teves sensacions.

M'està començant a acariciar, entre glops de cafè, s'acosta el meu moment?!

M'obre per la primera pàgina i... per fi: Sóc lliure!!

Comentaris

  • M'ha encantat la teva sensibilitat [Ofensiu]
    Josep Bonnín Segura | 15-10-2006 | Valoració: 10

    Es poden dir poques paraules, un text molt ben estructurat. Una descripció que es relaxa en detalls, sense perdre el ritme.
    Et seguiré llegint i de pas aprofit per felicitar-te Teresa des de l'altre costat de la nostra Mar.
    Josep-Keops El beduí d'ultramar

  • Realment sorprenent![Ofensiu]
    DormS | 27-08-2006 | Valoració: 10

    Segueix deleitant-nos!!

    Una abraçada!

  • amb irònica subtilesa...[Ofensiu]
    Capdelin | 27-07-2006

    amb exèrcit de mots ben situats... amb psicologia d'escenografia, amb reraguàrdia de milers de detalls, amb mà serena de pistoler experimentat, amb visió cúbica del món... presentes el relat... amb pautes enigmàtiques ben mesudares i guardades, avances sense despullar l'ull de l'argument i arribes al final sacsejant la pell de l'essència de la vida: ser, ser viu, ser lliure, ser usat, fullejat però respectat, entrar en l'emoció de la història, fugir de l'estany mort del llibre de paper i ser carn, alè, tacte, aventurar... lliure de prejudicis, normes i estancaments emocionals... Aquell llibre es tornà lliure en les mans de la prostituta que sabia llegir el llibre de la ment dels humans...
    Una abraçada.

  • mestre!![Ofensiu]
    silvia_peratallada | 02-07-2006

    m'agrada molt com escrius, de debò... les reflexions induïdes, les frases ideals per definir o perfilar moments, i sensacions...

    m'ha agradat, ssobretot detalls, frases d'aquestes que rellegeixes perquè les torbes fantàstiques...
    vull ser explorat com si fos un secret... genial...

    un petonàs, endavant amb la cuirassa de la teva veritat... lluita per ser qui vulguis ser, sempre que siguis lliure, company!!!


    muàaaaaa

  • Humanitzant[Ofensiu]
    angie | 01-07-2006

    Bon títol.
    Les descripcions del relat es fan una mica denses en algun punt però la idea central de la història m'ha semblat molt bona.
    El llibre adopta sentiments humans... bo!.
    Com la majoria dels teus relats, hi ha un missatge subliminal i crític, però ornat amb línies suggerents com les de la descripció de la dona que acarona les pàgines d'un company de "batalla" (sempre present en la teva producció, sigui d'una manera o altra).
    En definitiva, un relat on crec que el millor és com has tractat el tema i la frase final, totalment paradoxal comparant-la amb el títol, chapeau!

    una abraçada ben forta,

    angie

l´Autor

Foto de perfil de instants

instants

84 Relats

380 Comentaris

96216 Lectures

Valoració de l'autor: 9.77

Biografia:
Sóc com sóc, aprenc a viure cada dia, alguns més que altres, però no deixo mai de maravellar-me dels petits desitjos fets realitat.

Crec en la llibertat i en la tendresa, d'ella en faig el meu camí i la meua bandera.

No m'agraden les paraules que no diuen res, no m'agrada perdre el temps.

Arranca-li somriures a la vida, car que et golpegi una i mil vegades, sigues tu, assumint totes les conseqüències, i no deixis mai de SER.


"Me da pena que se admire el valor en la batalla, menos mal que con los rifles no se matan las palabras"

"La poesia militant

Els artistes àcrates, imbuïts del romanticisme llibertari i d'un autodidactisme militant, faran del seu art un viarany cap a la llibertat."

" La cultura anarquista" de Ferran Aisa. Capítol: Dinamita cerebral.