Vivint de mostres

Amb cap volguda possibilitat d'ajudes econòmiques, amb un únic vestit que perdia color amb el sol abrusador, passava els mesos tòrrids d'estiu, aquella Glòria filla no volguda d'una exglòria del teatre d'espardenya foradada. Amb el cos en maduresa (i tirant a vellesa) bucòlicament tendre, errava per l'existència aprenent a viure-la fora del model cansant i fastiguejador 'jo treballo'. Arraulida en un autocaravana marca Copacabana importat, sí, de La Habana, la Glòria somreia a la soledat
que alhora li havia tocat i havia triat. Les morning glory, flors-campana lila, com cada any, folraven quasi la totalitat exterior de la deslluïda -a ulls mediocres- roulotte.

Molta gent creia que tenia el vestit en diferents gammes del blau que tant li plaïa.

Era de blaus, feia uns quants trams de temps, la Glòria.

Les morning glory s'estenien com un bé benigne, l'enriquien supurant-li en l'ànima.
Com habitualment, només en aquella estació, el fill adolescent la visitava i li retreia amb un deix de dolcesa:

-Vius de mostres, mare. Demostres...què?

-Dóna de si, viure de mostres, saps? Pren una micona d'exemple. Seràs menys esclau.

-De...?

-De monstres. O de tot allò que les morning glory de cap manera voldrien colgar. Mira't el món!

-Però, mare...

-Tu vas i véns, m'hi he avesat.


Ell no li deia mai l'edat. La Glòria l'hi havia aparcat als setze. Feia tres lustres.

Entraven al minso habitacle gens passa com puguis (opinió dels qui jutjaven-criticaven-s'escandalitzaven). Menjaven, finestres badades decorades amb teranyines de purpurina daurada.

-M'han donat això i allò i allò i això. Tot selecte, és clar. Agraeixo aquesta sort.

Deambulava amunt i avall, avall i amunt, pels pobles de l'àrea i d'altres comarques, sovint amb el comboi amb un increïble tiquet que no caducava, trobat ni recordava on. Li havia semblat un sucedani de bitllet i resultà el viatjar gratuït continu.
Mai cap revisor se li acostà, perquè mai cap revisor aparegué.

Variava, amb seny espavilat, botigues i comerços, locals i establiments, mercats i supermercats on, amb un somrís impregnat d'essència de morning glory, demanava mostres i tastos per emportar de productes de tota mena que assenyalant gentilment escollia.

Per exemple:

-Tubets de crema biològica per al rostre i sobres de crema ecològica per al body. (els rebia amb esguards de pena, l'etiquetada perduda sense sostre amb qui sentien que calia ser caritatius per, sobretot, no sabien perquè, de tant en tant tornar a veure aquell rostre).

-Una caixeta d'hortalisses de proximitat, carícia d'intimitat. (quina manera de dir-ho, els tombava!).

-Paquetets d'arròs, de llenties, de cigrons, de pasta...amb els grans comptats per si algú té l'ocurrència de voler-los per a jugar a baletes o a una especial minipetanca...(i reia i feia riure).

-...

Durant un escàs moment, el blau es va enterbolir. El cel es va permetre un descans solar. L'ombra del mastodòntic núvol encara provocà, de resultes, més xafogor. Les morning glory persistien fent pam i pipa a la canícula. Es percebia com si emetessin una dringadissa graciosa, subtil, musiqueta refescant que s'elevava fins als estels que, a la nit, amatents, n'absorbien mostres per titil·lar gloriosament per, sobretot, acaronar la dona el fill de la qual habitava entre elles.