Visca la padrina!

Un relat de: Mercè Bellfort
El dia que l’Engràcia va ingressar a l’hospital per fer-se operar els galindons en Jaumet fou el primer a arronsar el nas. Sabia que trobaria a faltar la padrina. I no anava errat, tot i que els pares li van dir que, mentre ells estiguessin treballant, s’ho passaria molt bé amb una cangur que el cuidaria a ell i al seu germanet fins que la padrina es posés bona dels peus.

En Jaumet començà a fer el bot però no li serví de res perquè sense adonar-se ja tenia davant seu la Mireia, una joveneta d’aspecte divertit, que el rebé amb un gran somriure i una guitarra penjada al pit. En veure-la quedà ben sorprès. I el mateix passà amb en Ramonet, el menut de casa, que es deixà agafar sense fer escarafalls.

A la Mireia li agradava molt cantar i se’ls va posar a la butxaca amb un repertori de cançons alegres que acompanyava amb la guitarra. La seva veu angelical feia les delícies dels nens. Durant una setmaneta tots tres s’ho van passar la mar de bé. Però, de sobte, es girà la truita: la Mireia va canviar el seu aspecte agradable i jovenívol per un altre de ben diferent. La pell de la cara s’havia tornat arrugada i plena de berrugues. El nas se li allargà i corbà ben bé com si fos un ocellot espantós. I els cabells rossos rinxolats com la nena del conte que tots coneixeu es transformaren en una cabellera negra, llisa i llefiscosa que li arribava a la cintura. La guitarra es convertí en una escombra i ara cantava sense parar una cançó que feu plorar en Jaumet i, de rebot, en Ramonet. La veu ja no era dolça i fina sinó rogallosa i esgarrifosa. Deia així:

“Ton pare no té nas, ton pare no té nas,
Ta mare és xaaaata.
I el teu germà petit, i el teu germà petit
Té el nas de pataaata”

Quins insults! Amb els quatre anys que en Jaumet tenia de vida no havia sentit mai tantes bestieses juntes. Tan guapos que els trobava a tots i, ara, aquella bruixa espantosa tenia els nassos de deformar el rostre de la seva família, talment com si haguessin de passar per mans d’un cirurgià estètic. Quin horror!

Sort que en aquest món de mones tot té la seva compensació i els moments màgics sempre arriben. La padrina, que no va deixar de pensar ni un sol moment amb els seus solets, s’ensumà alguna cosa estranya i corregué, amb l’ajut d’una cadira de rodes, a retrobar-se amb els petits. Es presentà acompanyada dels pares d’en Jaumet i d’en Ramonet que tenien moltes ganes d'estar amb els seus fillets. Llavors, en obrir la porta de casa, van veure com una figura negra esquelètica desapareixia volant per la finestra oberta de bat a bat amb una escombra entre cuixa i cuixa. I, tot d’una, els germanets van passar del plor més aterridor a les rialles més sonades que us podeu imaginar. Per fi, la padrina els podia abraçar ben fort i preguntar-los:

- Molt bé, petits meus! Ja ha passat tot. Quina rondalla voleu que us expliqui avui, la dels gnoms, la dels minairons...?
- No, padrina- digué en Jaumet, tot assenyat- avui volem que ens expliquis la rondalla dels galindons.

Comentaris

  • RECORDATORI[Ofensiu]
    nuriagau | 11-12-2011

    En aquesta ocasió no he vingut fins aquí per deixar-te cap comentari al relat, tan sols un recordatori. El proper 17 de desembre, a les 12 h, a l’Auditori Tecla Sala (Av. Josep Tarradellas 44 , L'Hospitalet de Llobregat) tindrà lloc la presentació del llibre Criatures Fantàstiques del que ets coautor amb aquest conte.

    Un cop finalitzada, alguns dels relataires, autors o no, infants o adults anirem plegats a un restaurant que tindrem obert únicament per a nosaltres. Serà un espai fantàstic perquè les criatures lletraferides puguem compartir un dinar plegats. Per poder gaudir d’aquesta oportunitat, cal que passis pel fòrum i facis la reserva deixant el teu missatge a l’enllaç que apareix a continuació, si és que no ho has fet ja.

    Per a les FÀNTÀSTIQUES CRIATURES que vulguin dinar plegades el dia de la presentació CRIATURES FANTÀSTIQUES

    Ah! Cal que especifiquis el segon plat (si ets adult) o el menú sencer (si ets una criatura fantàstica).

