Vull que tornem a somiar Capdelín

Un relat de: ITACA

És ben cert que tornem a somiar
Avui ho he tornat a fer.
Dintre d'uns instants uns colors
Formaran les pàgines de les nostres vides.
Tu dimoniet i seras també
Per tornar a escoltar-me
Per tornar a abraçarme en els teus escrits
Per escoltar paraules
que mai dius però que sempre escolto
Per tornar a somiar junts.
Giro el cap i sembla que res hagi passat
Tot tranquil , tot perfecte.
I miro cap al mar tot just en la inmensitat
La teva cara reflectida a l'aigua transparent
El teu somriure de benvinguda cap a un món millor
O només hi ets tu i la felicitat existeix.
És ben cert que tornem a somiar
Avui vull somiar amb tu.

Comentaris

  • En Capdelín[Ofensiu]
    DOZOMITETSO | 21-04-2005 | Valoració: 9

    HA D'ESTAR agrait d'aquesta dedicaroria tant sentida.
    molt be Clara.

  • i el mar...[Ofensiu]
    Capdelin | 15-04-2005 | Valoració: 9

    ha somiat amb tu... i t´ha cobert d´onades dolces d´escuma blanca i ha dibuixat el teu nom en la sorra de la platja...
    que no s´acabin mai els teus somnis i que en ITACA et sentis feliç...
    no havia vist aquest preciós poema...
    gràcies! m´ha emocionat!
    un petó i una abraçada!

  • molt bé[Ofensiu]
    antoni_5 | 15-04-2005 | Valoració: 9

    segueix així Clara apart d´escriure molt bé
    expresses tots els teus sentiments i això es bo .

Valoració mitja: 9

l´Autor

Foto de perfil de ITACA

ITACA

122 Relats

334 Comentaris

142260 Lectures

Valoració de l'autor: 9.65

Biografia:


Itaca, petita Itaca

que lliures els camins

amb la sensibilitat

a frec de pell.

Que et corprenen instants

i et solquen la teva ànima

ja que ets tota emoció

i la teva veu clama

ajut per a comprendre

el patiment i el dolor

que et deixen amb la solitud

en el camí.

Aprendràs a viure

i et desitjo des del blau

que aquesta sensibilitat

que portes amarada al cor

no la perdis per res

durant la teva caminada.

Que no et posis cuirasses

que acceptis el patiment

com a llisó

sense repartir cap culpa

i esbrinar des de tu

a on t'equivocares.

Un dia potser ens separarem

del lloc on ara

tenim espai comú:

Et quedarà el poema

que et guarirà els instants

on no comprenguis res,

et portarà al moment

i et recordarà fidelment

quan d'aquell en sortires.

Això és el que he pretès

transformar els mots

en un record

perquè els dies de maror

i de temporal

trobis recer a una illa

que has assumit de nom.

(Josep Bonnín segura) gràcies.