    Desitjaria que ens veiéssim dissabte vinent!

    Núria Gausachs

  • UNA FANTASIA FANTÀSTICA[Ofensiu]
    Materile | 26-09-2011 | Valoració: 10

    No tinc perdó! No havia llegit aquest conte que encanta a nens i grans, i si som relataires encara ens meravella més.

    Has sabut jugar amb temps actuals: operacions de galindons, cangurs, guitarres... i éssers típics de contes antics: bruixes, escombres...

    Molt ben estructurat, àgil, desenfadat i ocorrent, Felicitats!

    Gràcies pel teu comentari a "EL SECRET",

    Una abraçada,

    Materile

  • gràcies mercè[Ofensiu]
    joandemataro | 30-07-2011 | Valoració: 10

    per compartir tantes coses i pel teu amable comentari al meu últim poema
    em fa molt feliç

    una abraçadota i fins aviat
    j.

  • Enhorabona![Ofensiu]

    Enhorabona!

    Aquest relat, presentat al “Concurs ARC de Contes Infantils 2011. Criatures fantàstiques”, ha estat seleccionat per formar part del recull que l'Associació de Relataires en Català publicarà dins la Col•lecció Relataires (Editorial Meteora).

    En breu ens posarem en contacte amb tu via correu electrònic.

    Gràcies per la teva col•laboració,

    Junta de l'ARC

  • Visca i visca![Ofensiu]
    Unaquimera | 22-06-2011

    Ei, que visca la padrina... i que visca la Mercè Bellfort!
    ;-))
    M’ha alegrat el teu retorn a la pàgina i a la creació, molt...
    Ja sé que estaves dedicada a unes tasques molt absorbents, però també molt agradables... i en tornar, veig que has deixat correr els “Secrets” en favor de les criatures fantàstiques, que no s’han resistir gens a la teva creativitat.

    Has aconseguit fer una bruixa espantosa i esquelètica d’una joveneta divertida, i una heroïna espanta-monstres d’una padrina afectuosa, i a més deixar a qui llegeix aquest conte amb un somriure a la cara... què més es pot demanar?

    T’envio una abraçada per celebrar el teu fantàstic retorn a les andades... vull dir, a les rondalles,
    Unaquimera

  • Estimada Mercè[Ofensiu]
    allan lee | 20-06-2011

    creia que t'havia comentat aquest conte bonissim. Amb el tràfec d'anar i venir ja no ho sé, en tot cas ja l'he llegit més de dues i tres vegades i el trobo rebó, divertit, versemblant- tot i la transformació, perquè això passa quan ets xic, que una persona hermosa pot ser espantosa i a l'inrevés- i a mi em toca la fibra. Ets una gran escriptora de les coses petites tan importants. Sento que per llegir-te a tu, la Nonna, en Franz, i d'altres i no pocs escriptors val la pena no marxar de rc. Una abraçada molt forta,

    s

  • Amunt les padrines![Ofensiu]

    M'ha agradat molt, Mercè, felicitats!

  • Aquest[Ofensiu]
    Josep Ventura | 05-06-2011 | Valoració: 10


    meravellós relat obra la finestra del temps en que la padrina
    era el meu àngel de la guarda, i que la recordo com la persona
    millor del mont desprès de la mare.
    Salutacions
    Josep

  • La fantasia penetrant[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 05-06-2011 | Valoració: 10

    Realment, com el món dels infants, res de res. Nosaltres podem sucar-hi pa, però la seva fantasia és tan sorprenent! Va i tu els hi expliques una histpòria d'un personatge qualsevol i ells l'interioritzen tant que el fan realitat. I amb ell fuguen i amb ell ploren. El cotxe aquell agafa vida, la nina aquella plora, la màquina de tren puja el sofà,i el raspall pentina la princesa Enguirimelinda. Fantàstic relat, escrit amb tendresa i una continuitat ben agraïda pel lector. Gràcies per deixar-nos entrar dins el teu món. Una abraçada Mercè.

    Aleix

  • Mentre visqui la padrina....[Ofensiu]
    Anna Rispau | 05-06-2011 | Valoració: 10

    ... hi haurà rondalles i hist`ries de minairons i éssers fantàstics barrejats amb la realitat que, amb la gran savisa del avis, qui diu que els galindons no són éssers fantàstics o muntanyes on hi viuen...

    Estimada Mercè, l'he trobat genial, molt ben estructurat i curull de la màgica relació entre els avis i els néts. Aquesta relacció és com una guardioa on tot hi cap, realitat i ficció i queda guardada a les golfes de la memòria per sempre.

    Magnífic, preciós, colpidor, tendre i divertit, genial.
    Una abráçada de minairons que poden provocar galiindons....

  • Quin engany![Ofensiu]
    estepa3 | 05-06-2011 | Valoració: 10

    No m'imaginava que la Mireia fos una bruixa. S'havia guanyat la confiança dels nens durant una setmana per després enganyar-los. Quin horror! Per sort, la padrina va arribar.

    estepa3

  • bruixes i galindons[Ofensiu]
    Englantina | 05-06-2011

    El català té paraules meravelloses. És ben curiós que paraules tan usades i poc agraïdes com "juanetes" es puguin convertir en un mot tan bonic com "galindons", i que fins i tot rimi amb d'altres tan imaginatives com "minairons"...
    M'ha agradat molt el teu conte, Mercè. M'he pogut imaginar la transformació de la Mireia en una bruixa davant dels ulls dels dos nanos.
    Les bruixes sempre tindran un racó preferent en la mitologia infantil, i més si, com aquesta del teu conte, aconsegueixen sortir per la finestra per seguir fent trapelleries.
    Una abraçada.

  • Molt bé![Ofensiu]
    uanra | 04-06-2011 | Valoració: 10

    La meva iaia també es va operar dels peus i va estar uns quants dies que no podia venir-me a veure. Llavors, nosaltres anàvem a casa seva.

    Els Galindons no són criatures fantàstiques encara que rimin amb els minairons.

    uanra

  • BONIC CONTE...[Ofensiu]
    joandemataro | 04-06-2011 | Valoració: 10

    amb el fons de la imaginació i la innocència dels infants
    encantat de tornar-te a llegir mercè
    una abraçadota
    joan

  • No sabia pas...[Ofensiu]

    No sabia pas que et podies operar i hala! Ja tenies minairons, donyets, dracs, fades, gnoms... o el que sigui.
    De totes maneres, per a participar en el concurs de personatges fantàstics he intentat informar-me de tota aquesta fauna, i he de reconèixer que he trobat explicacions força confuses. Però que quedi ben clar que dels galindons no he trobar res de res.
    —Joan—

  • Recordatori[Ofensiu]


    Gràcies per participar!

    Recorda que el següent pas, un cop escrit i penjat el conte, és enviar un correu a l’Associació de Relataires en Català (associacio.relataires@gmail.com) tot indicant:

    - enllaç directe cap a l’espai de RC on tens penjat el conte
    - nom i cognoms reals (en cas de ser menor d’edat i, per tant, no poder estar associat a ARC, cal que indiquis, a més a més, el nom del pare/mare/tutor que pertany a l’Associació)

    Un cop enviat el correu rebràs la confirmació de recepció i, després de verificar que el teu original compleix totes i cadascuna de les bases del concurs (extensió, pertinença a l’associació...) passaràs a la fase de selecció.

    Gràcies de nou. Cordialment,

    ARC



  • Quin conte més original [Ofensiu]
    Nonna_Carme | 04-06-2011 | Valoració: 10

    i divertit, Mercè !
    Aquestes cangurs que, sobtadament es converteixen en bruixes... Pobra canalla !
    Ja l'he feta bona : Avui em passaré el dia cantant :

    Ton pare no té nas,
    ton pare no té nas.
    ta mare és xaaaata...

    M'encanta tornar a gaudir dels teus relats. Una abraçada enorme, estimada Mercè!

  • Ai les padrines![Ofensiu]
    nuriagau | 04-06-2011 | Valoració: 10

    Una rondalla que es llegeix sense ” arronsar el nas”, Mercè. Curiosament has creat una història en què deixes clar que ningú té cura dels nens millor que la padrina, per què serà?

    Una original història on els nassos tenen un protagonisme considerable. Una innocent cançó infantil tradicional catalana resulta amenaçadora i desagradable per als dos petits protagonistes. Ha, ha, ha! La veritat és que hi ha lletres de cançons que...

    Celebro que t’hagi arribat la inspiració i que participis al Concurs de contes infantils.

    Pensava seguir-te llegint. Espero que no et molesti que tingui els cabells negres.

    Núria

Valoració mitja: 10